Anar al contingut

Microagresió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Una microagresión és un terme utilisat per a designar lleus desaires verbals, conductuales o ambientals comuns, ya siguen intencionals o no intencionals, que transmeten actituts hostils, derogatòries o negatives cap a membres de grups marginats.[1] El terme va ser falcat pel psiquiatra de l'Universitat de Harvard Chester M. Pierce en 1970 per a descriure insults i desaires que ell observava regularment que els nortamericans no negres infligían als afroestadounidenses.[1][2][3][4] A principis de el XXI, l'us del terme es va aplicar al menyspree casual de qualsevol grup socialment marginat, incloent LGBT, persones en situació de pobrea i persones en discapacitat.[5] El sicòlec Derald Wing Sue definix les microagresions com a «intercanvis breus i quotidians que envien mensages denigrantes a certs individus per la seua pertinença a un grup». En contrast en l'agressió, en la que sol haver intenció de causar dany, les persones que fan comentaris microagresivos poden ser per lo demés bienintencionadas i no conscients de l'impacte potencial de les seues paraules.[6][7]


Varis acadèmics i comentaristes socials han criticat el concepte de microagresió per la seua falta de base científica, la seua excessiva dependència d'evidència subjectiva i la seua promoció de la fragilitat sicològica.[8] Els crítics argumenten que evitar conductes que un interpreta com microagresions restringix la pròpia llibertat i causa autodaño emocional, i que amprar figures d'autoritat per a abordar microagresions (és dir, la cultura de la denúncia) pot dur a una atròfia de les habilitats necessàries per a mediar en els propis conflictes.[9] Alguns argumenten que, ya que el terme «microagresión» utilisa un llenguage que connota violència per a descriure conductes verbals, pot ser abusat per a exagerar el dany, resultant en represàlies i l'elevació de la mentalitat de víctima.[10]

D. W. Sue, qui va popularisar el terme microagresions, ha expressat dubtes sobre cóm s'està utilisant el concepte: «Em preocupava que les persones que usen estos eixemples els tragueren de context i els usaren de manera punitiva en lloc d'eixemplar».[11] En l'edició de 2020 del seu llibre en Lisa Spanierman i en un llibre de 2021 en els seus estudiants de doctorat, el Dr. Sue introduïx l'idea de «microintervenciones» com a possibles solucions als actes de microagresió.[12][13]

Descripció

Les microagresions són comentaris i desaires quotidians comuns relacionats en diversos aspectes de l'apariència o identitat d'una persona, com a classe social, gènero, sexe, orientació sexual, raça, ètnia, llengua materna, edat, forma corporal, discapacitat o religió.[14] Es creu que sorgixen de prejuïns i creències mantinguts de manera inconscient, que poden demostrar-se conscient o inconscientment a través d'interaccions diàries.[15] Encara que estes comunicacions solen semblar inofensives als observadors, es consideren una forma de discriminació sotil o quotidiana, com el racisme encobert.[16] Les microagresions diferixen de lo que Pierce denominava «macroagresiones» en el context de la discriminació racial: estes són formes més extremes de racisme (com a linchaments o tanes), diferenciades per la seua ambigüitat, tamany i comúnitat.[17] Hui en dia, els investigadors no usen el prefix «micro-» per a significar que les agressions tenen un chicotet impacte, sino per a emfatisar cuán subtilment ocorren, lo que pot fer-les difícils de senyalar. De fet, l'investigació sobre els impactes de microagresions repetides cap a membres de grups minoritaris sugerix que les microagresions afecten negativament la salut mental i estan relacionades en l'estrés minoritari.[18]

Les microagresions són experimentades per la majoria dels individus estigmatizados i ocorren de manera regular. Estes poden ser particularment estresantes per a les persones que les reben, ya que el dany o biaix inherent a una microagresió és fàcilment negat per els qui les cometen. Ya que les microagresions estan arraïlades en biaix ensenyats per la societat, poden ser comeses per membres de grups socials dominants o per membres de grups marginats. L'impacte de les microagresions està molejat pel dilema del biaix inconscient: els perpetradores de microagresions poden vore les seues accions o motivacions de manera diferent a com ho fan les víctimes, i les perspectives divergixen més quan és fàcil per als ofensores ignorar o descartar el biaix implícit si està present. Ademés, este biaix és més invisible per als membres de grups socials dominants, i és fàcil per als observadors descartar una microagresió com a trivial i inofensiva. Açò fa més difícil per a una víctima respondre a una microagresió sense repercussions.[18] El factor clau ací és que les microagresions són més difícils de detectar per membres de la cultura dominant,[19] ya que a sovint no són conscients de que estan causant dany.[20]


Les microagresions a sovint es dividixen en tres categories, cada una pot ser verbal o basada en accions, pero estan unides pel seu efecte d'insultar a algú per la seua pertinença a un grup marginat. Totes les categories poden ocórrer entre individus o a través d'un entorn, via normes socials o polítiques.[21] Les categories de microagresions solen denominar-se microinsultos, per conductes degradants, grosseres, estereotipades o insensibles; microinvalidaciones, per conductes que exclouen o neguen les experiències d'algú; i microasaltos, per accions o insults discriminatoris més explícits.[18][21] Els microasaltos poden ser una excepció a la naturalea generalment inconscient i sotil de les microagresions, alguns dels comportaments que els investigadors han classificat com microasaltos són tan traumàtics i overt, i potser freqüentment arraïlats en biaix conscient, que alguns investigadors han propost reclasificarlos fora de les microagresions.[21]

Identitats afectades

Les microagresions varen ser originalment estudiades en el context de la discriminació racial en EE. UU., pero els investigadors posteriorment varen estudiar el seu impacte en molts grups socials històricament i actualment marginats. Les taxonomia i temes documentats per a les microagresions a sovint es basen en el tipo d'identitat que una microagresió ataca. Les microagresions també poden ser interseccionales, afectant a persones basades en més d'un aspecte de la seua identitat.[18]

Raça o ètnia

Artícul principal → Racisme.


