Aplicabilidad directa

L'aplicabilidad directa (o la característica de regulacions a ser efectives directament) és un concepte del dret constitucional de l'Unió Europea que impon directament l'aplicació de les lleis comunitàries (Reglaments i Decisions) sense necessitat de que els Estats adopten lleis nacionals per a que es facen efectives. El mateix és tractat en l'artícul 249 (ex art. 189) dels Tractats de Roma (esmenat pel Tractat de Niza).

Encara que a voltes es confon en la doctrina d'efecte directe, la aplicabilidad directa referix al fet de que les regulacions no requerixquen llegislació implementatoria dins dels Estats membres, per això tenen efecte tan pronte com són publicades per la Comissió Europea en el Diari Oficial de l'Unió Europea.

Potser es pot explicar esta confusió en referència a la disposició del tractat que governa les regulacions que dispon que solament les regulacions tenen aplicabilidad directa en els Estats membres. La jurisprudènciainicial del Tribunal de Justícia de l'Unió Europea sugerix que el 'efecte directe' va ser una conseqüència de la aplicabilidad directa com ho varen pensar els redactors del Tractat original els qui varen tindre l'intenció de que solament les regulacions serien efectives directament. No obstant, l'expansió de la doctrina de l'efecte directe a incloure directives i atres mides va servir per a crear una distinció entre la aplicabilidad directa i l'efecte directe. Hui en dia, la aplicabilidad directa vol dir que les regulacions no requerixen implementació domèstica, si l'efecte directe solament va ser considerat a ser una conseqüència de la aplicabilidad directa, llavors la relació ha segut trencada per una série de casos del TJUE.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Unió Europea.
• Dret de l'Unió Europea