Silene conica
Silene conica és una espècie de la família de les cariofilàcees.
Descripció
Silene conica és una planta fàcilment distinguible per les seues flors roses, en càliç gran i globular que es desenrolla despuix de la floració. Anual de fins a 5 dm d'altura, de brot velloso-glandular, dens. Fulles llineal-lanceoladas agudes, pelosas. Flors de 4-6 mm de diàmetro, de cabillo curt; càliç al principi cilíndric, densament peloso-glandular, de llargues dents. Filaments dels estams pelosos. Florix en primavera i estiu.
Hàbitat
Habita en dunas, pasturages efímers i terres baldías.
Distribució
En el centre i sur d'Europa.
Taxonomia
Silene conica va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 418. 1753.[1]
El nom del gènero està certament vinculat al personage de Sileno (en grec Σειληνός; en llatí Sīlēnus), pare adoptiu i preceptor de Dionisos, sempre representat en pancha unflada similar als cálices de numeroses espècies, per eixemple Silene vulgaris o Silene conica. Encara que també s'ha evocat (Teofrasto via Lobelius i després Linneo) un possible orige a partir del Grec σίαλoν, ου, "saliva, moc, bava", aludint a la viscosidad de certes espècies, o be σίαλος, oν, "gros", que seria lo mateix que la primera interpretació, o siga, inflado/unflat.
conica; epítet latino que significa "en forma de con".[2]
- Conosilene conica Fourr.
- Cucubalus conicus Lam.
- Lychnis conica Scop.
- Pleconax striata Raf.
- subsp. sartorii (Boiss. & Heldr.) Chater & Walters
- Conosilene conica var. sartorii (Boiss. & Heldr.) Á.Löve & Kjellq.
- Pleconax sartorii (Boiss. & Heldr.) Sourková
- Silene sartorii Boiss. & Heldr.
- subsp. subconica (Friv.) Gavioli
- Conosilene conica var. subconica (Friv.) Á.Löve & Kjellq.
- Pleconax juvenalis (Delile) Ikonn.
- Pleconax tempskyana (Freyn & Sint.) Sourková
- Silene juvenalis Delile
- Silene subconica Friv.
- Silene tempskyana Freyn & Sint.[3]
- Castellà: claveletes de barranc.[4]
Referències
- ↑ «Silene conica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 7 de febrer de 2013.
- ↑ En Epítets Botànics
- ↑ Silene conica en PlantList
- ↑ «Silene conica». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 7 de febrer de 2013.
Bibliografia
- Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
- Flora of North America Editorial Committee, i. 2005. Magnoliophyta: Caryophyllidae, part 2. 5: i–xxii + 1–656. In Fl. N. Amer.. Oxford University Press, New York.
- Gleason, H. A. 1968. The Choripetalous Dicotyledoneae. vol. 2. 655 pp. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. O.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
- Gleason, H. A. & A. J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.I. O.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
- Hitchcock, C. H., A. J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1984. Salicaceae to Saxifragaceae. Part II: 1–597. In Vasc. Pl. Pacif. N.W.. University of Washington Press, Seattle.
- Voss, I. G. 1985. Michigan Flora. Part II Dicots (Saururaceae-Cornaceae). Bull. Cranbrook Inst. Sci. 59. xix + 724.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Silene conica.
Wikispecies té un artícul sobre Silene conica.- Este artícul conté una traducció derivada de «Silene conica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.