Silene vulgaris
Silene vulgaris, de nom comú colleja o guis, és una espècie de la família Caryophyllaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]Planta herbácea i vivaz, que sol medir entre 20 i 60 cm encara que pot aplegar a alcançar els 100, les parts aérees dels quals es agostan a finals de l'estiu o en l'arribada de la fredor, rebrotant de cep en l'arribada de les temperatures primaverales més càlides; en atres zones d'Espanya, prop del llitoral, els seus fulls són lanceoladas, de color vert clar. Les florés, hermafroditas, en els pétals blancs, dividits en dos lòbuls i en el cáliz ampli característic de l'espècie. Pertany a la família de les cariofiláceas, que entre atres espècies conegudes inclou a les clavellineres i clavellinas (gènero Dianthus), o al salvadillo (gènero Spergularia).
La colleja sobreviu i s'expandix gràcies a un dens sistema de estolones o tallos subterràneus que creix cada any, donant lloc a colónies denses de rosetes de fulls, de les que a mitan de la primavera emergixen tallos portadors de flors en cinc pétals blancs, parcialment envolts per un cáliz en forma de sac. Els fulls basals són lanceoladas, glaucas –de color vert azulado-, de fins a 4-5 cm de llongitut, alguna cosa crasas i de vora finamente serrat; les del talle són més triangulars, menors, pero de textura similar. Els pétals estan dividits en dos lòbuls en la seua part superior, per lo que poden donar l'apariència de ser dèu, en lloc de cinc. A partir de cada flor es forma un frut en forma de càpsula, en forma de vasija, que estaja numeroses llavors obscures i arriñonadas; les llavors estan cobertes de menuts tubèrculs, que faciliten el seu transport per les mandíbules de les formigues.
El gènero Silene té numerosos representants en la flora, pero la majoria d'estes són anuals i de cridaneres flors rosades, freqüents durant la primavera a lo llarc de les lindes de camins i sembrats.
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Present en tota Europa, Nort d'Àfrica i Centre i Oest d'Àsia, trobant el seu òptim en els països de clima mediterràneu; es troba ademés, com planta invasora, en atres regions del globo, com ocorre en Norteamérica.
Les collejas viuen en pasturages alguna cosa embravecidos, cunetes, voltants de masos i ermites rurals, i en general terrenys alguna cosa compactar i no somesos a laboreos anuals; no és rar vore-les al peu de carrasques o uns atres grans arbres com a oliveres i chops, a on la presència de plantes espinoses propenques, com les esparragueras, ajuden a protegir-les de la dent del ganado. Tampoc falten junt als murs de les hortes, i inclús en algun carrer del caixco urbà. Escassegen en els hàbitats més evolucionats com jarales, taques i encinares. En general preferixen els sols arenencs, a on les seues raïls creixen en menys impediments, encara que apareixen també en els derivats de pissarres i atres roques compactes, en les que es troba com inflorescèncias en cims terminals.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Silene vulgaris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.