Els científics socials Sue, Bucceri, Lin, Nadal i Torino (2007) varen descriure les microagresions com «la nova cara del racisme», afirmant que la naturalea del racisme ha canviat en el temps, passant d'expressions manifestes d'odi racial i crims d'odi, cap a expressions de racisme aversivo, com les microagresions, que són més sotils, ambigües i a sovint no intencionals. Sue diu que açò ha dut a alguns nortamericans a creure erròneament que els nortamericans no blancs ya no sofrixen racisme.[22] Un eixemple de tals expressions sotils de racisme és que els estudiants asiàtics siguen patologizados o penalisats per ser massa passius o callats.[20] Un incident que va causar controvèrsia en la UCLA va ocórrer quan un professor va corregir l'us de la paraula «indígena» en un treball d'un estudiant, canviant-la de mayúscula a minúscula.[23]

Segons Sue i uns atres,[20] les microagresions semblen aparéixer en quatre formes:

  • Microasalto: una derogació racial explícita; verbal/no verbal; per eixemple, insults, comportament evitante, accions discriminatòries intencionals.
  • Microinsulto: comunicacions que transmeten moixada i insensibilitat i degraden el patrimoni racial o identitat d'una persona; desaires sotils; desconeguts per al perpetrador; mensage insultante amagat per al receptor.
  • Microinvalidación: comunicacions que exclouen, neguen o anulen els pensaments sicològics, sentiments o realitat experiencial d'una persona pertanyent a un grup particular.
  • Microagresiones ambientals (nivell macro): Assalts, insults i invalidacions racials que es manifesten a nivell sistémico i ambiental.


Alguns sicòlecs han criticat la teoria de les microagresions per assumir que totes les indignidades verbals, conductuales o ambientals es deuen a biaix.[24][25][26] Thomas Schacht diu que és incert si un comportament es deu a biaix racial o és un fenomen més ampli que ocorre independentment de conflictes d'identitat.[27] No obstant, Kanter i colegues varen trobar que les microagresions racials estaven robustament correlacionadas en cinc mides separades de biaix.[16] En revisar la lliteratura sobre microagresions, Scott Lilienfeld va sugerir que els microasaltos provablement deurien eliminar-se de la taxonomia perque els eixemples proporcionats en la lliteratura tendixen a no ser «micro», sino assalts directes, intimidació, acossament i fanatisme; en alguns casos, els eixemples han inclós actes criminals.[24] Uns atres han senyalat que lo que podria percebre's com desaires sotils podria deure's a que les persones tenen autisme, i assumir mala voluntat podria ser amolador per a les persones en autisme.

Eixemples

En realisar dos grups focals en asiàtic-nortamericans, per eixemple, Sue va propondre diferents temes baix l'ideologia de microinsulto i microinvalidaació.[20]

Microinvalidación:

  • Estranger en la pròpia terra: Quan les persones assumixen que les persones de color són estrangeres.
  • Per eixemple: «¿D'on eres realment?» o «¿Per qué no tens accent?»
  • Negació de la realitat racial: Quan les persones emfatisen que una persona de color no sofrix discriminació o desigualtat racial (açò es correlaciona en l'idea de minoria modele).
  • Invisibilitat: Els asiàtic-nortamericans es consideren invisibles o fòra de les discussions sobre raça i racisme.
    • Per eixemple: Discussions sobre raça en Estats Units que exclouen als asiàtic-nortamericans en enfocar-se solament en qüestions 'blanques i negres'.
  • Negació a reconéixer diferències intraétnicas: Quan un parlant ignora diferències intraétnicas i assumix una àmplia homogeneïtat sobre múltiples grups ètnics.
    • Per eixemple: Descripcions com «tots els asiàtic-nortamericans s'assemblen», o suposicions de que tots els membres d'una minoria ètnica parlen el mateix idioma o tenen els mateixos valors culturals.

Microinsulto:

  • Patologisació de valors culturals/estils de comunicació: Quan la cultura i valors asiàtic-nortamericans es veuen com menys desijables.
    • Per eixemple: Vore la valoració del silenci (una norma cultural present en algunes comunitats asiàtiques) com un defecte, duent a desventages causades per l'expectativa de participació verbal comuna en molts entorns acadèmics occidentals.
  • Ciutadania de segona classe: Quan les minories són tractades com a sers humans menors, o no se'ls tracta en iguals drets o prioritat.
    • Per eixemple: Un home coreà demanant una beguda en un bar sent ignorat pel cambrer, o el cambrer elegint servir a un home blanc abans que a el home coreà.
  • Ascripción d'inteligència: Quan les persones de color són estereotipades en un cert nivell d'inteligència basat en la seua raça.
    • Per eixemple: «Vostés sempre ho fan be en l'escola», o «Si veig molts estudiants asiàtics en la meua classe, sé que va a ser una classe difícil».
  • Exotisació de dònes no blanques: Quan les dònes no blanques són estereotipades com a pertanyents a la categoria «exòtica» basada en gènero, apariència i expectatives mediàtiques.
    • Per eixemple: Descripcions d'una dòna asiàtic-nortamericana com a 'Dama Dragó', 'Mare Tigre' o 'Flor de Loto', o usant símbols associats en cultures orientals.

