Anar al contingut

Matriu hessiana

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En matemàtica, la matriu hessiana d'un camp escalar f:n és la matriu quadrada de tamany n×n que té com a entrades les derivades parcials de segon orde.

Esta matriu deu el seu nom al matemàtic alemà Ludwig Otto Hesse i va ser introduïda per James Joseph Sylvester.

Definició

[editar | editar còdic]

Ademés, es té que si f:Ω en Ωn un conjunt obert i f𝒞2(Ω), llavors la matriu hessiana està ben definida, i en virtut del teorema de Clairaut (o teorema de Schwarz), és una matriu simètrica.

Aplicacions

[editar | editar còdic]

Concavidad/Convexidad

[editar | editar còdic]

Siga Ωn un conjunt obert i f:Ω una funció de classe f𝒞2(Ω):

  1. f és convexa si i solament si xΩ, la matriu hessiana Hessf(x) és semidefinida positiva.
  2. Si xΩ la matriu hessiana Hessf(x) és positiva-definida, llavors f és estrictament convexa.
    • Si f és una funció convexa, llavors qualsevol punt en que totes les derivades parcials són zero, és un mínim local.
  3. f és cóncava si i solament si xΩ, la matriu hessiana Hessf(x) és semidefinida negativa.
  4. Si xΩ la matriu hessiana Hessf(x) és negativa-definida, llavors f és estrictament cóncava.
    • Si f és una funció cóncava, llavors qualsevol punt en que totes les derivades parcials són zero, és un màxim local.

Método per a determinar el caràcter dels punts crítics

[editar | editar còdic]

Es vorà a continuació cóm trobar els punts crítics (màxims, mínims i punts d'inflexió -o cadira o de ensilladura) d'una funció f de múltiples variables.

  1. S'igualen les derivades parcials primeres a zero.
  2. Es resolen les equacions anteriors i s'obtenen les coordenades dels punts crítics.
  3. Es construïx la matriu hessiana (derivades segones parcials).
  4. Se substituïxen els punts crítics en la matriu hessiana per a obtindre tantes matrius com a punts crítics tingam.
  5. Depenent del tipo de matriu resultant d'evaluar la matriu Hessiana en els diferents punts crítics, estos punts es poden evaluar per mig del criteri de Sylvester:
Quan algun |Hi|=0, no es pot determinar res, per lo que es deu fer un estudi particular. Per a n=2 el criteri es millora en el sentit de que si |H1|=0 i |H2|<0 f té un punt de cadira en el punt.


De forma anàloga podem evaluar els extrems relatius d'un camp escalar f:n estudiant els autovalores de la seua matriu hessiana.

Teorema 9.6 (CALCULUS volum 2. Tom M.Apostol): "Siga f un camp escalar en derivades parcials segones contínues Dijf en una n-bola B(a), i designem en H(𝐚) la matriu hessiana en el punt estacionario a. Tenim llavors:

  1. Si tots els autovalores de H(𝐚) són positius, f té un mínim relatiu en a.
  2. Si tots els autovalores de H(𝐚) són negatius, f té un màxim relatiu en a.
  1. Si H(𝐚) té autovalores positius i negatius, f té un punt de ensilladura en a."


El cas particular en el que la funció a evaluar grafica una superfície en 3, z=f(x,y) i té segones derivades contínues, es poden estudiar els punts crítics evaluant la matriu hessiana en ells i després utilisant el criteri de determinació d'extrems. Si (a,b) és un punt crític de f, (fx(a,b)=0 i fy(a,b)=0) llavors:

- Si el determinant de la matriu hessiana evaluat en el punt (a,b) és major que 0, |H|>0, i fxx(a,b)<0, diem que f alcança un màxim relatiu en (a,b).

- Si el determinant de la matriu hessiana evaluat en el punt (a,b) és major que 0, |H|>0, i fxx(a,b)>0, diem que f alcança un mínim relatiu en (a,b).

- Si el determinant de la matriu hessiana evaluat en el punt (a,b) és menor que 0, |H|<0, diem que f(a,b) és un Punt de cadira.

- Si el determinant de la matriu hessiana evaluat en el punt (a,b) és igual a 0, |H|=0, el criteri no conclou resultat algun.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]