Nunchaku

Nunchaku

El nunchaku (japonés: ヌンチャク nunchaku) (chinenc: 雙節棍 shuāng jié gùn, 兩節棍 liǎng jié gùn, o 二節棍 èr jié gùn) (coreà: 쌍절곤 sang jeol gon) és una de les armes tradicionals de les arts marcials asiàtiques formada bàsicament per dos pals curts, generalment d'entre 30 i 60 cm units en els seus extrems per una corda o cadena. També rep el nisetsukon i tabak-toyok (variant filipina) i, en l'àmbit específic de la llengua espanyola, nunchaco, lunchaco, luchaco, linchaco, chaco o barra doble. El nunchaku és principalment usat en accions de colpege i bloqueig; no obstant pot ser usat com a complement a vàries tècniques de #agranada, atrape, #desarmament, luxació i estrangulamiento.

En els temps moderns, esta arma va ser popularisada per l'actor Bruce Lee en les películes Fist of Fury i Operació Dragó. Bruce Lee va deprendre la tècnica del seu mestre d'arts marcials filipines Donen Inosanto. I també l'usa el personage de dibuixos animats Michelangelo de les Tortugues Ninja.

El sansetsukon és un arma similar al nunchaku, pero en tres vares en lloc de dos. Per este motiu, per a diferenciar-los el nunchaku també rep el nom de nunchaku doble mentres que el sansetsukon rep el nom de nunchaku triple.

Història

Sobre l'invenció del nunchaku hi ha tres hipòtesis molt reconegudes. La primera diu que eren utilisats per les dònes per a baixar els fruts més alts de la copa dels arbres, llançant-los cap a dalt per a que trencaren l'unió entre la branca i el frut. La segona diu que eren utilisats com brida per als cavalls; i per últim també es diu que va ser utilisat per a desgranar l'arròs, separant el gra de la palla, colpejant en ells els mechons posats en una malla.

Esta arma té un gran número de variacions. Les més importants són la que podria dir-se és la seua arma germana o bastó de tres seccions provinent de China, el sansetsukon, i el sanbon nunchaku, que és molt semblada al sansetsukon només que en esta les seccions de fusta són del mateix tamany que en el nunchaku. Una atra versió d'esta arma, el kuruman-bō, que és un bō (o bastó llarc de 183 cm) en una corda en un dels seus extrems que ho unix a un péntol de fusta més chicotet de 30 cm, és un arma molt poc coneguda. Atres variants d'esta arma són: el yon-setsukon, que no és més que un nunchaku de quatre seccions a on cada una d'estes és de la mitat de les d'un nunchaku comú i el sanhokon que és com un nunchaku comú des de que la seua cuerdo o cadena ix una atra en una atra secció de fusta igual a les atres dos. Una última variant més coneguda en China és el sanchaku que és un arma de tres seccions de fusta que s'usa per a bloqueig-ataque. Tenint en conte que existixen nunchakus "asimètrics" és dir en un pal llarc i un atre curt, i com diu l'artícul que era usat per les dònes per a baixar els fruts dels arbres alts, ¿seria potser possible que esta ferramenta, abans de ser usada en arts marcials anara usada per a collir fruts i separar les llavors de les mechó [trilla] com es fa en el mayal europeu? La part més meridional del territori japonés actual són les illes Ryūkyū. Pero no sempre han pertanygut a l'Imperi Japonés. Les Ryūkyū estan formades per unes sis dotzenes d'illes i una multitut d'illots i peñascos, sent Okinawa l'illa principal. En l'any 1478 governa en este regne el Rei Shoshin, que va promulgar diferents edictes prohibint les armes a els llauradors, peixcadors i en general a les classes populars, trobant-se desarmats i a merced de els bandits i soldats opresores, lo que va provocar que iniciaren uns sistemes de defensa aprofitant els instruments i utensilis del treball del camp i de la peixca.Els llauradors d'estes illes, grup social majoritari, varen trobar en les seues ferramentes de treball l'objecte que necessitaven, transformant-les en armes d'atac i defensa. Aixina varen buscar una doble faceta a les seues nunchaku (mayal), kama (hoz), seiryūto (machet); suburi (azada), eiku (rem), bō (pal), o el tonfa.

