Reglament (dret de l'Unió Europea)

Un Reglament és una norma jurídica de la llegislació europea en alcanç general i aplicació i eficàcia directa. Açò implica que és directament aplicable en tots els Estats de l'Unió, sense que siga precisa cap norma jurídica d'orige intern o nacional que la transponga per a completar la seua eficàcia plena. Aixina mateix, pot ser invocada la tutela jurisdiccional davant els tribunals nacionals o comunitaris pels particulars.

Es contrapon a la Directiva, també d'alcanç general, perque mentres esta fixa uns objectius i un determini vinculants, deixant llibertat als Estats per a triar els mijos adequats (mecanisme de transposició), el reglament és directament aplicable i obligatori en tots els seus elements des de la seua publicació en el Diari Oficial de l'Unió Europea i la seua posterior entrada en vigor. Lo que ho distinguix de la decisió és precisament l'aplicació o alcanç general de que esta última carix.

Classificació

Des de l'entrada en vigor del Tractat de Lisboa en 2009, i d'acort en els artículs 289 a 291 del TFUE, existixen, en els caràcters antedichos, tres subtipos que es distinguixen formal (d'acort en l'autoritat que els dicta), funcional (per la funció que se'ls assigna) i jerárquicamente (en Lisboa esta qüestió, abans discutida, sembla haver-se consagrat a pesar de l'ometre's la seua enunciació explícita) dins de la categoria general del reglament, a saber:

• el reglament llegislatiu, que emana de l'autoritat llegisladora del Parlament Europeu i del Consell (procediment llegislatiu ordinari) o d'alguna d'estes dos institucions (procediments llegislatius especials), que ho adopten precisament en el seu eixercici del poder llegislatiu comunitari, pronunciant-se sobre proposta de la Comissió. Els actes jurídics aixina conformats constituïxen un acte llegislatiu de l'Unió.
• El reglament delegat, que s'activa previ mandat o habilitació continguda en un acte llegislatiu, en l'objecte de que la Comissió complete o modifique, en elements no essencials, l'eficaç aplicació del mateix, per mig d'esta norma d'aplicació general i eficàcia directa. Els actes llegislatius delegantes "delimitaran de forma expressa els objectius, el contingut, l'alcanç i la duració de la delegació de poders. La regulació dels elements essencials d'un àmbit estarà reservada a l'acte llegislatiu i, per lo tant, no podrà ser objecte d'una delegació de poders" (art. 290.1 TFUE). El reglament delegat deurà expressar esta naturalea en el seu propi títul, i no estarà revestit de la naturalea d'acte llegislatiu.
• El reglament d'eixecució, que la Comissió o, en casos específics i degudament justificats, el Consell, podran adoptar en eixercici dels seus funcions eixecutives quan siga preferible una aplicació uniforme d'un acte jurídicament vinculant de l'Unió (de la naturalea que anara), en substitució de qualssevol mecanismes nacionals. En el títul d'estos actes no llegislatius deurà figurar aixina mateix l'expressió "d'eixecució".

És de fer notar que esta mateixa graduació o escala d'actes llegislatius i actes no llegislatius, delegats o d'eixecució, és també aplicable als atres dos tipos de normes jurídiques comunitàries vinculants, la directiva i la decisió, si ben els seus efectes seran els propis de cada una d'elles.

Significativament, en la nonata Constitució Europea el reglament en fase llegislativa adoptava la denominació de "Llei europea", mentres que en les atres dos el seu nom era el de "Reglament delegat" o "Reglament d'eixecució".

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Dret de l'Unió Europea
• Procediment llegislatiu en l'Unió Europea
• Institucions de l'Unió Europea