Minerals de conflicte
Els minerals de conflicte o minerals de zones de conflicte o "minerals de sanc" són aquells minerals que la seua extracció sistemàtica i comerç en un context de conflicte contribuïxen, es beneficien o resulten en la comissió de violacions greus dels drets humans, violacions del dret internacional humanitari o violacions que constituïxen crims de dret internacional. Estos minerals s'extrauen per a finançar tant Estats com a grups armats, i acostumen a estar relacionats en la degradació del mig ambient. Els minerals de conflicte són un tipo de recurs de conflicte.[1][2][3]
Mentres que la mineria representa la base del sustente per a més de 40 millons de persones en tot lo món, les activitats de mineria artesanal i de chicoteta escala (MAPE) estan associades a sovint a violacions de drets humans, incloent el treball infantil, el treball forçat o la finançació de conflictes. Ademés les mines industrials a sovint repercutixen de forma negativa en factors socials, socioeconòmics o ambientals de les comunitats i el mig ambient del seu entorn.[4]El control dels recursos miners facilita l'escalada dels conflictes d'una escala local a una escala internacional.[5]
La mineria, el contrabando, i el tràfic ilícit de minerals preciosos, com l'or, els diamants o el coltán, són un gran desafiu per a les empreses mineres, els governs i la societat civil. El comerç ilícit de metals preciosos s'ha associat en delictes financers com a robo, corrupció, contrabando d'armes, llavat de diners i financiamiento de guerres, aixina com en delictes ecològics.[6][7]
Característiques
[editar | editar còdic]Els minerals de conflicte més comuns són els diamants de conflicte, també coneguts com a diamants de sanc, l'urani i el grup dels 3TG composts per la cassiterita, la wolframita, el coltán i l'or. Este grup de minerals és més conegut per les sigles en anglés dels seus metals derivats més utilisats: tin (estany), tungsten (wolframio), tantalio (tàntal) i gold (or).[8][3]La República Democràtica del Congo, Afganistan, Colòmbia o Birmània són alguns dels països que, en contar en una gran cantitat de recursos, ha generat un cridat a la comunitat internacional per les grans ones de violència que es presenten per l'extracció d'estos. Estos minerals s'usen per a fabricar una gran cantitat de productes, que van des de peres, coches, celulars o productes electrònics. El món actualment depén en gran part dels minerals en conflicte per la gran demanda de productes electrònics i bateries.[2]
El procés d'incorporació dels metals en els mercats consta de vàries fases, des de la fase d'extracció, passant pel processament, la fundició, la refinación de minerals i la manufactura de productes. Alguns minerals només es troben en zones geogràfiques específiques mentres que uns atres s'extrauen en numerosos països al voltant del món. En alguns casos (com per eixemple el cobalt, l'alumini o el coure) els llocs d'extracció diferixen significativament dels llocs de fundició i refinación, i en cada etapa els productors poden mesclar diferents fluix de diferents fonts, incloent material reciclat. Les fundició són el principal punt d'inici quan es tracta de poder mantindre un control sobre l'orige dels minerals conflictius en les cadenes de suministrament. Una volta que el mineral es refina fins a convertir-ho en metal, resulta impossible distinguir el material en i sense minerals conflictius. Encara que el sector de la mineria està compost per mils d'empreses i millons de miners artesanals individuals, el 80% de la capitalisació del sector està representat per unes 40 corporacions mineres.[9]
Cobalt
[editar | editar còdic]El cobalt s'ampra en la fabricació de bateries de ions de liti. S'extrau en operacions mineres mecanisades i artesanals i la seua extracció està vinculada a la generació d'impactes socials i ambientals perjudicials, inclós el treball infantil i les condicions laborals insegures en la mineria artesanal de cobalt. La República Democràtica del Congo (RDC) és el major productor de cobalt del món i posseïx més del 50 per cent de les reserves mundials de cobalt.[10]
Diamants
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diamants de sanc.