En China

D'acort en la llegenda, el creador dels nunchakus és Zhao Kuangyin. Més vesprada este tipo d'armes es va propagar al sur, concretament a Okinawa i Filipines, des d'a on es va estendre cap al Japó.

Pel pas dels anys hi ha hagut canvis en el tamany i estil dels nunchakus. Alguns entusiasta els utilisen de 72 cm de llongitut total, sense prendre en conte la corda o cadena d'unió.

En Japó

El nunchaku és un arma d'orige chinenc implementat en el sistema d'arts marcials japoneses del Kobudō, més específicament en l'illa de Okinawa. Originalment era utilisat com una ferramenta de treball pels llauradors (mayal) i servia per a desgranar l'arròs (separar el gra de la palla) colpejant en ells els mechons posats en una malla. En 1609 es va prohibir a estos llauradors l'us d'armes, i despuix dels constants atacs dels samurái, els qui furtaven i oprimien als llauradors, es varen escomençar a usar ferramentes de treball per a defensa, creant aixina el kobudō de Okinawa, casi al mateix temps que el karate, que es va crear en el mateix fi pero sense considerar l'us d'armes.

El nunchaku es compon de dos vares de forma cilíndrica que són de la mida de la gobanella del practicant, s'unixen en un dels seus extrems entre sí en una cadena o soga de la mida del contorn de la nina. Açò permet àgils i ràpits moviments dinàmics, que en conjunt en la massa dels pals comporten una gran inèrcia que pot ser mortal en colpejar.

Estructura

La simple evolució del garrot primitiu al bastó, l'arma més difosa en tota cultura, nos brinda el nunchaku de dos segments de fusta (cridats Moto), o qualsevol atre material dur, de forma octogonal o cilíndrica de 33 cm aproximadament, els quals es troben units per un segment (cridat Himo) que podia ser de pèl de cavall o palla d'arròs trenada. En alguns casos, era substituït per una cadena per a poder resistir l'atac d'un arma de tall. La llongitut de la corda o la cadena podia variar d'alguns centímetros a vàries decenes de centímetros segons l'utilisació que se li donara.

Com en el cas de les fitores o Sai (arma) i la Tonfa o macana, la llongitut dels pals del Nunchaku, deuen permetre la protecció completa de la gobanella, i les seues dimensions deuen ser concordes al cos de l'usuari.

Efectivitat

És considerada un arma efectiva en una persona molt entrenada, per la gran coordinació que es necessita per a manejar-ho a velocitat. L'efectivitat en el colpege ve donada per la velocitat instántanea de l'extrem (que dependrà de la força aplicada) i la durea, pes i perfil del material en que està construït. S'aplica per a donar colps a les mans, cames, tronc i en el cap de l'oponent. O be com a complement a atrapes, luxacions, #agranada, llançaments i estrangulaciones. En moviment el nunchaku pot alcançar en la mitat de l'arc tangente de la seua trayectòria, velocitats de més de 100 km/h podent fracturar una mà, un cràneu o una cama. La llongitut de la corda és més o menys d'uns 4 dits de llongitut.

Conservació dels nunchaku

Per al nunchaku de fusta és aconsellable (encara que no estrictament necessari) netejar el nunchaku en un pany humit en oli d'oliva o qualsevol atre tipo d'oli vegetal per a fer-ho més fàcil d'agarrar i per a evitar que es descolore, mantenint el color original (ya que la capa d'oli substituïx al barniz perdut) pero conte, si no s'aplica be pot quedar pegajoso. En colpejar objectes de gran durea la fusta del nunchaku pot astillarse i estos asclons poden danyar les mans. Per a evitar açò, es pot envoldre cuidadosadament celofán d'oficina (és ample, llauger, de perfil prim, transparent i molt resistent una volta pegat) al voltant de l'eix en forma d'espiral. Açò deu fer-se en esment i perfeccionar-se per a evitar bombetes d'aire i els relleus produïts per males dobladuras. D'esta forma no necessita ser tractat en oli i no hi haurà possibilitat de que boten asclons. Per a previndre el desgast de la cera de nailon de les cuerdo pot revestir-se també les extremitats a on hi ha major fricció.