En una revisió revisada per parells de 2017 de la lliteratura, Scott Lilienfeld va criticar l'investigació sobre microagresions per a penes haver alvançat més allà de taxonomia com l'anterior, que va ser proposta per Sue casi dèu anys abans.[24] Encara que va reconéixer la realitat de «desaires i insults sotils dirigits cap a minories», Lilienfeld va concloure que el concepte i els programes per a la seua evaluació científica estan «massa subdesenrollats en els fronts conceptual i metodològic per a justificar aplicacions en el món real».[24] Va recomanar l'abandó del terme microagresión ya que «l'us de la raïl 'agressió' en 'microagresión' és conceptualment confús i enganyós». Ademés, va cridar a una moratòria en programes d'entrenament sobre microagresions fins que investigacions adicionals desenrollen el camp.[24]

En 2017, Althea Nagai, qui treballava com a investigadora en el conservador Center for Equal Opportunity, va publicar un artícul en la revista National Association of Scholars, criticant l'investigació sobre microagresions com pseudociencia.[28] Nagai va dir que la teoria crítica de la raça influïx en la teoria de les microagresions i que els investigadors «rebugen la metodologia i estàndarts de la ciència moderna».[28] Llista vàries deficiències tècniques de l'investigació sobre microagresions racials, incloent «preguntes d'entrevista biaixades, dependència en narrativa i chicotets números d'enquestats, problemes de fiabilitat, qüestions de replicabilidad i ignorar explicacions alternatives».[28][29]

Gènero

Les microagresions de gènero poden reemplaçar formes més flagrants de sexisme i discriminació de gènero quan una societat canvia de modo que eixes formes de prejuí directe semblen menys acceptables.[21] Per eixemple, el sexisme explícit en la societat de EE. UU. està en decliu, pero encara existix en una varietat d'expressions sotils i no sotils.[30] Les dònes troben microagresions en les que li les fa sentir inferiors, cosificadas sexualment i llimitades a restrictius rols de gènero,[31] tant en el lloc de treball i en l'acadèmia, com en l'atletisme.[32] Les microagresions contra persones de minoria sexual i de gènero i dònes cisgénero compartixen molts temes comuns.[33]

Estudis primerencs influents sobre microagresions de gènero varen documentar temes comuns a través d'incidents.[21] Els temes són la cosificació sexual, el tractament com a ciutadana invisible o de segona classe, assumir inferioritat, negar la realitat del sexisme, assumir rols de gènero tradicionals, usar llenguage sexiste, negar el propi sexisme i problemes sistémicos o ambientals. Com a eixemple, quan un empleador pagava a les dònes menys que als hòmens pel mateix treball, enviava el mensage de que l'empresa creïa que les dònes eren menys inteligents o capaces que els hòmens, encaixant en els temes de ciutadania de segona classe i maltracte ambiental.[34] Els investigadors continuen extraent temes adicionals per a classificar microagresions de gènero, com a expectatives sobre apariències de les persones.[21]


Les microagresions de gènero encaixen en els tres tipos de microagresions: microasalto, microinsulto i microinvalidaació. El catcalling és una forma de cosificació sexual i els insults de gènero són un us de llenguage sexiste, pero abdós podrien classificar-se com a actes flagrants, provablement conscients, de microasalto. Passar per alt a les dònes per a tasques físiques, lo que senyala una assunció de que les dònes són dèbils, té un tema d'assumir inferioritat: açò pot considerar-se un microinsulto pel seu mensage insultante més sotil. Desestimar la queixa d'una empleada sobre el comportament sexiste d'un companyer pot ser una forma de negar la realitat del sexisme, i també una microinvalidaació.[34] No obstant, els investigadors han debatut cóm es intersecan els marcs de microagresions de gènero, acossament sexual i agressió sexual. Els comportaments classificats com microasaltos de gènero freqüentment se superponen en acossament i agressió, per lo que etiquetar-los com microasaltos pot ser confús i invalidante.[21]

Alguns eixemples de microagresions de gènero són «[dirigir-se a algú usant] un nom sexiste, un home negant-se a llavar plats perque és 'treball de dònes', exhibir pin-ups nuetes de dònes en llocs d'ocupació, algú fent alvanços sexuals no desijats cap a una atra persona».[35] Les microagresions basades en gènero s'apliquen a atletes femenines quan les seues habilitats es comparen solament en hòmens, quan li les juja per «atractiu» i quan li les restringix a paraments «femenins» o sexualment atractius durant la competència.[31] Algunes de les microagresions ambientals més estudiades inclouen representacions mediàtiques biaixades de dònes, disparitats de gènero en liderage a través de la societat o per a una carrera, i mensages discriminatoris quotidians escoltats.[21] Makin i Morczek usen el terme gendered microaggression per a referir-se a l'interés masculí en pornografia violenta de violació.[36]