Els diamants es produïxen tant en forma de gema com en format industrial. El huitanta per cent dels diamants extrets no són aptes per al seu us com a pedres precioses i es destinen a usos industrials, i s'utilisen principalment per a produir ferramentes de tall, lijado i poliment, aixina com en aïllants tèrmics, òptica i electrònica.[11]Aproximadament el 49% dels diamants procedixen d'Àfrica central i meridional, encara que s'han descobert importants fonts del mineral en Canadà, Índia, Rússia, Brasil i Austràlia.[12]
Estany
[editar | editar còdic]l'estany s'usa principalment en les indústries de tecnologia de l'informació i la comunicació i en l'indústria automotriz, i les seues principals aplicacions són les soldadures per a electrònica (47,4 %) i en aplicacions industrials (6,3 %), l'elaboració d'hojalata (16,8 %), productes químics (13,3 %), bronze (5,3 %) i vidre surat (2,7 %).[2]Els recursos d'estany més importants del món es troben en China i Indonèsia, en certa producció en Àfrica Central.[13]Forma part del grup de minerals de conflicte 3TG, regulat per llegislacions d'alcanç internacional com la llei nortamericana Dodd Frank o la reglamente sobre els minerals de conflicte de la UE.
Fosfat
[editar | editar còdic]Els fosfat són la forma natural de l'element fòsfor, que es troba en molts minerals de fosfat. En mineralogia i geologia, fosfat es referix a una roca o mineral que conté ions de fosfat, un dels components principals en l'agricultura per a elaborar els fertilisants de síntesis ya que és necessari per a la síntesis d'ARN i ADN. Des de principis de el XXI l'us de fertilisants s'ha incrementat en més d'un 40%, degut tant a la producció d'aliments com a la de biocarburants.[14]
Níquel
[editar | editar còdic]El níquel és un metal crític per a l'economia de l'Unió Europea i pese a que molts atres metals conten en sancions este no ha segut sancionats, es calcula que entre 2022 i 2023 Europa va importar de Rússia matèries primeres crítiques per valor de 13.700 millons d'euros.[15]Rússia produïx al voltant del 10% de la producció mundial de níquel.[16]Atres països com el Regne Unit si ha sancionat l'importació de níquel des de Rússia.[17][15]
Ore
[editar | editar còdic]l'or s'utilisa principalment en l'indústria automotriz, l'aeroespacial i la de tecnologia de l'informació i la comunicació i els seus principals usos són la fabricació de components electrònics (conectors, contactes d'interruptor i relé, unions soldadas, acabaments superficials, cables i regletas de conexió i atres productes com a elements especials del sector aeroespacial, acunyament de monedes, lingots, joyes o premis.[2]Forma part del grup de minerals de conflicte 3TG, regulat per llegislacions d'alcanç internacional com la llei nortamericana Dodd Frank o la reglamente sobre els minerals de conflicte de la UE.
Les cadenes de suministrament d'or són molt complexes per numerosos factors, per lo que és difícil evaluar la seua transparència. L'or és un material fàcil de contrabandear ya que és valiós, maleable i fàcilment transportable, lo que permet comercialisar-se en menuts volums de forma anònima per mig de transaccions en efectiu. Els riscs en la cadena de suministrament d'or són particularment greus i han segut vinculats en delictes financers com a corrupció, llavat de diners, robo, contrabando, frau i evasió fiscal, aixina com en abusos de drets humans derivats del crim organisat i la finançació del terrorisme.[18]
Tàntal
[editar | editar còdic]El tàntal s'usa principalment en les indústries de la tecnologia de l'informació i la comunicació, en la automotriz, l'aeroespacial i el sector de l'energia i les seues principals aplicacions són la fabricació de components electrònics com condensadores en teléfons portàtils, buscapersonas, ordenadors i electrònica de l'automoció i la fabricació d'equips químics, capacitadores i superaleaciones. Més de la mitat del tàntal del món s'extrau en Àfrica, incloses les operacions mineres artesanals en la República Democràtica del Congo i els seus països veïns.[19][2]Forma part del grup de minerals de conflicte 3TG, regulat per llegislacions d'alcanç internacional com la llei nortamericana Dodd Frank o la reglamente sobre els minerals de conflicte de la UE.