Una alternativa a la cinta d'celofán és la cinta aïllant que s'estira lleument i fa més fàcil enrollar en forma d'espiral al voltant dels pals. És també resistent a la humitat (suor) i proporciona una superfície millor per a ser agarrada que la cinta del celofán.

Molts practicants tradicionals del kobudo deixen la fusta sense tractament algun. Açò es deu a que els olis junt al contacte en la pell poden endurir la fusta. El barniz, la laca i similars també es consideren generalment mals per a l'arma i no molt bons per a l'agarre i control de l'arma posat que la fusta no absorbiria la suor de les mans. En el cas de que l'arma tinga una cordonera de nailon s'aconsella deixar una miqueta més de la llongitut necessària per a que una volta que hi haja desgast per l'us es puga ajustar de nou per mig d'un nuc, el qual no deu interferir en el moviment dels pals. Adicionalment es deu observar que la llongitut de la cuerdo siga òptima.

Els nunchaku units per mig de cadena o en moviment per mig de balines en la part superior dels pals, també poden ser aceitados per a previndre el soroll, ya que el desgast d'estes parts pot causar que un dels pals es desprenga. La ventaja dels nuchaku units en cable és que el desgast és més notori i aixina es poden previndre accidents.

Llegalitat

La possessió del nunchaku és illegal en molts països, com Espanya, Austràlia, Canadà, Chile i el Regne Unit (les lleis anti-nunchaku en el Regne Unit varen ser aprovades en l'any 1991). La llegalitat en els Estats Units varia en cada estat. Per eixemple la possessió del nunchaku és illegal en Nova York, Califòrnia i Massachusetts, pero en atres estats no ho és. En Nova York, l'advocat Jim Maloney ha iniciat un pleit demanant declaració que les lleis no es poden usar per a prohibir la possessió d'un nunchaku, en el seu propi cas, per a us pacífic en disciplina d'arts marcials. El nunchaku no necessàriament és de fusta, també hi ha nunchakus de PVC, plàstic o metal, i no és necessàriament soga, també existixen nunchakus units per una cadena.

En Alemània, els nunchaku són illegals des d'abril de 2006, quan varen ser declarats armes de estrangulamiento.

Estes prohibicions es varen produir en gran part despuix de l'ona de popularitat de les películes de Bruce Lee.

Estil lliure o freestyle

L'estil lliure del nunchaku, majorment conegut com freestyle, va començar en les exhibicions de l'arma de part de Bruce Lee en les seues películes durant els anys 1960 i 1970. Des de llavors practicants de tot lo món han vist en el freestyle una nova forma d'expressió.

El freestyle nunchaku no és un art marcial, més be és una coreografia, aun cuando en molts tornejos d'arts marcials hi ha categories d'estil lliure.

Actualment existix un lloc internacional de freestyle nunchaku (en anglés) Freestyle Forum [1] archivat en Wayback Machine., que realisa competències a través d'internet, dos voltes a l'any, a on qualsevol persona pot participar.

Us per a l'aplicació de la llei

Els nunchaku han segut amprats per alguns departaments de policia nortamericans durant décades, especialment despuix de les populars películes de Bruce Lee de la década de 1970. Per eixemple, en 2015, la policia de la chicoteta ciutat d'Anderson, Califòrnia va ser entrenada i desplegada per a usar nunchaku com una forma de força no letal. Varen ser seleccionats per la seua utilitat com a arma d'atac i com a ferramenta de control.

El Nunchaku de la Policia de Orcutt (OPN) ha segut adoptat per més de 200 organismes encarregats de fer complir la llei en els EE. UU. A pesar de que podia usar-se com un arma de colp, s'usava principalment com un implemente d'agarre en les nines i els turmells per a aliviar el dolor. Eren molt efectius en eixe sentit, pero l'us inadequat s'havia associat en lesions com a trencaments de nines i extremitats que varen dur a la seua eliminació gradual.

