Anar al contingut

Mensager

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Image a on és pot vore un "estafeta" en acció, gravat en coure de 1648

El mensager[1], recadero, correu, emissari o heralt és aquella persona que du un mensage, encomanda, despaig o notícia a algú.[2] Des de fa sigles era la persona que tenia per ofici dur la correspondència epistolar, «a peu» o «a cavall», utilisant (o no) les postes situades en els camins (separades una d'una atra entre dos i tres llegües (britàniques, és dir, entre 10 i 15 km), per a facilitar que els mensagers o atres viagers tingueren cavalls de refresc, per a anar en tota diligència d'un lloc a un atre, inclús entre països diferents).

Hui en dia s'entén per «estafeta» (que abans era el mensager) la casa o lloc a on es reben i donen les cartes, i per «posta» la casa o lloc a on estan les postes.

Els mensagers tenien com a missió fer passar d'uns punts a uns atres els plecs i cartes del govern i els particulars a canvi de cert preu corresponent en les distàncies i al conte que exigia tan important servici.

El correu no solament era un empleat del govern, sino que estava subjecte a temes de jurisdicció civil i criminal en els seus propis tribunals especialisats, és dir, en les províncies per mig de subdelegats que coneixien en primera instància les causes relatives al ram i els empleats del mateix, i en la cort, per mig d'una junta suprema que entenia en grau d'apelació de les causes que se li duyen de les subdelegacions.

Als correus o mensagers (aixina com els conductors i postillones) que anaven d'ofici, se'ls permetia dur qualsevol tipo d'arma prohibida i no podien ser detinguts per les justícia per motiu de deute, ni tan sols de qualsevol delicte, a no ser que este fòra digne de pena corporal.

En cas de detenció, si no hi havia en el poble cap administrador de posta que realisara els nomenaments, la justícia nomenava sense dilació un atre correu que servira en lloc del detingut, i instruir en el determini de vintiquatre hores les primeres diligències que remetien al reu al juge competent. Podien ser detinguts, pero tenia que ser en casos de sospita fonamentada.

El fet de que el mensager siga reconegut fàcilment servix per a llegitimar els privilegi s que tenien (en els camins, transport, respal). Per això estaven dotats de determinades insígnies. L'heralt duya una determinada vestimenta i un bastó de ferrer. En Alemània, els mensagers de Werl duyen una insígnia en l'escut de la ciutat en el pit. [3] Més tart, els carters i els mensagers apareixen uniformats, reconeixibles acústicament per una senyal de bocina. La fiabilitat del mensager és un requisit previ per a la seua idoneïtat.


Mitologia

En la mitologia hi ha animals que apareixen com a mensagers. En la mitologia hebrea, el cuervo i la coloma eren considerats transmissors del nivell d'aigua del Diluvi.

La mitologia grega coneix al deu olímpic mensager Hermes.Se li solia representar en un capell d'ala ampla per a protegir-se de la pluja i el sol o d'un gorro alado. Hermes actua com un víncul entre Olimp i la Terra i a voltes causa major inquietut (Pa). El seu contraparte femenina és Iris, l'atribut de la qual de l'arcoíris ilustra la funció pont del mensager.

Equipats en el símbol de mensager en les ales, els àngels apareixen en numeroses cultures.


Història

Abans de l'era industrial

Un hikyaku (mensager o carter), Japó, impressió a l'albúmina coloreada a mà per Felice Beato, entre 1863 i 1877.
Un Ya-Yieh o corredor Yamen en China Occidental, 1915.

En l'història antiga, els mensages s'entregaven en mà utilisant diversos mètotos, com corredors, colomes mensager i ginets a cavall. Abans de l'introducció dels servicis de mensageria mecanisats, els mensagers a peu corrien físicament quilòmetros fins als seus destins. Jenofonte va atribuir el primer us dels mensagers al príncip Persa.

L'historiografia diu que un mensager grec va córrer 42 km (26 milles) des de Marató fins a Atenes per a dur la notícia de la victòria grega sobre els perses en la batalla de Marató en l'any 490 a. C. La carrera olímpica de llarga distància coneguda com marató deu el seu nom a eixa atra.


Ezequías

El rei de Judá, Ezequías, data d'entre el 200 i el 400 a. C., a on varis mensagers duyen cartes per tota la terra de Judá i Israel (cf. 2 Crón 30 RV, Llibre Cròniques de la Bíblia versió Reina-Valera).


Anabasiil

A partir de l'época d'Augusto, els antics grecs i romans varen fer us d'una classe de mensagers montats en cavalls i carros cridats anabasii per a dur ràpidament mensages i órdens a llargues distàncies.[4] La paraula anabasii ve del grec αναβασις (adscensus, "montage").[5] Varen ser contemporàneus dels hemeredromi grecs, que duyen els seus mensages a peu.

En la Britania romana, Rufino va fer us dels anabasii, com es documenta en les memòries de Sant Jerónimo (adv. Ruffinum, l. 3. c. 1.): "Idcircone Cereals et Anabasii tui per diverses províncies cucurrerunt, ut laudes pixes legerent?" ("¿És per açò que els teus Cereals i Anabasii varen circular per moltes províncies, per a que llegiren el meu alabanzas?")


Chasqui

Representació d'un chasqui fent sonar el seu pututu. en el llibre "Primer nova corónica i bon govern" de Felipe Guaman Poma d'Ayala (1616).