Terres rares
[editar | editar còdic]Terres rares és el nom comú de 17 elements químics: escandio, itri i els 15 elements del grup dels lantànits (lantano, ceri, praseodimi, neodimi, prometio, samari, europi, gadolini, terbi, disprosio, holmi, erbi, tuli, iterbio i luteci). A nivell mundial, la majoria de les terres rares s'utilisen per a fabricar catalisadors, imans utilisats en productes electrònics, aleacions metàliques, bateries elèctriques o generadors de turbines. China controla casi el 90% de la producció mundial de terres rares, encara que compra part d'esta producció de forma illegal en Birmània, país que sofrix una guerra civil des de 2021, en un impacte devastador per al mig ambient i les comunitats locals.[20]
Urani
[editar | editar còdic]l'urani té unes característiques que ho diferencien del restant de minerals de conflicte com són les seues propietats radioactivas, els químics utilisats durant el processament del mineral, la cantitat d'aigua necessària o la dificultat tècnica i inversió econòmica necessàries per a la seua extracció. La radiació i els àcit lliberats tant durant l'extracció com durant la molienda o l'almagasenament dels relaves suponen un alt risc de contaminació per als treballadors i per a les aigües subterrànees, podent afectar també als habitants de la zona i al mig ambient. Per un atre costat el desenroll de mines d'urani provoca a sovint l'expulsió de la gent que residix en la zona ya siga per la força o a causa de la contaminació.[8]
Els alts requisits tecnològics i l'infraestructura necessària per a extraure i processar l'urani fan que no siga un recurs fàcilment saqueable, ya que llimita l'opció d'obtindre ingressos a través de la mineria artesanal, lo que llimita el seu us a les grans companyies o als Estats. Aixina i tot les zones en jaciments d'urani generen oportunitats financeres i militars també als grups rebels ya que potencialment poden atacar instalacions, controlar rutes de transport o seqüestrar a treballadors estrangers. En algunes zones de conflicte les companyies financen directament a grups insurgents en l'objectiu d'obtindre beneficis extractivos en el futur.[8]
Wolframio
[editar | editar còdic]El wolframio s'utilisa en l'indústria automotriz, l'aeroespacial, l'electrònica i el sector de l'energia i els seus principals usos són la fabricació de superaleaciones, emissors d'electrons, aram de wolframio en fotocopiadores i impressores, plaques de circuits electrònics i disipadores de calor, i mecanismes de vibració de teléfons mòvils (20 %).[2]La major part del wolframio es produïx en China, i un chicotet percentage s'extrau en Àfrica Central.[21]Forma part del grup de minerals de conflicte 3TG, regulat per llegislacions d'alcanç internacional com la llei nortamericana Dodd Frank o la reglamente sobre els minerals de conflicte de la UE.
Iniciatives
[editar | editar còdic]Iniciatives nacionals
[editar | editar còdic]Existixen numerosos països en lleis d'alcanç nacional que regulen els minerals de conflicte, entre ells Austràlia, Mèxic, Colòmbia, Chile, Estats Units, els països de la Conferència Internacional de la Regió dels Grans Lagos, Regne Unit, Suïssa, Noruega, Canadà i alguns dels països de l'Unió Europea com França o Alemània.[3][22][23]
Estats Units va aprovar en juliol del 2010 la Llei Dodd-Frank de Reforma de Wall Street i Protecció al Consumidor (comunament coneguda com a Llei Dodd-Frank). Els minerals en conflicte es definixen en l'artícul 1502 com certs minerals procedents de la RDC i els seus nou Estats veïns, a saber, Angola, Burundi, República Centroafricana, República del Congo, Ruanda, Sudan, Tanzània, Uganda i Zàmbia. La Llei equipara els minerals de conflicte als 3TG encara que afig que podria incloure qualsevol un atre mineral o els seus derivats que el Secretari d'Estat determine que financen un conflicte en la República Democràtica del Congo o un país veí. La llei es referix únicament a la divulgació d'informació de diligència deguda de la cadena de suministrament basada en l'investigació realisada per l'empresa que utilisa minerals importats de la DRC. La Disposició Estatutària sobre Minerals en Conflicte continguda en l'acte i la posterior regla de divulgació promulgada per la Comissió de Bossa i Valors dels Estats Units (SEC) exigixen que les empreses que cotisen en bossa en els Estats Units, ya siguen nacionals o estrangeres, revelen si els minerals de conflicte utilisats en els seus productes es varen originar en els països compresos. Esta divulgació deu conseguir-se en tres passos. En primer lloc, l'empresa deu determinar si està subjecta a la Disposició Estatutària sobre Minerals en Conflicte. En segon lloc, l'empresa deu portar a terme una investigació raonable de l'orige dels seus minerals en conflicte. En tercer lloc, l'empresa deu eixercir la deguda informació sobre la font i la cadena de custòdia dels seus minerals de conflicte. La diligència deu ajustar-se a un marc de diligència deguda reconegut a nivell nacional o internacional.[6][2][22]
