Silene gallica

carmelitilla (Silene gallica)

La carmelitilla (Silene gallica) és una espècie de la família de les cariofiláceas.

Ilustració de la flor

Erro al crear miniatura:

Vista de la planta

Descripció

És una planta simple o molt ramosa, anual, de 10 a 45 cm, pelosa i pegajosa per dalt. Fulls inferiors acucharadas i superiors estretament lanceoladas i pilosas. Florés blanques o roses, a voltes en una taca carmesí en cada pétal, de 10-14 mm de diàmetro, en pétals sancers o llaugerament mellados. Cáliz ovoide en frut, velloso i asprós, en dents llargues i puntaguts. Espècie molt variable. Florix en primavera i estiu.

Hàbitat

Habita en zones arenenques , terrenys cultivats, pasturages i prats de sega.

Distribució

En el sur i centre d'Europa.

Taxonomia

Silene gallica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 417. 1753.

Etimologia

El nom del gènero està certament vinculat al personage de Sileno (en grec Σειληνός; en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionisos, sempre representat en pancha unflada similar als cálices de numeroses espècies, per eixemple Silene vulgaris o Silene conica. Encara que també s'ha evocat (Teofrasto via Lobelius i després Linneo) un possible orige a partir del Grec σίαλoν, ου, "saliva, moc, bava", aludint a la viscosidad de certes espècies, o be σίαλος, oν, "gros", que seria lo mateix que la primera interpretació, o siga, inflado/unflat.

gallica; epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en la Galia.

Sinonímia

• Corone agrestina Fourr.
• Corone gallica Fourr.
• Corone quinquevulnera Hoffmanns. ex Steud.
• Cucubalus sylvestris Lam.
• Cucubalus variegatus Lam.
• Lychnis cerastoides (L.) Scop.
• Lychnis vulnerata Scop.
• Oncerum gallicum Dulac
• Silene anglica L.
• Silene cerastoides L.
• Silene chilensis Cham. & Schltdl. ex Rohrb.
• Silene giraldii Guss.
• Silene linophila Rothm.
• Silene quinquevulnera L.
• Silene sylvestris (Lam.) Gaterau
• Silene transtagana Cout.

Bibliografia

1. AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees dones Plantes a Fleurs D'Afrique.
2. CONABIO. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Ciutat de Mèxic.
3. Comité editorial de "Flora of China". 1988-2013. Fl. China Unpaginated. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i Sant Luis.
4. Comité editorial de "Flora of China". 2001. Fl. China 6: 1–512. Science Press i Missouri Botanical Garden Press, Pequín i Sant Luis.
5. Comité editorial de "Flora of North America", i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. En Fl. N. Amer.. Oxford University Press, Nova York.
6. Forzza, R. C. et al. 2010. 2010 Llista de espécies Flora do Brasil. https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/.
7. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada i M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
8. Luteyn, J. L. 1999. Páramo, a checklist of plant diversity, geographical distribution, and botanical literature. Mem. New York Bot. Gard. 84: viii–xv, 1–278.
9. Nee, M. 2004. Magnoliidae, Hamamelidae i Caryophyllidae. 2: 1–209. En M. Nee Fl. Reg. Parc Nac. Amboró Bolívia. Editorial FAN, Santa Creu.
10. Zuloaga, F. O., O. Morrone, M. J. Belgrano, C. Marticorena i I. Marchesi. (eds.) 2008. Catàlec de les Plantes Vasculars del Con Sur (Argentina, Sur de Brasil, Chile, Paraguai i Uruguay). Monogr. Syst. Bot. Missouri Bot. Gard. 107(1): i–xcvi, 1–983; 107(2): i–xx, 985–2286; 107(3): i–xxi, 2287–3348.