Agricultura ecològica i biodiversitat

Els efectes de l'agricultura ecològica (les denominacions orgànica i biològica també són sinònims d'ecològica) ha segut objecte d'interés per als investigadors. La teoria senyala que les pràctiques de l'agricultura ecològica, la qual exclou l'us de pesticidas i fertilisants sintètics, pot ser beneficiosa per a la biodiversitat, i existixen fets que semblen confirmar-ho. Si contem totes les espècies associades, hi ha una mija d'un 30% més en les finques cultivades ecològicament que les que ho estan en métodos d'agricultura convencional.

En les pràctiques agrícoles antigues, els agricultors no posseïen la tecnologia o la mà d'obra necessària per a tindre un impacte significatiu en la destrucció de la biodiversitat inclús quan la producció massiva d'aliments escomençava, els métodos convencionals de producció es basen en l'us generalisat de pesticides per a mantindre les altes produccions. D'esta manera, la majoria dels paisages agrícoles han evolucionat aixina els monocultivos en poca flora o fauna associada (van Elsen 2000). Les actuals pràctiques de l'agricultura ecològica tals com el no us de pesticidas sintètics, el molt important us de femta i atres matèries orgàniques, com pot ser el compost, la rotació i associació de cultius donen una oportunitat per a que l'increment de la biodiversitat es produïxca.

Beneficis de la biodiversitat

Casi totes les espècies C naturals estudiades comparativament en finques ecològiques i convencionals mostren una major població i varietat en les finques ecològiques. Considerant totes les espècies associades, en les finques ecològiques hi ha un 30% més que en les convencionals. Es nota particularment en els pardals, palometes, microorganismes del sol, escarabats, cucs, aranyes, vegetació selvada i mamífers. L'agricultura ecològica no usa cap herbicida o pesticidas sintètic, açò beneficia l'aument de la biodiversitat i l'aument de les poblacions. Moltes espècies vegetals atrauen insectes beneficiosos que incrementen la calitat del sol i s'alimenten de les "males herbes". Els microorganismes del sol es veuen favorits per l'increment de la població bacteriana del sol en ser major l'us de matèria orgànica com femta i compost fonamentalment i al no usar-se herbicida i pesticidas comunament utilisats en finques convencionals. En ensajos portats a terme durant 21 anys seguits s'ha observat un increment de la productivitat de les parceles cultivades ecològicament respecte a les convencionals, este increment sembla basar-se en l'aument de la biodiversitat, especialment de les micorrizes.

Impacte de l'increment de biodiversitat

L'aument de la biodiversitat que es produïx en l'agricultura ecològica genera un capital natural a les persones. Les espècies trobades en la majoria de les finques ecològiques ajuden a la sostenibilitat d'eixe tipo d'agricultura en reduir la necessitat de insumos (fertilisants, pesticidas etc.). Els agricultors que produïxen ecològicament reduïxen el risc de baixes collites promovent la biodiversitat. En eagricultura ecològica s'ha notat un aument de les poblacions de faisà i guala lo que també és un capital afegit si s'aprofiten estos animals per a la caça recreativa.

Espècies en major impacte

Pardals

Es diu que l'agricultura ecològica és beneficiosa per a les aus sense deixar de ser rendable. Les espècies d'aus és un dels principals grups d'animals que es beneficien dels métodos de l'agricultura ecològica. Moltes espècies tenen les terres agràries per a alimentació i en époques de migració. D'esta manera, la població d'aus està relacionada en la calitat natural de les terres de cultiu. La major biodiversitat de les finques ecològiques, proveïxen de millors hàbitats per a les aus, i és especialment beneficiós quan les finques estan en mig de les rutes migratòries. En cinc estudis recents, casi totes les espècies d'aus incloses les autòctones en decliu, varen vore com la seua població i número d'espècies incrementaven en les finques manejades ecològicament. Canviant el método de maneig de finques convencionals a ecològic també veen com aumentava el número d'espècies d'aus en la zona. Mentres que l'agricultura ecològica millora les poblacions d'aus i la seua diversitat, el major aument de les poblacions es produïx quan també existix diversitat entre les pròpies finques ecològiques.

Palometes

Un estudi específic realisat en el Regne Unit en 2006 va trobar més palometes en les finques ecològiques que en les convencionals, en diferències significatives, llevat en dos espècies potencialment plaga. El va estudiar també va trobar majors poblacions en els màrgens incults que en els terrenys a on es recolectava la collita independentment del método de maneig. Per un atre costat, Weibull et al. (2000) no varen trobar diferències significatives en la diversitat d'espècies o la seua població.

Aranyes

S'han realisat dèu estudis sobre l'abundància d'espècies d'aranyes en finques ecològica. Tots els estudis llevat tres, indiquen que hi ha una major diversitat d'espècies d'aranyes en les finques cultivades ecològicament, ademés d'unes poblacions majors d'elles. Dos dels estudis indiquen un major número d'espècies, pero sense diferències estadísticament significatives sobre el tamany de les poblacions.