El chasqui (quíchua: chasqui (postillón o també correu, persona de relleu)[6][7] era un corredor jove que duya un mensage o encomanda en el sistema de correus de l'imperi incaico Tahuantinsuyo, desplaçant-se a la carrera d'una posta a l'immediata següent. Era el mensager personal del sobirà Inca, que utilisava un sistema de postes per a entregar mensages[8] o objectes.


Edat Mija

En l'Edat Mija, les corts reals mantenien els seus propis mensagers, als que es pagava poc més que als treballadors comuns.


Mensagers durant la guerra

Encara que els teléfons de campanya es varen utilisar àmpliament per primera volta durant la Primera Guerra Mundial (1914-18), depenien de llínees telefòniques d'aram de coure, que a sovint estaven danyades o eren poc fiables, o simplement no estaven disponibles a mida que alvançaven les tropes. Existia la tecnologia de radi, pero en general es considerava massa insegura per al seu us en primera llínea. La majoria dels eixèrcits varen seguir fent un us extensiu dels corredors durant tota la guerra.

Els corredors anaven llaugerament equipats, només en un arma de mà, cantimplora i una mochila llaugera.[9]

En camps de batalla dominats per armes automàtiques i guerra de trincheres, aixina com el primer us generalisat d'artilleria i atacs aéreus, els corredors s'enfrontaven a un dels treballs més perillosos, ya que tenien que abandonar la relativa seguritat d'un refugi, i dur mensages a atres posicions.[9] Per les mateixes raons, els oficials no podien estar segurs de que el seu mensage havia segut entregat fins que un corredor retornava a la seua unitat. Els corredors eren freqüentment condecorats per la seua valentia. Adolf Hitler, que va ser corredor en l'Eixèrcit de Baviera durant la Primera Guerra Mundial, va ser ferit dos voltes i va rebre tant la Creu de Ferro de primera classe com la de segona classe durant la guerra.[10]

Varen jugar un paper important en la Segona Guerra Mundial, tant en el món com en Yugoslàvia. [11] El correu ilegal (partidiste o mensager del partit) va ser un tipo especial d'enllaç en les files del moviment partidiste durant la Segona Guerra Mundial a través del com, fins a mediats de 1943, quan l'Eixèrcit Popular de Lliberació qu edó millor equipat gràcies a l'ajuda dels aliats, va estar casi exclusivament al mando en les files de Lliberació Popular Eixèrcit i destacaments partisanos de Yugoslàvia. Els correus eren el víncul entre tots els òrguens existents dins del moviment partidiste. Per l'importància dels mensages que transmetien, s'elegien correus o aquells a els qui l'enemic difícilment podia creure que se'ls confiaren tasques d'extrema importància, com a chiquets o persones excepcionalment hàbils i capaces que, per regla general, devien ser molt Lleal al Partit i al Moviment.

El correu tenia que arreglar-li-les en totes les situacions, tant en territori lliure com en territori ocupat. Per a transmetre un mensage que poguera ser escrit o parlat, els mensagers utilisaven tots els mijos de transport disponibles, desplaçant-se a sovint a peu en zones remotes i inaccessibles. L'entrega del mensage va ser precedida per una verificació del sistema de contrasenyes en el cridat "corregau-vos" o punts. Fer una cridada de mensageria era una de les tasques més difícils en les files de l'eixèrcit partidiste, perque, encara que fòra en segon pla, estava associada en una exposició constant al risc d'arrest, tortura i mort. És per açò que la cridada del correu, tant durant com despuix de la guerra, a sovint es apostrofa com la que s'associa en els majors perills. Despuix de 1945, la memòria tant de les víctimes com dels correus supervivents va tindre un lloc especial en diverses ocasions festives i especials en les que s'evocaven recorts de la lluita i el sofriment de la Segona Guerra Mundial. [12]

Originalment cridat recadero i mandadero, este ofici va començar a cridar-se office boy.[13]


Vore també

Referències

  1. ↑
  2. ↑ Diccionario de la lengua española
  3. ↑ Heinrich Mathias Kruchem: Die Brücke der Erbsälzer. Europäische und westfälische Postdokumentation 1600–1900. Verlag A. Steinsche Buchhandlung, Werl 1975, ISBN 3-920980-09-3, p. 81. (alemà)
  4. ↑ «Cyclopædia, or, An universal dictionary of arts and sciences: Alguazil - anagrama» (en en-us). digicoll.library.wisc.edu. Consultat el 2017-03-10.
  5. ↑ Hofmann, Johann Jacob. «Lexicon Universale: ANA-». www.uni-mannheim.de. Consultat el 2017-03-10.
  6. ↑ Diccionario Quechua Castellano de la cademia Mayor del Cusco (1995)
  7. ↑ Diccionario Quechua castellano de Francisco Carranza Romero
  8. ↑ Von Hagen, Victor W. Highway of the Sun: 80.
  9. ↑ 9,0 9,1 Kiger, Patrick J.. «Los corredores de la Primera Guerra Mundial se enfrentaban a la peligrosa pero crítica misión de llevar mensajes» (en es). HISTORY. Consultat el 2021-04-15.
  10. ↑ Bullock, A.(1962).«Hitler: A Study in Tyranny».Penguin Books.
  11. ↑ "Servicio de mensajería en la guerra" . Archivo Znaci - Base de datos sobre la Segunda Guerra Mundial en el territorio de Yugoslavia.
  12. ↑ "Mensajeros y bombarderos partidistas". Escuela de antifascismo. Unión de antifascistas de Serbia. Archivado desde el original el 26 de febrero de 2017. Consultado el 7 de febrero de 2020 .
  13. ↑ Etimología y significado de office boy (Consultado jueves, 13 de febrero del 2025.)

Enllaços externs