Mayal

Mayal

Un eixemple de mayal agrícola.

Trilla en mayal en un cartell publicitari d'una empresa agrícola britànica, XIX.

El mayal, manal o malle és un instrument tradicional agrícola utilisat per a la trilla de cereals. Està compost per dos bastons units per correajes o cadenes; generalment, el bastó més llarc i prim servix de mànec, i el més curt i gros s'usa com maza per a colpejar la parva (montó de cereals recent segats) o les llegums. En Espanya es va utilisar poc, sobretot en les zones del nort i en àrees montanyoses, ya que en el restant es preferia el trillo, encara que els agricultors més modests, jornaleros i espigadors, que no tenien terra pròpia (o no podien costejar-se l'us del trillo i elloguer de les eres), usaven el mayal, casi sempre a la mateixa porta de la seua vivenda. En els sigles XVII i XVIII, en Espanya el mayal no tenia molt bona consideració: «atres trillan en baſtón, o mangal, que crida el Portugués, el qual és el més pobre trillar de tots».

A pesar de la seua senzillea, el etnólogo suec Dag Trotzig arreplega, només per a l'Europa atlàntica, fins a sèt tipos distints de mayal, casi tots diferenciats pel sistema de lligaça entre les seues peces.

Us militar

El mayal va ser un instrument molt estés per tot el Vell Continent i, a sovint, va derivar en armes defensives o ofensives, com les mazas migevals europees de diversos tipos (maza de guerra, mangual). En Extrem Orient, el Sant jie gun i el Shao zi gun són mayals de combat chinencs, mentres que el nunchaku és la versió japonesa.

• 
  El Sant jie gun o mayal de guerra en tres bastons.
• 
  Shao zi gun,
  mayal de combat chinenc.
• 
  Nunchaku japonés.

Simbologia

És molt revelador que el mayal agrícola rep en portugués el nom deque, que a voltes, en castellà es referix a un tipo de flagelle. De fet, la funció bèlica no era l'única que es va derivar dels mayals agrícoles, puix es varen convertir també en instrument de castic judicial i símbol d'autoritat civil. Varen ser signes d'autoritat i justícia, per eixemple, el ceptre egipcíac cridat nejej que va poder ser, encara que açò és poc provable, un mayal modificat (simbolisant l'autoritat sobre la terra i les collites); o, més provablement, un flagelle espantamoscas de ganader (en alusió aliderage del pastor sobre el ganado). Normalment anava associat en un atre ceptre, el heka, que originalment era un utensili de pastor en forma de cayado, i també símbol de poder. Aixina mateix els fasces romans estaven composts de bastons de castic —vares de majar que al principi eren una simplificació del mayal o, més provablement, vares de pastoreig— que manifestaven la seua autoritat judicial i la seua capacitat per a impondre castics d'orde menor. El fasces de vares era propi de magistrats romans inferiors (edils, censores i cuestors) que només podien impondre castics menors, com assots; en canvi, les magistratura majors (pretors i cònsuls) duyen fasces en astrals incorporades, simbolisant el imperium, és dir, la seua facultat d'aplicar penes capitals. Les vares, encara que soltes, persistixen hui dia com a insígnia d'autoritat municipal, i els alcaldes les solen dur en els actes protocolaris. Per la seua banda, els ceptres europeus migevals, en realitat deriven de mazas de guerra que, a la seua volta, varen anar en orige mayals o pals de majar.

• 
  El faraó egipcíac Akenatón en el nejej o flagelle.
• 
  Ceptres heka (cayado) i nejej (mayal) representats en l'art de l'Antic Egipte.
• 
  Fasces romà.
• 
  Ceptre migeval.

Caricatura de la I Guerra Mundial mostrant a Àustria i Alemània castigant a soldats enemics.

Vore també

• Trilla
• Mangual
• Mayal d'armes
• Ceptre