Les microagresions dirigides específicament a persones transgénero, no binàries i de gènero no conforme estan documentades en un creixent cos d'estudis, usualment involucrant entrevistes en persones transgénero sobre les seues experiències. Un estudi de 2012 va documentar un conjunt de temes que ocorren comunament en estes microagresions: l'us de llenguage transfóbico o que assigna gènero incorrectament, comportaments amenaçants o acosadores, assumir una experiència trans estereotipada, exotizar, patologizar o desaprovar a persones trans, assumir rols basats en el binarisme de gènero, negar que existix la transfobia o negar les pròpies accions transfóbicas, i invadir la privacitat corporal. Un tema se centra en entorns familiars, a on membres de la família poden negar-se a usar els pronoms o el nom d'una persona trans que alineen en la seua identitat de gènero. Un estudi de 2014 va notar un atre tema entre microagresions cap a persones trans, a on el perpetrador qüestiona la llegitimitat d'una identitat de gènero o invalida l'identitat de gènero específica de l'objectiu.[37]

Alguns estudis sugerixen que les microagresions que una persona trans experimenta dels seus amics tendixen a variar depenent de la sexualitat i identitat de gènero del seu amic. Les microagresions provinents d'amics trans poden involucrar invalidar l'identitat trans d'algú o qüestionar la seua autenticitat com a persona trans, i estes poden ser les microagresions més angustiantes per l'identitat similar de l'amic. Les microagresions provinents d'amics queer que no són trans poden sentir-se decepcionants perque l'amic està en un grup marginalizado relacionat pero encara va cometre el comportament. Les microagresions d'amics cisgénero heterosexuals a sovint seguixen el conjunt general de temes de microagresions cap a persones trans, i estes ocorren molt més freqüentment que les microagresions d'amics queer.[37]

Les microagresions sistémicas dirigides a persones trans freqüentment ocorren en el context de banys públics, el sistema de justícia penal, atenció mèdica d'emergència i identificacions governamentals.[37] Els sociòlecs Sonny Nordmarken i Reese Kelly (2014) varen identificar microagresions trans-específiques que enfronten les persones transgénero en entorns d'atenció mèdica, que inclouen patologizaació, sexualizaació, rebuig, invalidació, exposició, aïllament, intrusió i coerció.[38]

Sexualitat i orientació sexual

Les microagresions sobre orientació sexual poden estar arraïlades en llenguage heterosexista i heteronormativitat; estereotipar, ridiculisar, desexualizar o exotizar l'experiència LGBTQ; o negar que existix el heterosexisme. Fonts documentades de microagresions sistémicas inclouen els mijos, grups religiosos, governs i organisacions educatives. Les microagresions sistémicas poden involucrar representacions i polítiques negatives i discriminatòries que apunten a persones que no són heterosexuals, o persones queer més àmpliament. En alguns estudis, els investigadors varen trobar que les microagresions afectaven l'autoaceptaació i autoestima d'objectius queer, aumentant el potencial per a síntomes d'ansietat, estrés i TEPT. Les microagresions cap a persones LGBTQ provablement causen menys oix quan l'objectiu té alts nivells de autoaceptaació.[39]

K. L. Nadal i M. J. Corpus varen documentar algunes microagresions contra persones LGBTQ en un parell d'estudis de 2013. Eixemples de microasaltos (insults explícits) inclouen usar llenguage heterosexista, com dir «això és tan gai» com un menyspree. Microinsultos (mensages subtilment grossers) inclouen comentaris arraïlats en estereotips. Com a eixemple, una broma de que un home gai no podria agradar-li el deport implica que tots els hòmens gai són femenins, o un comentari de que una dòna és massa bonica per a ser lesbiana implica que totes les lesbianes són masculines. Un eixemple de microinvalidaació (negació de la realitat d'algú) podria ocórrer en acabant de que una persona queer parle sobre un moment en que es va sentir discriminada, si algú respon que la percepció és infundada o ridícula i aixina minimisa la transfobia o heterosexisme.[39]

Les microagresions comunament experimentades diferixen per a persones de sexualitat particulars i presentacions de gènero. Les lesbianes a sovint enfronten microagresions arraïlades en misogínia, centrades en expectatives sobre les seues apariències, rols i relacions. Les dònes lesbianes i bisexuales experimenten sexualizaació desproporcionada per hòmens heterosexuals. Les lesbianes també han reportat experiències de desexualisació per amics i família, a on li les tracta com si la seua identitat fora una fase fins a «provada». Els hòmens gai comunament experimenten microagresions involucrant llenguage heterosexista derisivo, i policiamiento o negacions de la seua masculinitat. Les microagresions cap a hòmens gai també a sovint estan arraïlades en estereotips, que poden ser irreals i tokenizantes; caracterisant-los com hipersexuales; o demonizándolos i tractant-los com predatorios.[40]


En grups focals, individus que s'identifiquen com bisexual reporten microagresions tals com uns atres negant o desestimant les seues narrativa personals o reclams d'identitat, sent incapaces d'entendre o acceptar la bisexualitat com a possibilitat, pressionant-los per a canviar la seua identitat bisexual, esperant-los ser sexualment promiscuos, i qüestionant la seua capacitat per a mantindre relacions monógamas.[41] Les persones bisexuales, i especialment els hòmens bisexuales, no han rebut molta atenció individualisada per investigadors, i açò pot entendre's com una microagresió sistémica. En un estudi de 2013, la majoria de microagresions que reporten persones bisexuales són similars a les reportades per enquestats gai i lesbianes, encara que les persones bisexuales tendien a enfrontar menys estereotipat basat en sexualitat sobre quines habilitats eren bones. Per un atre costat, les persones bisexuales experimentaven més freqüentment microagresions que les tractaven com si foren majorment heterosexuals o mai hagueren eixit del clóset, i açò agregava a creències internes negatives i confusió sobre la seua identitat.[40]