Iniciatives internacionals
[editar | editar còdic]Iniciatives de l'Unió Europea
[editar | editar còdic]La primera llei de l'UE dedicada exclusivament als cridats recursos de conflicte és el reglament sobre els minerals de conflicte de la UE (Reglament (UE) 2017/821) que regula per mig de diligència deguda l'importació d'estany, tantalio, wolframio i or, tant concentrats o com processats. El terme "diligència deguda" significa actuar en esment raonable i investigar un assunt abans de prendre una decisió, procés que deuen realisar les pròpies empreses importadores, i que en el cas de ser sancionades lo serien a través de les jurisdiccions nacionals. El comprador deu verificar que el producte no haja segut produït o comercialisat de manera que contribuïxca a greus abusos dels drets humans, a la finançació de conflictes i a atres delictes financers com a corrupció, blanqueig de diners i evasió fiscal.[24][25][26]
La UE manté actualisada la llista Cahra en la que s'inclouen les regions o països en conflicte o d'alt risc definides com "zones en estat de conflicte armat o fràgil postconflicto, aixina com zones en les que la gobernanza i la seguritat són dèbils o inexistents, com en Estats fallancs, i les violacions generalisades i sistemàtiques del dret internacional, incloent els abusos dels drets humans".[27][28]En esta llista, actualisada per última volta en setembre de 2023, es troben Afganistan, Burkina Faso, Burundi, Camerún, República Centroafricana, Chad, Colòmbia, República Democràtica del Congo, Egipte, Eritrea, Etiopia, Índia, Líbia, Mali, Moçambic, Birmània, Níger, Nigèria, Pakistan, Filipines, Somàlia, Sudan, Sudan del Sur, Turquia, Ucrània, Veneçola, Yemen i Zimbabue.[29]
Iniciatives de les Nacions Unides
[editar | editar còdic]El Consell de Seguritat de les Nacions Unides (UNSC) va adoptar la Resolució 1493 en 2003 i la Resolució 1952 en 2010. La Resolució 1493 va impondre un embargament d'armes a totes les forces estrangeres i congolenyes que operen en el Nort i Sur de Kivu i Ituri. La Resolució 1952 va ampliar l'embargament d'armes i es va dirigir a les sancions financeres i de movilitat fins al 30 de novembre de 2011. Esta mateixa resolució dona un cridat d'atenció per a que tots els Estats membres de les Nacions Unides encoragen als seus importadors, indústries de transformació i consumidors de minerals congolenys a eixercir la deguda diligència aplicant les directrius sugerides en el document o equivalents directrius, com les proporcionades per la OCDE.[2]
Iniciatives no governamentals
[editar | editar còdic]Una atra estratègia és la de generar guies de diligència deguda o estàndarts que promoguen o incentiven marcs de producció i distribució de productes que no continguen minerals de conflicte. Este tipo de guies o estàndars són establits tant per agències estatals com per organisacions civils o de l'indústria.
En 1979 l'Organisació per a la Cooperació i el Desenroll Econòmic (OCDE) va elaborar una guia de diligència deguda, actualisada cada cert temps, que es pren com a referència per a elaborar lleis com la Llei de Minerals de Conflicte de la UE o[30][31][28]
En 2015 la CCCMC (Cambra de comerç d'Importadors i Exportadors de Metals, Minerals i Productes Químics de China), que és una unitat subordinada del Ministeri de Comerç de China, va publicar una guia de directrius de diligència deguda per a cadenes de suministrament de minerals responsables en l'objectiu d'alinear les polítiques chinenques en les internacionals. El compliment de les directrius de la guia per a les empreses chinenques és voluntari.[32][33]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Preguntes freqüents sobre cóm complir el Reglament sobre Minerals de Conflicte de la UE» (en en). The European Partnership for Responsible Minerals. Consultat el 2024-02-06.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Science and Engineering Ethics.22(5)
- 1375–1389.ISSN 1471-5546.doi:10.1007/s11948-015-9704-7.Consultat el 6 de novembre de 2019.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Conflict Minerals | Responsible Minerals | Global Witness» (en en). Global Witness. Consultat el 2024-02-15.
- ↑ Mineral Economics.35(3-4)
- 653–671.ISSN 2191-2203.doi:10.1007/s13563-022-00309-3.Consultat el 2024-06-19.
