Talar i carbonizar
Talar i carbonizar és una alternativa a la tala i crema en un efecte menor sobre el mig ambient.[1] Consistix en convertir en carbó vegetal la biomassa que resulta de la tala del bosc, en lloc de cremar-la en un fòc obert a l'atmòsfera. El carbó vegetal resultant pot utilisar-se com biocarbón per a millorar la fertilitat del sol.[2]
En este context pot produir-se el carbó vegetal per diversos métodos, del més senzill (cobrir de terra una pila de llenya, disponent ventilacions estratègicament i capcionant-li fòc per davall) al més sofisticat (un equipament modern o planta industrial que recupera i convertix estrictament tots els gasos de combustió en àcit piroleñoso i gas de síntesis).[3]
Quan es vol rebujar una extensió de bosc per a dedicar-la a l'agricultura, talar i carbonizar oferix beneficis considerables per al mig ambient quan es compara en el método de tala i crema.[4] Resulta en la producció de biocarbón, que llavors pot ser mesclat en biomassa (com a residus de cultiu, residus alimentaris o femta), per a enterrar la mescla i formar aixina la cridada terra preta (preta per la paraula portuguesa per a negra, no perque esta terra present un aspecte apretat o prieto). Esta terra preta és un dels sols més fèrtils que existixen,[5] i l'únic, que se sàpia, capaç d'autorregenerarse, encara que la manera exacta en que açò succeïx és una qüestió intensament debatuda per la comunitat científica.
Ademés talar i carbonizar fixa en el sol cantitats considerables de carbono del modo més segur i beneficiós, molt al contrari que la tala i crema, la qual, en cremar tot el carbono de la biomassa talada, ho emet a l'aire i genera contaminació.[6] Canviar de tala i crema a talar i carbonizar pot fixar, en una forma altament estable, fins al 50 % del carbono que existia en eixa àrea de bosc que s'ha rebujat.[7] El mercat naixent de carbono, que patrocina proyectes de captura i almagasenament de carbono, podria, si incentivara este método, simultàneament aumentar els ingressos dels agricultors, frenar el ritme de l'actual deforestació i favorir una agricultura més sostenible.[7]
Vore també
Referències
- ↑ Lucero i Boggs, 2009, p. 11.
- ↑ Biederman, L. A. (2012-12-31). "Biochar and its effects on plant productivity and nutrient cycling: a meta-analysis". GCB Bioenergy. 5 (2): 202–214. doi:10.1111/gcbb.12037. S2CID 86216355. Consultat el 19 d'abril de 2021.
- ↑ Usos del Acido Piroleñoso Infoagro - Informació tècnica agrícola. Consultat el 19 d'abril de 2021.
- ↑ Les Deforestació en el món i l'Impacte en la Salut Societat Argentina de Pediatria. Consultat el 19 d'abril de 2021.
- ↑ Osório Machado, 1989, p. 46.
- ↑ ONU i formuladores de polítiques: ¡Desperten! Cremar arbres per a obtindre energia no és “carbono neutral” Portal web en Consultat el 19 d'abril de 2021.
- ↑ 7,0 7,1 Lehmann – Biochar sequestration in terrestrial ecosystems, supra note 11 at 407 (“If this woody aboveground wikipedia. org/wiki/Biomass biomass were converted into biochar by means of simple kiln techniques and applied to soil, more than 50% of this C would be sequestered in a highly stable form.”)
Bibliografia
- Lucero, Derek P.; Boggs, Joseph I. (2009). Soil Fertility (en anglés), Nova Science Publishers. ISBN 9781607414667.
- Osório Machado, Lia (1989). Brasil: El mig i l'història, Anaya. ISBN 9788420731360.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Talar y carbonizar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.