Alguns individus LGBTQ reporten rebre expressions de microagresió de persones inclús dins de la comunitat LGBTQ.[42] Diuen que ser exclosos, o no ser benvinguts o entesos dins de la comunitat gai i lesbiana és una microagresió.[41] Roffee i Waling sugerixen que el problema sorgix, com ocorre entre molts grups de persones, perque una persona a sovint fa suposicions basades en experiència individual, i quan comuniquen tals suposicions, el receptor pot sentir que falta prendre en conte al segon individu i és una forma de microagresió.[42]

Persones queer, trans i de gènero no conforme enfronten una major provabilitat d'experimentar microagresions. Les microagresions enfrontades per persones queer o trans poden resultar en escrutini, exotizaació, sexualizaació, fetichizaació i major discriminació d'esta població. Estes microagresions mantenen el «cissexisme» i la percepció de que persones queer i trans són inferiors o menys autèntiques que persones cisgénero. Açò pot ser resultat de formes actives, convencionals i amoladores de pensar sobre gènero i sexualitat en una escala binaria en lloc de com a espectre.[43]

Interseccionalidad

Les persones que són membres de grups marginals superposts (per eixemple, un home gai asiàtic-nortamericà o una dòna trans) experimenten microagresions basades en formes correspondientement variades de marginalizaació.[44] L'investigació sobre interseccionalitat destaca que identitats superpostes com a raça, gènero i capacitat poden molejar experiències distintes de microagresió que no són reducibles a cap categoria única.[45] Per eixemple, en un estudi dònes asiàtic-nortamericanes varen reportar sentir-se classificades com sexualment exòtiques per hòmens de la cultura majoritària o vistes per ells com a potencials esposes trofeu simplement per la seua pertinença grupal.[46] Dònes afroestadounidenses reporten microagresions relacionades en característiques de la seua cabell, que poden incloure invasió de l'espai personal mentres un individu intenta tocar-ho, o comentaris de que un estil diferent al d'una dòna euroestadounidense lluïx «poc professional».[16][47]

Persones en malalties mentals

Les persones en malaltia mental reporten rebre formes més overt de microagresió que sotils, provinents de família i amics aixina com de figures d'autoritat.[48] De fet, família, amics i treballadors de salut són algunes de les fonts més comunament reportades de microagresions cap a persones en malaltia mental.[49] En un estudi involucrant estudiants universitaris i adults tractats en conte comunitari, es varen identificar cinc temes: invalidació, assunció d'inferioritat, por a la malaltia mental, vergonya de la malaltia mental i ser tractat com a ciutadà de segona classe.[48] L'invalidació ocorreria, per eixemple, quan amics i familiars minimisen síntomes de salut mental; un participant va descriure a uns atres afirmant «No pots estar deprimit, estàs somrient».[48] Les persones a voltes assumien falsament que malaltia mental significa menor inteligència; un participant va reportar que el personal hospitalari en una sala psiquiàtrica parlava a pacients en malaltia mental com si no pogueren entendre instruccions.[48]

Moltes microagresions documentades de salut mental tenen temes d'estereotipar la malaltia mental: ya siga que l'estereotip assumixca que persones en malaltia mental són incapaces, dèbils, perilloses o fredes, compartixen una associació negativa. Les microagresions també poden involucrar tractar a persones en malaltia mental diferent que a uns atres: devaluando a algú, patronizándolos o tractant-los com a chiquet, parlant condescendientement o donant complits falsos, i incrementant distància física. Atres temes inclouen definir a algú pel seu diagnòstic o culpar o avergonyir a algú per la seua malaltia. Les microagresions de salut mental poden inversament involucrar invalidació minimisant l'experiència d'algú, acusant a persones d'usar la seua malaltia mental com a excusa per a evitar treball o per a buscar atenció. Usar térmens de salut mental de manera frívola o incorrecta en el parla quotidiana és una atra microagresió comuna.[49]

Discapacitat

Els individus que tenen un aspecte de la seua identitat que carix d'un sentit de poder sistémico estan subjectes a microagresions; aixina, les persones en discapacitats estan subjectes a microagresions per motius de discapacitat.[50] Com uns atres en identitats marginalizadas, les microagresions cap a individus en discapacitats poden manifestar-se com microasalto, microinsulto o microinvalidaació, totes les quals també poden eixecutar-se com microagresió ambiental.[20]


La lliteratura actual està disponible per a entendre millor les microagresions en el context de la capacitat. En un estudi qualitatiu, un grup d'investigadors va estudiar una mostra d'individus en diagnòstic d'Esclerosis Múltiple (EM). La EM és una malaltia crònica que pot impactar capacitats mentals, cognitives i físiques.[51] Els investigadors varen ilustrar eixemples de microagresions capacitistas reals en el context de microasaltos, microinsultos i microinvalidacions enfrontades per la seua mostra, específicament en el lloc de treball.