- ↑ American Economic Review.107(6)
- 1564–1610.ISSN 0002-8282.doi:10.1257/aer.20150774.Consultat el 2024-06-20.
- ↑ 6,0 6,1 Chaikin, David (2012). Contemporary Issues in Mining: Leading Practice in Austràlia (en en), Palgrave Macmillan UK, pp. 174–195. doi:10.1057/9781137025807_11. ISBN 9781137025807.
- ↑ Environmental Quality Management.21(2)
- 13–25.doi:10.1002/tqem.20314.Consultat el 6 de novembre de 2019.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Civil Wars.15(3)
- 306–331.ISSN 1369-8249.doi:10.1080/13698249.2013.842744.Consultat el 2024-02-29.
- ↑ Social Responsibility Journal.6(1)
- 126–142.ISSN 1747-1117.doi:10.1108/17471111011024595.Consultat el 2024-04-22.
- ↑ «Cobalt» (en en). www.responsiblemineralsinitiative.org. Consultat el 2024-04-21.
- ↑ «Diamond: The mineral Diamond information and pictures» (en en-us). www.minerals.net. Consultat el 2024-06-17.
- ↑ «Industrial Diamond Statistics and Information | U.S. Geological Survey». www.usgs.gov. Consultat el 2024-06-17.
- ↑ «Tin Mineral Due Diligence» (en en). www.responsiblemineralsinitiative.org. Consultat el 2024-04-21.
- ↑ Almazán, Adrián. Thanatia. Els llímits minerals del planeta, Icària Editorial, p. 11. ISBN 9788498889970.
- ↑ 15,0 15,1 «Russia: Europe imports €13 billion of ‘critical’ metals in sanctions blindspot» (en en). Investigate Europe. Consultat el 2024-04-22.
- ↑ «[1]». Consultat el 22 d'abril de 2024.
- ↑ «NTI 2953: Russia import sanctions» (en en). GOV.UK. Consultat el 2024-04-22.
- ↑ «Gold supply chains in accordance with the OECD Due Diligence Guidance» (en en). www.responsiblemineralsinitiative.org. Consultat el 2024-03-15.
- ↑ «Tantalum» (en en). www.responsiblemineralsinitiative.org. Consultat el 2024-03-15.
- ↑ «Fuelling the future, poisoning the present: Myanmar’s rare earth boom» (en en). Global Witness. Consultat el 2024-05-29.
- ↑ «Tungsten» (en en). www.responsiblemineralsinitiative.org. Consultat el 2024-04-21.
- ↑ 22,0 22,1 «IPIS Insights on Due Diligence in Mineral Sourcing - Regulating Responsible Sourcing of 3TG Minerals» (en en-us). IPIS. Consultat el 2024-06-19.
- ↑ Mineral Economics.35(3-4)
- 653–671.ISSN 2191-2203.doi:10.1007/s13563-022-00309-3.Consultat el 2024-07-10.
- ↑ «Conflict Minerals Regulation: The regulation explained» (en en). policy.trade.ec.europa.eu. Consultat el 2024-02-13.
- ↑ «FAQs - How to comply with the EU Conflict Minerals Regulation» (en en). The European Partnership for Responsible Minerals. Consultat el 2024-02-13.
- ↑ Cooperation and Conflict.54(3)
- 407–425.ISSN 0010-8367.doi:10.1177/0010836718808314.Consultat el 2024-02-08.
- ↑ «CAHRAs». www.cahraslist.net. Consultat el 2024-04-22.
- ↑ 28,0 28,1 «Preguntes freqüents sobre cóm complir el Reglament sobre Minerals de Conflicte de la UE» (en en). The European Partnership for Responsible Minerals. Consultat el 2024-03-15.
- ↑ «CAHRAs». www.cahraslist.net. Consultat el 2024-03-15.
- ↑ Journal of Business Ethics.147(1)
- 115–141.ISSN 1573-0697.doi:10.1007/s10551-015-2963-z.Consultat el 6 de novembre de 2019.
- ↑ «Section 1502 of the US Dodd Frank Act | Global Witness» (en en). Global Witness. Consultat el 2024-02-09.
- ↑ «Section 1502 of the US Dodd Frank Act | Global Witness» (en en). Global Witness. Consultat el 2024-02-09.
- ↑ «Guidelines for MNÉs - Organisation for Economic Co-operation and Development» (en en). mneguidelines.oecd.org. Consultat el 2024-03-14.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Minerales de conflicto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.