Reglament sobre els minerals de conflicte de la UE
El reglament sobre minerals de conflicte de la UE (Reglament (UE) 2017/821) és un reglament llegislatiu de l'Unió Europea que establix una série d'obligacions a les empreses de l'Unió importadores de minerals (menas i concentrats) o metals d'estany, tantalio, wolframio i or originaris de zones de conflicte o d'alt risc en l'objectiu de que els grups armats i forces de seguritat tinguen menys oportunitats de comerciar en estos recursos de conflicte.[1]
Va ser aprovat en 2017 i aplicat l'1 de giner de 2021.[2]
Context
[editar | editar còdic]El seu principal objectiu és dificultar la capacitat de finançació que tenen els grups armats o les forces de seguritat implicades en un conflicte armat o una zona d'alt risc, que utilisen la venda de minerals de conflicte o les estructures comercials d'estos productes per a perpetuar o escalar les situacions de conflicte. Este objectiu es pretén conseguir obstaculisant la compra i venda de minerals de conflicte per part d'importadors intermijos de la UE i els seus proveïdors. [2]
Este reglament se centra en els minerals cridats 3TG, un grup de minerals més conegut per les sigles en anglés dels seus metals derivats més utilisats: tin (estany), tungsten (wolframio), tantalio (tàntal) i gold (or).[3][4]Este grup de minerals
En 2010 el Senat d'Estats Units va aprovar la Llei Dodd-Frank, l'artícul de la qual 1502 exigix que les empreses que cotisen en bossa en els Estats Units, ya siguen nacionals o estrangeres, revelen si els minerals de conflicte utilisats en els seus productes es varen originar en els països de la regió dels Grans Lagos d'Àfrica, zona que sofrix numerosaas situacions de conflicte des de fa décades. La regulació dels minerals de conflicte de la UE de 2017 va ampliar l'alcanç de l'obligació de realisar un estudi baix dijligencia deguda a qualsevol zona en conflicte, i en fer obligatòries les orientacions de la OCDE, la UE prohibix implícitament als importadors contribuir a la finançació de conflictes, a abusos greus contra els drets humans i a recolzar a grups armats no estatals, ya que exigix que les empreses es desvinculen dels proveïdors que participen en estos tipos d'activitats.[5]
Atres reglaments de la UE relacionat en els recursos de conflicte són el reglament de la fusta de l'Unió Europea o el reglament Kimberley.
Zones de conflicte i d'alt risc
[editar | editar còdic]La Guia de la OCDE, utilisada com a base per a estructurar el reglament, definix les zones de conflicte i d'alt risc en els següents térmens: “Les àrees afectades per conflictes i d'alt risc s'identifiquen per la presència de conflictes armats, violència generalisada o atres riscs de dany a les persones. Els conflictes armats poden adoptar diverses formes, com un conflicte de caràcter internacional o no internacional, que pot involucrar a dos o més Estats, o pot consistir en guerres de lliberació, o insurgencia, guerres civils, etc. Les zones d'alt risc poden inclouen àrees d'inestabilitat o repressió política, debilitat institucional, inseguritat, colapse de l'infraestructura civil i violència generalisada. Estes zones es caracterisen a sovint per abusos generalisats dels drets humans i violacions del dret nacional o internacional”.
La UE elabora la llista Cahra, actualisada de forma trimestral per l'organisació RAND, a on s'inclouen totes les zones de conflicte i d'alt risc a nivell mundial.
Àmbit d'aplicació
[editar | editar còdic]Com reglament de l'Unió Europea és directament aplicable en tots els Estats de l'Unió, sense que siga precisa cap norma jurídica d'orige intern o nacional que la transponga per a completar la seua eficàcia plena. Una volta realisat l'estudi de la cadena de suministrament es deuran aplicar les consideracions observades en el Manual sobre diligència deguda ambiental en les cadenes de suministrament de minerals de l'OCDE.[6]
Este control de la cadena de suministrament dels productes importats es deu portar a terme per la mateixa empresa importadora per mig de diligència deguda, i inclou informació com la mina d'orige dels minerals, els llocs en els que els recursos es consoliden, comercialisen i processen, o els imposts, taxes i cànons pagats. Les empreses deuen informar públicament anualment sobre les seues pràctiques de diligència deguda,.
El reglament de la UE eximix del seu compliment a les empreses que utilisen estos minerals en productes manufacturados, aixina com a les empreses que importen volums baixos de minerals, sempre i quan el volum total importat cobert per mla regulació no caiga per baix del 95% del total importat a la UE. La pròpia estimació de la UE és que el reglament s'aplica directament a entre 600 i 1.000 importadors de la UE, i indirectament a uns 500 fundidores i refinadores de minerals 3TG.[5]
Cada Estat membre deu designar una o més autoritats competents responsables de l'aplicació del reglament de la UE (o MSCA per les seues sigles en anglés), recaent en els Estats membres la responsabilitat de garantisar el compliment del reglament per mig de la realisació de controls. L'únic instrument formal previst per la mateixa UE per a abordar l'incompliment és un avís de les mides correctores que deu adoptar un importador de l'Unió.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa - Entra en vigor el Reglament sobre minerals de zona de conflicte». comerç.gob.és. Consultat el 2024-06-20.
- ↑ 2,0 2,1 «IPIS Insights on Due Diligence in Mineral Sourcing - Regulating Responsible Sourcing of 3TG Minerals» (en en-us). IPIS. Consultat el 2024-06-19.
- ↑ Civil Wars.15(3)
- 306–331.ISSN 1369-8249.doi:10.1080/13698249.2013.842744.Consultat el 2024-02-29.
- ↑ «Conflict Minerals | Responsible Minerals | Global Witness» (en en). Global Witness. Consultat el 2024-02-15.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «IPIS Insights on Due Diligence in Mineral Sourcing - Regulating Responsible Sourcing of 3TG Minerals» (en en-us). IPIS. Consultat el 2024-06-19.
- ↑ OECD (2024). Manual sobre deguda diligència ambiental en les cadenes de suministrament de minerals (en en), Organisation for Economic Co-operation and Development. doi:10.1787/b4b11202-és.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Reglamento sobre los minerales de conflicto de la UE» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.