Anar al contingut

Malvaviscus arboreus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Malvaviscus arboreus (Malvaviscus arboreus)


Malvaviscus arboreus és una espècie d'arbust pertanyent a la família Malvaceae, és originària del surest dels Estats Units,[1] Mèxic, Centroamérica, i Sudamérica.


Descripció

És un arbust que alcança un tamany d'1.50 a 3 m d'altura. Les fulles són més amples en les base o en forma de cor i la vora té dents suaus o marcats i coberts de pèls estrelats. Les flors broten en l'unió del full en el talle, són de color roig, de 3 a 6 cm de llarc i en els estams molt eixints, sobrepassant la corola que casi sempre està tancada.

Ara és popular en cultiu com planta ornamental.[2] Les seues flors no s'òbrin totalment i ajuden a atraure palometas i colibríés.

Ecologia

M. arboreus és la planta d'acolliment de les orugas de la palometa Heliopetes macaira.[3]

Distribució i hàbitat

És originària d'Amèrica i es destribuye des de Mèxic fins a Chile. #Present en climes càlits i semicálidos des del nivell de la mar fins als 1865 metros, associada a vegetació pertorbada de boscs tropicals subcaducifolios, subperennifolios i perennifolios, pasturage, boscs de encino i de pi.

Farmacognosia

Història

L'única referència la proporciona Maximino Martínez, que en el XX la registra útil per a les aftas, amigdalitis i com antidiarréico, antidisentérico, emoliente i pectoral.

Fitoquímica

Es coneix molt poc sobre la química de Malvaviscus arboreus. En les flors s'ha identificat el flavonoide pelargonidina, i en la raïl, l'esterol, beta sitosterol, ademés de la presència de taninos.[4]

Usos farmacològics

És preferentment utilisat per a la tós ferina. Com a remei a esta malaltia, en Chiapas s'usa el cocimiento de la flor acompanyat de closca de armadillo, o el cocimiento de les flors i fulls. Contra la #tuberculosis o tós es pren un té elaborat en les flors i fulls que pot mesclar-se en sucre, sauco (Sambucus mexicana), cinc negritos (Lantana camara), fulls tendres de durazno, de ciprer i de chicòria (spp. n/r).

Per a utilisar-ho com antisèptic urinari, de matí es talla una raïl en dos trossos, mòlt es hervir a fòc llent, tapant el recipient fins que es concentre; despuix de posar-ho al seré per una nit, al sendemà es beu tres voltes en un sol dia, de matí, a migdia i en la nit. Eixe dia, el pacient no deu menjar res.

Es beu el cocimiento de les flors i fulls contra la disenteria, en hemorràgies del nas i calentura, o be, és amprat per a banyar chiquets recent naixcuts. També es pren en malalties del renyó, mal de orín, com diurético i en casos de fluix blanc.

En la zona de la Huasteca veracruzana, les comunitats indígenes extrauen la corfa de la planta per a "fabricar" cordes d'un sol us, que utilisen per a amarrar diversos objectes.

Taxonomia

Malvaviscus arboreus va ser descrita per Antonio José Cavanilles i publicat en Monadelphiae Classis Dissertationes Decem 3: 131–132. 1787.[5]

Etimologia

'Malvaviscus: nom genèric que deriva de les paraules llatías malva que significa "malva", i víscus lo que significa "pegajosa", en referència a la mucilaginosa llacor produïda pels membres del gènero.[2]

arboreus: epítet llatío que es referix a l'aspecte d'arbre d'una planta adulta.

Varietats
  • Malvaviscus arboreus var. arboreus
  • Malvaviscus arboreus var. drummondii (Torr. & A.Gray) Schery (= Malvaviscus drummondii Torr. & A.Gray)[6]
  • Malvaviscus arboreus var. mexicanus Schltdl.[7]
Sinonímia
  • Achania coccinea Salisb.
  • Achania malvaviscus (L.) Sw.
  • Achania mollis Aiton
  • Hibiscus coccineus Walter
  • Hibiscus malvaviscus L.
  • Malvaviscus acapulcensis Kunth
  • Malvaviscus balbisii DC.
  • Malvaviscus mollis (Aiton) DC.
var. mexicanus Schltdl.
  • Achania ciliata Spreng.
  • Achania pilosa Sw.
  • Hibiscus nutans Sessé & Moc.
  • Hibiscus pilosus (Sw.) Fawc. & Rendle
  • Malvaviscus brevibracteatus Baker f.
  • Malvaviscus brevipes Benth.
  • Malvaviscus ciliatus DC.
  • Malvaviscus conzattii Greenm.
  • Malvaviscus grandiflorus Kunth
  • Malvaviscus jordan-mottii Millsp.
  • Malvaviscus oligotrichus Turcz.
  • Malvaviscus pentacarpus Moc. & Sessé ex DC.
  • Malvaviscus pilosus (Sw.) DC.
  • Malvaviscus pulvinatus A.Rich.
  • Malvaviscus rivularis Brandegee
  • Malvaviscus sagranus A.Rich.
  • Malvaviscus sepium Schltdl.
  • Pavonia spiralis Cav.[8]

Noms comuns

En Mèxic: chocho, camamirla, manzanita de pollet, manzanita, manzanito, monacillo, tulipán, tulipán de mont, tulipancillo, tulipancillo de mont[4],chile. En Colòmbia: pinocho, malvavisco

Referències

  1. ↑ «Malvaviscus arboreus Dill. ex Cav. wax mallow». PLANTS Database. United States Department of Agriculture. Consultat el 16 de decembre de 2009.
  2. ↑ 2,0 2,1 Clay, Horace F.; James C. Hubbard (1987). Tropical Shrubs, University of Hawaii Press, p. 104. ISBN 9780824811280.
  3. ↑ «Turk's-cap White-Skipper Heliopetes macaira (Reakirt, [1867)]». Butterflies and Moths of North America. Archivat des de l'original, el 20 de juny de 2010. Consultat el 22 d'agost de 2010.
  4. ↑ 4,0 4,1 «En Medicina tradicional mexicana». Archivat des de l'original, el 11 de març de 2014. Consultat el 11 de març de 2014.
  5. ↑ «Malvaviscus arboreus». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de març de 2014.
  6. ↑ «Malvaviscus arboreus Cav. var. drummondii (Torr. & A. Gray) Schery». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture (23 de març de 1999). Archivat des de l'original, el 5 de juny de 2011. Consultat el 23 de març de 2010.
  7. ↑ «Malvaviscus arboreus Cav. var. mexicanus Schltdl.». Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture (1 d'abril de 2003). Archivat des de l'original, el 5 de juny de 2011. Consultat el 23 de març de 2010.
  8. ↑ Malvaviscus arboreus en The Plant List
  9. ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.

Enllaços externs

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Malvaviscus_arboreus&oldid=1147576»