Associacions deportives

Des de la década de 1980, hi ha hagut vàries associacions deportives internacionals que organisen l'us del nunchaku com a deport de contacte. Les associacions actuals solen realisar baralles de "semi-contacte", a on estan prohibits els colps severs, a diferència de les baralles de "contacte". Les partides "Full-Nunch", per un atre costat, no tenen llimitacions sobre la gravetat dels strikes i el knockout està permés.

• American Style Nunchaku Federation (ASNF): Fundat pel Gran Mestre Michael Burke en 1992 i s'enfoca en formes de torneig i Katas.
• North American Nunchaku Association (NANA): Fundada en 2003 en Califòrnia per Sensei Chris Pellitteri, NANA ensenya tots els aspectes del nunchaku, tradicional i d'estil lliure, individual i doble.
• World Amateur Nunchaku Organization (WANO): Fundada per Pascal Verhille en França en 1988.
• Fédération Internationale de Nunchaku de Combat et Artistique (FINCA): Fundada per Raphaël Schmitz en França en 1992 com una fusió de les associacions dissoltes WANO i FFNS (Fédération Française de Nunchaku Sportif). El seu nom actual és Fédération Internationale de Nunchaku, Combat complet et Arts martiaux modernes et affinitaires (FINCA). Una baralla en les regles de FINCA dura dos rondes de dos minuts. No és necessari canviar ni la branca del nunchaku ni la mà abans de colpejar, solament una correcta recuperació. No hi ha parades durant la baralla, llevat per pèrdua, alçament o penalisacions.
• World Nunchaku Association (WNA): Fundada per Milco Lambrecht en els Països Baixos en 1996. WNA utilisa nunchaku d'entrenament de pes equilibrat de plàstic groc i negre i caixco protector. Tenen el seu propi sistema de colors de cinturons, en el que els participants guanyen franges de colors en el cinturó, en lloc de cinturons de colors complets. Un costat del cinturó és groc i l'atre negre, de manera que en una competència els oponents poden ser distinguits pel costat visible del cinturó. Les regles de lluita de la WNA corresponen a la subsección kumite de la disciplina Nunchaku-do. És una "lluita de toc" de dos minuts, en la que les habilitats tècniques són molt importants. Despuix de cada punt anotat, la baralla es deté i els lluitadors recuperen la seua posició inicial.
• International Techdo Nunchaku Association (ITNA): Fundat per Daniel Althaus en Suïssa en 2006. ITNA governa les baralles en els últims dos assalts de 2:30. No hi ha parades durant la ronda, llevat per pèrdua, alçament o penalisacions. Entre dos colps, el lluitador té que canviar de mà i branca de nunchaku abans de tornar a colpejar, excepto si bloqueja.

• Nunchaku-en-Savate (ARSIC-International): Presentat per primera volta per Jean-Noel Eynard, professor de Savate, pioner de FFBFSDA Savate en els EE. UU. El deport combina la tècnica de Savate en Nunchaku similar a Savate combinat en la Canne. La renaixença de Nunchaku-en-savate va ocórrer en Costa d'Ivori a finals de la década de 1970. S'ensenyava en les classes de Defensa Personal Savate. El deport va aplegar als Estats Units en 1983.

Vore també

• Arts marcials
• Sansetsukon.
• Kobudō; art marcial que s'enfoca en la pràctica de les formes i el combat en les armes tradicionals de Okinawa i Japó.
• Karate; art marcial en el que en numerosos dels seus estils es desenrolla el treball en els nunchakus, com a complement.
• Kung fu/wu shu; arts marcials chinenques d'a on es creu s'originen la majoria de les armes tradicionals d'Orient.
• Escrima o arnis filipí; art marcial especialisat en armes.

Enllaços externs

• Pro-Nunchaku [2] archivat en Wayback Machine.. Lloc alemà sobre nunchakus en un mapa d'Europa que mostra la llegislació sobre nunchakus en diferents països de l'UE (en alemà i anglés)
• Seibukan de Veneçola
• Poland Nunchaku Association PNA (en polac i anglés)

FREESTYLE:

• Nunchakututorials.com Lloc en anglés, gratuït, en tutoriales de nunchakus.
• Freestyle (Nunchaku) Forum [3] archivat en Wayback Machine. Lloc internacional d'Estil lliure de Nunchaku. (en anglés)