Microorganismes del sol

Dels tretze estudis que varen comparar les comunitats de bactèries i foncs entre l'agricultura orgànica i la convencional, huit d'ells detecten a l'aument de les seues poblacions en les explotacions ecològiques. Un estudi conclou que el major us d'abonaments verts i femta era el principal motiu de l'aument de les poblacions de bactèries. Per un atre costat, la població i diversitat de nematodos en el sol depenia del tipo d'alimentació que estos consumixen. Els nematodos que s'alimenten de bactèries tenen preferència pels terrenys cultivats ecològicament, mentres que els nematodos que s'alimenten de foncs preferixen els terrenys de finques convencionals. El major nivell de nematodos que s'alimenten de bactèries en els terrenys ecològics té el seu sentit, ya que en eixos terrenys, les poblacions de bactèries són majors. Pero la major presència de nematodos que s'alimenten de foncs en els sols convencionals, és contradictori, ya que també s'ha observat que la presència de foncs és major en els terrenys cultivats ecològicament que en els convencionals.

Escarabats

Segons Hole et al. (2005), les espècies d'escarabats estan entre les més estudiades en les investigacions sobre els métodos de maneig d'explotacions. Dotze estudis han trobat majors poblacions i major número d'espècies de carábidos en les finques cultivades ecològicament. La principal conclusió del significatiu aument de les poblacions de carábidos en la finques ecològiques és que estes posseïxen un major número d'espècies d'herbes en les que ells poden prosperar. Les poblacions de Staphylinidae semblen no vore's especialment afectades pel método de maneig de les finques, en resultats contradictoris inclús en alguns estudis.

Cucs

Les poblacions de cucs i la seua diversitat és la que major efecte significatiu manifesta en tots els estudis. Dels sis treballs que comparen les poblacions de cucs i la seua diversitat entre cultius ecològics i convencionals, en els sis es veu una preferència per les finques ecològiques en lloc de les convencionals. Hole et al. (2005) resumix un estudi de Brown (1999) i troba prop del doble de població i diversitat quan es comparen els métodos de cultiu. Un atre estudi conclou que els cucs mostren preferència pels sols cultivats ecològicament pero no mostren preferència pels hàbitats formats pels bardices.

Mamífers

Un estudi realisat per Brown en 1999, va trobar que la població de chicotets mamífers, la seua població i diversitat no depenia de les pràctiques de cultiu, no obstant, l'activitat global era major en les finques ecològiques. Es va concloure que la major disponibilitat d'aliment en les finques ecològiques era el motiu. Este aument es creu pel no us d'herbicides i el molt menor us de fitosanitarios. Un atre estudi dirigit per Wickramasinghe et al. en 2003, comparava les espècies i l'activitat dels rat penats. L'activitat de les espècies i la seua alimentació era més del doble en finques ecològiques que en les convencionals. la riquea d'espècies també era major en les finques ecològiques, i dos de les setze espècies observades solament es varen trobar en finques ecològiques.

Vegetació

En més de dèu estudis realisats per a comparar la vegetació en finques ecològiques i convencionals, analisant les zones de bardices, dins dels cultius i herbes espontànees, en tots menys en un varen comprovar una major diversitat vegetal dins i en les afores de finques ecològiques. Especialment les espècies de full ample varen mostrar una major diversitat en les finques ecològiques, sent menor en les espècies de full estret. Es conclou que les espècies de full ample mostren molta menys tolerància als herbicida utilisats en les finques convencionals. En les finques en abdós tipos de maneig, s'observa una major diversitat d'espècies vegetals en les vores de les parceles de cultiu més que dins d'elles. Ademés, l'existència de malezas va ser més evident en les granges convencionals provablement perque l'interacció de plaguicides era baixa o inexistent. Es creu que les poblacions i riquea d'herbes en finques ecològiques és menor pels métodos d'eliminació d'herbes utilisats, tal com els abonaments verts. El canvi de maneig convencional a ecològic a sovint produïx una explosió d'herbes per l'intens canvi químic produït en el sol aixina com en la seua composició per l'abandó de l'us de herbicida i pesticidas sintètics. Les espècies d'herbes selvades que creixen en una finca ecològica poden variar d'un any a un atre per l'us de les rotacions de cultius que creen una competència distinta segons les necessitats de cada cultiu.

Beneficis per als agricultors per l'increment de la biodiversitat

Investigacions sobre la biologia del sol i els seus microorganismes han provat els beneficis del sistema de maneig ecològic. L'aument de les poblacions de bactèries i foncs, la gran disminució de l'us de pesticidas i herbicida, l'us de residus vegetals i animals com a nutrients del sol. A la seua volta, els beneficis per a l'agricultor per l'obtenció de collites més sanes i la disponibilitat de més sol per a futures collites. Ademés un estudi desenrollat durant 21 anys en el que s'ha comprovat els efectes de la matèria orgànica i la seua relació en la calitat del sol i la producció. En els tractaments estudiats es varen analisar distints nivells de femta, comparant-ho en parceles sense adició de femta. Una volta iniciat l'ensaig es va vore una significativa menor producció en les parceles de control sense matèria orgànica en relació en les que se'ls va aplicar la femta. Es va concloure que la raó era un increment en els microorganismes del sol lo que proveïx a l'agricultor d'un sol més saludable.