Melanoflogita

Melanoflogita

La α-melanoflogita és un mineral, que segons la classificació de Strunz pertany a la classe dels minerals òxits, mentres que per a atres autors seria un tectosilicato. Va ser descoberta en 1876 en una mina de Milena en la província de Caltanissetta, regió de Sicília (Itàlia), sent nomenat aixina derivat del grec que significa "negre" i "cremar-se", en alusió a que quan ho calfem una miqueta es torna negre. Un sinònim poc usat és el de melanoflogita-alfa.

Característiques químiques

És un òxit de silici en aigua i compost orgànic. No obstant, segons la classificació de Dana és un tectosilicato.

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: composts orgànics, hidrogen i sofre.

Forma una estructura de clatrato en gàbies d'òxit de silici en les que queden atrapats gasos de CH₄, CO₂ i N₂. Una volta format, es torna estable a temperatura per baix de 40 a 65 °C.

Formació i jaciments

Es forma a baixa temperatura en les últimes etapes de fumarolas volcàniques en jaciments en atres minerals sulfurs, en vetes hidrotermals associat a jaciments de manganeso sedimentaris metamorfizados, aixina com en roques serpentinitas en carbonat.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: sofre, calcita, ópal, cristobalita, cuarzo, dolomita, celestina, pirita, marcassita, rodocrosita o magnesita.