Troballes fique-analítics mostren que exposició freqüent a microagresions està associada en benestar sicològic reduït, estrés aumentat i pijors resultats laborals entre individus en identitats marginalizadas.[52]

Les persones en discapacitats físiques també enfronten microagresions,[53][54][55] tals com

  • l'idea errònea de que aquells en discapacitats volen o requerixen correcció
  • fer preguntes inapropiades

Edadismo i intolerància

Les microagresions poden apuntar i marginalizar qualsevol grup definible, incloent aquells que compartixen un agrupamiento d'edat o sistema de creències. Les microagresions basades en edat, o edadisme, inclouen comentaris o comportaments sotils que transmeten estereotips sobre competència, adaptabilitat o rellevància.[56] Estudis recents destaquen cóm estes microagresions poden afectar tant a adults jóvens com a majors, duent a disminució del sentit de pertinença i estrés aumentat.[56]

La microagresió és una manifestació d'acossament que ampra jocs de poder microlingüísticos para marginalizar qualsevol objectiu en una manifestació sotil d'intolerància significant el concepte de «un atre».[57]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Sue, Derald Wing (2010). Microaggressions in Everyday Life: Race, Gender, and Sexual Orientation (en anglés), Wiley, pp. xvi. ISBN 978-0-470-49140-9.
  2. ↑ Delpit, Lisa (2012). "Multiplication Is for White People": Raising Expectations for Other People's Children (en anglés), The New Press. ISBN 978-1-59558-046-7.
  3. ↑ Treadwell, Henrie M. (2013). Beyond Stereotypes in Black and White: How Everyday Leaders Ca Build Healthier Opportunities for African American Boys and Men (en anglés), Praeger Publishing, pp. 47. ISBN 978-1-4408-0399-4.
  4. ↑ Sommers-Flanagan, Rita (2012). Counseling and Psychotherapy Theories in Context and Practice: Skills, Strategies, and Techniques (en anglés), Wiley, pp. 294. ISBN 978-0-470-61793-9.
  5. ↑ Paludi, Michele A. (2010). Victims of Sexual Assault and Abuse: Resources and Responses for Individuals and Families (Women's Psychology). (en anglés), Praeger Publishing, p. 22. ISBN 978-0-313-37970-3.
  6. ↑ Paludi, Michele A. (2012). Managing Diversity in Today's Workplace: Strategies for Employees and Employers (en anglés), Praeger Publishing. ISBN 978-0-313-39317-4.
  7. ↑ «Understanding Microaggressions &#; Inclusivament Leadership» (en anglés) (27 de maig de 2021).
  8. ↑ Cantu, Edward; Jussim, Llig(autumne de 2021).«Microaggressions, Questionable Science, and Free Speech».Texas Review of Law & Politics.26(1): 217–267.(en anglés)
  9. ↑ Lukianoff, Greg; Haidt, Jonathan(setembre de 2015).«How Trigger Warnings Llaure Hurting Mental Health on Campus».The Atlantic.Consultat el 2 de setembre de 2018.(en anglés)
  10. ↑ Friedersdorf, Conor (14 de setembre de 2015). «Why Critics of the 'Microaggressions' Framework Llaure Skeptical» (en anglés). The Atlantic. Consultat el 2 de setembre de 2018.
  11. ↑ Zamudio-Suarez, Fernanda(29 de juny de 2016).«What Happens When Your Research Is Featured on 'Fox & Friends'».The Chronicle of Higher Education.Consultat el 23 d'abril de 2021.(en anglés)
  12. ↑ Sue, Derald Wing; Spanierman, Lisa (2020). Microaggressions in Everyday Life (en anglés), John Wiley & Sons. ISBN 978-1-119-51380-3.
  13. ↑ «The Right to Not Remain Silent» (en en). Teachers College - Columbia University. Consultat el 29 de giner de 2022.
  14. ↑ Harrison, Colin; Tanner, Kimberly D.(2018).«Language Matters: Considering Microaggressions in Science».CBE: Life Sciences Education.17(1): fe4.doi:10.1187/cbe.18-01-0011.(en anglés)
  15. ↑ Sue, D. W., & Capodilupo, C. M. (2008). Racial, gender, and sexual orientation microaggressions: Implications for counseling and psychotherapy. In D.W. Sue & D. Sue (Eds.), Counseling the culturally diverse: Theory and practice. (en anglés) Hoboken, NJ: John Wiley & Sons.
  16. ↑ 16,0 16,1 16,2 Kanter, Jonathan W.; Williams, Monnica T.; Kuczynski, Adam M.; Manbeck, Katherine E.(1 de decembre de 2017).«A Preliminary Report on the Relationship Between Microaggressions Against Black People and Racism Among White College Students».Race and Social Problems.9(4): 291–299.ISSN 1867-1748.doi:10.1007/s12552-017-9214-0.(en en)
  17. ↑ Pierce, C. (1970). «Offensive mechanisms», In the Black Seventies (en anglés), Boston, MA: Porter Sargent, pp. 265–282.
  18. ↑ 18,0 18,1 18,2 18,3 Nadal, Kevin L.; Whitman, Chassitty N.; Davis, Lindsey S.; Erazo, Tanya(3 de maig de 2016).«Microaggressions Toward Lesbian, Gai, Bisexual, Transgender, Queer, and Genderqueer People: A Review of the Literature».The Journal of Sex Research.53(4–5): 488–508.ISSN 0022-4499.doi:10.1080/00224499.2016.1142495.(en anglés)
