Terra preta

Terra preta (que significa ‘terra negra’ en portugués) és un terme que s'utilisa per a referir-se a un tipo de sol obscur i fèrtil trobat en la conca del ric Amazones. També es denomina «terra negra de l'Amazones», «terra negra antropogénica», «terra negra arqueològica» o «terra negra índia», aportant cada expressió un matís diferent. En portugués, l'expressió completa és terra preta de índio.

La terra preta posseïx una gran fertilitat i això la diferència clarament dels sols rojosos o groguencs i molt més estèrils que predominen en l'Amazònia: oxisolés (en predominancia d'òxits minerals) i ultisolés (totalment carents de material calcáreo). Es creu que la terra preta és el resultat de la modificació pedológica o edafológica, química i mineral de sols preexistentes, com a conseqüència de les activitats de les cultures indígenes que habitaven la regió abans de l'arribada dels europeus. La gran cantitat de ceràmiques i objectes d'orige humà trobats en eixes terres apunta clarament al seu orige antropogénico.

La fertilitat natural d'este sol i la seua alta resistència a la descomposició de la matèria orgànica, aixina com la seua gran capacitat per a retindre nutrients i aigua, ho han convertit en els anys 2000 en objecte de varis programes d'investigació sobre fertilitat i agricultura sostenible.

Propietats principals

La terra preta consistix en una complexa mescla:

• Sol «natural» (groc o rojós i estèril, en el cas de l'Amazònia).
• Carbó vegetal.
• Fragments d'objectes de ceràmica.
• Rebujos orgànics com a residus vegetals, heces animals i ossos de peix.
• Varis mils de microorganismes diferents.

La terra preta és molt fèrtil i açò representa una anomalia respecte als sols relativament estèrils de la selva amazónica. Mentres que els sols amazónicos normals requerixen periodos de guaret d'entre 8 i 10 anys, en la terra preta poden bastar sis mesos de descans per a que la terra es recupere. Es coneix a lo manco un cas en el que un sol d'este tipo ha estat en cultiu continu durant més de 40 anys sense aporte extern de fertilisants.

La gran fertilitat de la terra preta s'explica principalment pel seu alt contingut en un tipo especial de matèria orgànica carbonosa i en nutrients com nitrogen, fòsfor, potassi i calcio. Ademés, el carbó vegetal reduïx significativament la pèrdua de nutrients a causa de la pluja, per retindre'ls en força en els agregats del sol.

Existix una important diversitat de composicions de terra preta entre diferents localitats i inclús en un mateix lloc. Encara que no existix una definició universalment acceptada, tota terra preta té quatre característiques bàsiques: color obscur; alt contingut en carbó vegetal; alta fertilitat i orige humà.

Per a classificar-les s'han propost dos grans famílies: la terra preta pròpiament dita, molt obscura i en gran contingut de ceràmica i restants animals, i la terra mulata, de color més pardo, en menys restants d'orige humà i que normalment s'estén sobre grans superfícies al voltant de les parceles de terra negra.

Localisació

Archiu:Amazon river basin.png

Curs del ric Amazones, alguns afluents i extensió aproximada de la seua conca.

S'han trobat parceles de terra preta en tota la conca del Amazones, principalment en Brasil a lo llarc de les vores del riu i en la seua desembocadura, en la illa de Marajó. Més recentment s'ha identificat el mateix tipo de sols en zones d'Equador, Perú i Guayana Francesa. En el continent africà (Benín, Llibèria i Suràfrica) s'han detectat tipos de sols pareguts pero el carbó vegetal dels quals sembla no atesorar les qualitats d'estos sols amazónicos.

Les parceles promedian les 20 hectàreas (ha) pero s'han trobat algunes en fins a 350 ha (hectàrees) d'extensió. S'ha estimat que la superfície total coberta per terra preta pot representar entre els 6000 i 60 000 km² (quilómetros quadrats), equivalents a un interval entre 0,1 % i el 1 % del total (si ben un atre càlcul més recent, basat en l'us un model matemàtic experimental, estima que l'extensió potencial és molt més elevada: fins a 154 000 km², és dir el 3,2 % de la conca amazónica. S'utilisaran alvançades tècniques satelitales per a aportar més informació sobre este tema).Per lo que fins ara se sap, les parceles de terra preta són més freqüents i de major extensió a lo llarc dels cursos mijos i baixos dels rius principals, en particular entorn a les confluències i les catarates. Existixen, no obstant, zones de la conca amazónica en les que no s'ha trobat terra preta i es coneixen casos de llocs que han segut habitats durant llarcs periodos de temps sense que s'haja format este tipo de sol. En general, la distribució geogràfica de la terra preta no es correspon en l'existència d'un tipo particular de sol "natural" o d'alguna condició migambiental específica.

En la terra preta l'horisó superior en restants de carbó forma estrats d'entorn a 50 cm (centímetros) de gruixa, podent alcançar els 2 m (metros) de profunditat en alguns casos. Açò contrasta en els seus anàlecs horisons organominerales dels sols naturals (capa fèrtil) del restant de l'Amazònia, la profunditat de la qual no sol excedir de 20 cm de gruixa. Els horisons subsuperficiales són en abdós casos molt profunts (varis metros) encara que molt pobres en nutrients.