Maneig forestal
.jpg){kind=link}
El maneig forestal o gestió forestal és la branca de l'ingenieria de monts que s'ocupa de les activitats administratives, econòmiques, llegals, socials, etc. dels boscs, i que seguix principis científics i tècnics de silvicultura, protecció i regulació. Es pot tractar de maneig de boscs naturals o maneig de boscs artificials o reforestados.
En les zones a on es practica l'agricultura de tala i crema (cridada també de roça i crema), el canvi a talar i carbonizar (en lloc de cremar, en flama, en fòc obert i combustió completa, la matèria vegetal tallada, convertir-la en carbó vegetal per mig de combustió incompleta i escampar el carbó sobre el terreny), no solament és un método durador de fixació del carbono. També és extremadament enriquecedor per al sol. Mesclant el carbó vegetal en biomassa es crea la terra preta, un dels sols més rics i l'únic conegut que es autorregenera.
Des de fa sigles s'han fet esforços per a detindre o frenar la deforestació, perque fa molt temps que se sap que pot causar danys ambientals tan greus que duguen a la desaparició de societats sanceres. En Tonga els governants varen desenrollar polítiques per a evitar els conflictes entre els guanys a curt determini de convertir els boscs en terres de cultiu i els problemes a llarc determini que ocasiona la desaparició del bosc.[1] En Japó, durant el shogunato Tokugawa (XVII-XVIII)[1] els shogunes varen desenrollar un alvançat sistema de planificació a llarc determini per a detindre i inclús revertir la deforestació dels sigles precedents, per mig de la substitució de la fusta per atres productes i un us més eficient de la terra que s'havia cultivat durant centurias. En l'Alemània del XVI els terratinents varen desenrollar la silvicultura per a bregar en els problemes de la deforestació. No obstant eixes polítiques tendixen a llimitar-se a ecosistemes en suficient pluja, sense estació seca i en sols molt jóvens (resultat de vulcanisme o glaciacions). En sols més vells i menys fèrtils els arbres creixen massa despacio com per a que la silvicultura siga econòmica, mentres que en zones en una llarga estació seca, sempre hi ha un risc de que un incendi forestal destruïxca els arbres plantats ans que maduren.
Maneig de boscs naturals
Maneig del bosc natural és una modificació gradual i ordenada de la composició florística i l'estructura del bosc en un objectiu determinat. El maneig dels boscs naturals pot tindre varis objectius: la producció de fusta i atres productes forestals, la protecció de la conca hidrogràfica, i la conservació de la biodiversitat. En la present, s'enfocarà en els proyectes o components forestals, que tenen que vore en l'explotació de la fusta i les seues impactes ambientals, pero es mencionarà breument el maneig dels atres productes, i els diferents sistemes agro/silvo/pastoriles.
Numeroses propostes silvícolas s'han definit des de principis del sigle passat fins a l'actualitat per a incorporar a la lenga dins d'un maneig forestal sostenible. Entre elles es troben les següents:
Tals rases en faixes
Es tallen totalment faixes d'ample variable, i faixes
Curtes de selecció
Es tallen alguns eixemplars, els més aprovechables, generalment entre 20 % i 30 % de l'àrea basal de la parcela de curta anual, considerant els millors diàmetros i calitat de fuste de les espècies comercials, que prèviament es varen identificar, varen medir i georreferenciaron en l'inventari forestal. L'idea és collir els millors peus i deixar els arbres semilleros fins a 10 % del total d'individus/espècie destinats a la trau, ademés d'eixecutar la reposició i llabors silviculturals dispostes en el pla operatiu.
Curtes de protecció
Les curtes de protecció[2] són el método més difòs en l'actualitat per a la collita inicial de boscs primaris. S'obri el bosc deixant un remanente durant el temps necessari (10 a 20 anys) per a conseguir la regeneració natural fins a una altura mija de 50-75 cm. Posteriorment, la curta final remou el restant. Les plántulas tenen capacitat d'adaptació a canvis en el mig ambient, permetent la recuperació de l'estructura forestal dels rodals front a totes les propostes silvícolas anteriors.
Curtes en bosquetes
Estos métodos es basen en paràmetros econòmics definits exclusivament per paràmetros forestals (rendiment i creiximent), sense incloure aquells de conservació. Açò implica que en el llarc determini es cullguen tots els arbres del rodal.
Retenció variable
Inclou: retenció de part del bosc original en forma d'agregats circulares sistemàtics (un per hectàrea, de 30 m de radi), mantenint el sol i sotobosque sense impacte de camins ni maquinàries. Retenció dispersa d'arbres vius entre els agregats.
Maneig de boscs reforestados
- Artícul principal → Reforestació.
El maneig de plantacions i reforestació pot tindre varis objectius, com: la producció de productes derivats de la fusta o la protecció del mig ambient i la biodiversitat. Els productes forestals inclouen fusta, polpa de celulosa, postes, fruta, fibres i combustibles, les arbolades comunitàries i els arbres que sembren agricultors al voltant de les seues vivendes o terrenys. Les activitats orientades cap a la protecció inclouen els arbres sembrats a fi d'estabilisar les pendents i fixar les dunas d'arena, les faixes protectores, els sistemes d'agro-forestació, les cerques vives i els arbres d'ombra.
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Diamond, Jared Collapse: How Societies Choose To Fail or Succeed; Viking Press 2004, pp. 301-302. ISBN 0-14-311700-9.
- ↑ Martínez-Pastur (1999). Desenrolle de la regeneració a lo llarc del cicle del maneig forestal d'un bosc de Nothofagus pumilio: 1. Incidència de la cobertura i l'aprofitament o collita. «Bosc 20(2): 39-46»
- Este artícul conté una traducció derivada de «Manejo forestal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.