  19. ↑ Alabi, J.(2015).«Racial microaggressions in academic libraries: results of a survey of minority and senar-minority librarians.».Journal of Academic Librarianship.41(1): 47–53.doi:10.1016/j.acalib.2014.10.008.(en anglés)
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 Sue DW, Capodilupo CM, Torino GC, Bucceri JM, Holder AM, Nadal KL, Esquilin M(2007).«Racial microaggressions in everyday life: implications for clinical practice».The American Psychologist.62(4): 271–86.doi:10.1037/0003-066x.62.4.271.(en anglés)
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 21,4 21,5 21,6 21,7 Gartner, Rachel E.; Sterzing, Paul R.; Fisher, Colleen M.; Woodford, Michael R.(setembre de 2020).«A Scoping Review of Measures Assessing Gender Microaggressions Against Women».Psychology of Women Quarterly.44(3): 283–306.ISSN 0361-6843.doi:10.1177/0361684320920834.(en en)
  22. ↑ Sue, Derald Wing; Nadal, Kevin L.; Capodilupo, Christina M.; Lin, Annie I.(juliol de 2008).«Racial Microaggressions Against Black Americans: Implications for Counseling».Journal of Counseling & Development.86(3): 330–338.doi:10.1002/j.1556-6678.2008.tb00517.x.(en anglés)
  23. ↑ «UCLA grad students stage sit-in during a class to protest what they see as racially hostile climate». Consultat el 3 d'agost de 2018 (en en).
  24. ↑ 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Lilienfeld SO(giner de 2017).«Microaggressions».Perspectives on Psychological Science.12(1): 138–169.doi:10.1177/1745691616659391.(en anglés)
  25. ↑ Thomas KR(2008).«Macrononsense in multiculturalism».The American Psychologist.63(4): 274–5; discussió 277–9.doi:10.1037/0003-066X.63.4.274.(en anglés)
  26. ↑ Harris RS(2008).«Racial microaggressió? How do you know?».The American Psychologist.63(4): 275–6; discussió 277–9.doi:10.1037/0003-066X.63.4.275.(en anglés)
  27. ↑ Schacht TE(2008).«A broader view of racial microaggressió in psychotherapy».The American Psychologist.63(4): 273; discussió 277–9.doi:10.1037/0003-066X.63.4.273.(en anglés)
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 Nagai, Althea(març de 2017).vanc «The Pseudo-Science of Microaggressions».Academic Questions.30(1): 47–57.doi:10.1007/s12129-016-9613-5.(en anglés)
  29. ↑ Marchello, Lindsay (2 d'agost de 2017). «Rutgers Orders Freshmen to Add Microaggression to Their Course Lists» (en anglés). Reason. Consultat el 4 d'agost de 2017.
  30. ↑ Basford, Tessa E.; Offermann, Lynn R.; Behrend, Tara S.(19 de novembre de 2013).«Do You See What I See? Perceptions of Gender Microaggressions in the Workplace».Psychology of Women Quarterly.38(3): 340–349.doi:10.1177/0361684313511420.(en anglés)
  31. ↑ 31,0 31,1 Kaskan, Emily R.; Ho, Ivy K.(2016).«Microaggressions and Female Athletes».Sex Rols.74(7–8): 275–287.doi:10.1007/s11199-014-0425-1.(en anglés)
  32. ↑ Ross-Sheriff, Fariyal(2012).«Microaggression, Women, and Social Work».Affilia.27(3): 233–236.doi:10.1177/0886109912454366.(en anglés)
  33. ↑ Sterzing, Paul R.; Gartner, Rachel E.; Woodford, Michael R.; Fisher, Colleen M.(2 de giner de 2017).«Sexual Orientation, Gender, and Gender Identity Microaggressions: Toward an Intersectional Framework for Social Work Research».Journal of Ethnic & Cultural Diversity in Social Work.26(1-2): 81–94.ISSN 1531-3204.doi:10.1080/15313204.2016.1263819.(en anglés)
  34. ↑ 34,0 34,1 Capodilupo, Christina M.; Nadal, Kevin L.; Corman, Lindsay; Hamit, Sahran (2010). «The Manifestation of Gender Microaggressions», Microaggressions and Marginality: Manifestation, Dynamics, and Impact (en anglés), Hoboken, New Jersey: John Wiley & Sons, pp. 193–205. ISBN 9780470627198.
  35. ↑ Wing, D. W. (2010). Microaggressions in Everyday Life: Race, Gender, and Sexual Orientation (en anglés), Hoboken: John Wiley & Sons, p. 169. OCLC 430842664 vanc. ISBN 978-0-470-49140-9.
  36. ↑ Makin DA, Morczek AL(juliol de 2016).«X Views and Counting: Interest in Rape-Oriented Pornography as Gendered Microaggression».Journal of Interpersonal Violence.31(12): 2131–55.doi:10.1177/0886260515573572.(en anglés)
  37. ↑ 37,0 37,1 37,2 Nadal, Kevin L.; Whitman, Chassitty N.; Davis, Lindsey S.; Erazo, Tanya(3 de maig de 2016).«Microaggressions Toward Lesbian, Gai, Bisexual, Transgender, Queer, and Genderqueer People: A Review of the Literature».The Journal of Sex Research.53(4–5): 11–12.ISSN 0022-4499.doi:10.1080/00224499.2016.1142495.(en anglés)
  38. ↑ Nordmarken, Sonny; Kelly, Reese (2014). «Limiting Transgender Health: Administrative Violence and Microaggressions in Health Care Systems», Health Care Disparities and the LGBT Population (en anglés), New York: Rowman & Littlefield, pp. 143–166. ISBN 978-0-7391-8702-9.
  39. ↑ 39,0 39,1 Nadal, Kevin L.; Whitman, Chassitty N.; Davis, Lindsey S.; Erazo, Tanya(3 de maig de 2016).«Microaggressions Toward Lesbian, Gai, Bisexual, Transgender, Queer, and Genderqueer People: A Review of the Literature».The Journal of Sex Research.53(4–5): 2–3; 5–8.ISSN 0022-4499.doi:10.1080/00224499.2016.1142495.(en anglés)
  40. ↑ 40,0 40,1 Nadal, Kevin L.; Whitman, Chassitty N.; Davis, Lindsey S.; Erazo, Tanya(3 de maig de 2016).«Microaggressions Toward Lesbian, Gai, Bisexual, Transgender, Queer, and Genderqueer People: A Review of the Literature».The Journal of Sex Research.53(4–5): 8–11.ISSN 0022-4499.doi:10.1080/00224499.2016.1142495.(en anglés)
  41. ↑ 41,0 41,1 Bostwick W, Hequembourg A(2014).«'Just a little hint': bisexual-specific microaggressions and their connection to epistemic injustices».Culture, Health & Sexuality.16(5): 488–503.doi:10.1080/13691058.2014.889754.(en anglés)
  42. ↑ 42,0 42,1 Roffee, James A.; Waling, Andrea(2016).«Rethinking microaggressions and anti-social behaviour against LGBTIQ youth».Safer Communities.15(4): 190–201.ISSN 1757-8043.doi:10.1108/sc-02-2016-0004.(en anglés)
  43. ↑ Nordmarken, Sonny. (1 de maig de 2014) “Microaggressions.” TSQ: Transgender Studies Quarterly 1, no. 1–2 : 129–34. https://doi.org/10.1215/23289252-2399812. (en anglés)
  44. ↑ Zesiger, Heather (25 de juliol de 2013). «Racial Microaggressions and College Student Wellbeing» (en anglés). Archivat des de l'original, el 14 d'octubre de 2016.
  45. ↑ Lewis, Jioni A.; Williams, Marlene G.; Peppers, Erica J.; Gadson, Cecile A.(octubre de 2017).«Applying intersectionality to explore the relations between gendered racism and health among Black women.».Journal of Counseling Psychology.64(5): 475–486.ISSN 1939-2168.doi:10.1037/cou0000231.(en en)
  46. ↑ Sue DW, Bucceri J, Lin AI, Nadal KL, Torino GC(giner de 2007).«Racial microaggressions and the Asian American experience».Cultural Diversity & Ethnic Minority Psychology.13(1): 72–81.doi:10.1037/1099-9809.13.1.72.(en anglés)
  47. ↑ Lundberg-Love, Paula K. (2011). Women and Mental Disorders (en anglés), Praeger Women's Psychology, pp. 98. ISBN 978-0-313-39319-8.
  48. ↑ 48,0 48,1 48,2 48,3 Gonzales L, Davidoff KC, Nadal KL, Yanos PT(setembre de 2015).«Microaggressions experienced by persons with mental illnesses: An exploratory study».Psychiatric Rehabilitation Journal.38(3): 234–41.doi:10.1037/prj0000096.(en anglés)
  49. ↑ 49,0 49,1 Barber, S.; Gronholm, P. C.; Ahuja, S.; Rüsch, N.(16 de decembre de 2019).«Microaggressions towards people affected by mental health problems: a scoping review».Epidemiology and Psychiatric Sciences.29: i82.ISSN 2045-7960.doi:10.1017/S2045796019000763.(en en)
  50. ↑ Mio, Jeffery Scott (2020). Multicultural psychology : understanding our diverse communities, Lori A. Barker, Melanie M. Domenech Rodriguez, 5ª edició, New York, New York. OCLC 1076461020. ISBN 978-0-19-085495-9.
  51. ↑ Llig, Eun-Jeong; Ditchman, Nicole; Thomas, Julia; Tsen, Jonathan(2019).«Microaggressions experienced by people with multiple sclerosis in the workplace: An exploratory study using Sue's taxonomy.».Rehabilitation Psychology.64(2): 179–193.ISSN 1939-1544.doi:10.1037/rep0000269.(en en)
  52. ↑ Pieterse, Alex L.; Todd, Nathan R.; Neville, Helen A.; Carter, Robert T.(giner de 2012).«Perceived racism and mental health among Black American adults: A meta-analytic review.».Journal of Counseling Psychology.59(1): 1–9.ISSN 1939-2168.doi:10.1037/a0026208.(en en)
  53. ↑ Eisenmenger, Ashley (12 de decembre de 2019). «Ableism 101 - What is Ableism? What Does it Look Like?» (en en-us). Access Living. Consultat el 17 de novembre de 2022.
  54. ↑ «#Ableism – Center for Disability Rights» (en anglés). cdrnys.org. Consultat el 17 de novembre de 2022.
  55. ↑ «Understanding ableism and negative reactions to disability» (en anglés). www.apa.org. Consultat el 17 de novembre de 2022.
  56. ↑ 56,0 56,1 Poon, Tsz-Hin; Li, Kin-Kit(1 d'octubre de 2024).«We Fear Baix We Judge: A Mediation Analysis on the Relations Among Ageing Anxiety, Ageism, and Ageist Microaggressions».The International Journal of Aging and Human Development.99(3): 356–372.ISSN 0091-4150.doi:10.1177/00914150241235089.(en en)
  57. ↑ Gendron, Tracey L.; Welleford, E. Ayn; Inker, Jennifer; White, John T.(decembre de 2016).«The Language of Ageism: Why We Need to Use Words Carefully».The Gerontologist.56(6): 997–1006.doi:10.1093/geront/gnv066.(en anglés)