Anar al contingut

Lantana camara

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Lantana camara L (Lantana camara)


Lantana camara L, cridada comunament lantana, flor de fòc o cinc negritos entre atres noms vernàculs. És un arbust de fullage perenne d'1,5 a 3m d'altura. És nativa de les regions tropicals d'Amèrica. Està inclosa en la llista 100 de les espècies exòtiques invasoras més amoladores del món[1]per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea. S'utilisa com planta ornamental i per a formar seges vius.




Descripció

[editar | editar còdic]

És un arbust perennifolio; de ràpit creiximent, pot alcançar fins a 3m d'altura. Porte erecto o sub-erecto, a voltes trepador. Es ramifica abundantment des de la base, en branques quadrangulars, hirsutas, a voltes en menuts aguijones.

Les fulls, d'entre 2-12 per 2-6 cm, són simples, opostes, pecioladas, ovado a oblongas; base subcordada; acuminadas en l'àpiç; de vora dentado; asproses i rugosas en el fes; de color vert clar a groguenc.

  1. Inflorescència en capítuls plans en menudes florés (4 cm) de corola tubulosa, zigomorfa, en ovari súpero bilocular de color blanc, groc, taronja, rosa o malva; solen canviar de tonalitat a mida que maduren.

El frut és una drupa de 5 mm de diàmetro carnosa, esfèrica, de color vert, a púrpura o negre azulado lluent en madurar, en dos llavors. Fructifica en estiu i autumne mentres continua en flor. La floració s'estén des de la primavera fins a les primeres #fredor en les zones templades.

Distribució

[editar | editar còdic]

És nativa de les regions tropicals d'Amèrica i s'ha naturalizado àmpliament per totes les regions tropicals i subtropicales, estenent-se també per Austràlia, Suràfrica i sur d'Europa.

És una espècie molt adaptable, que pot habitar una àmplia varietat d'ecosistemas, una volta que s'ha introduït en un hàbitat es propaga ràpidament; entre els 45° N i 45° S i més de 1400 m s. n. m. d'altitut.

Ecologia

[editar | editar còdic]

Impacte ecològic

[editar | editar còdic]

Es considera una espècie invasora en moltes zones tropicals[2] i ha cobert grans àrees de la Índia, aixina com Austràlia i bona part d'Àfrica. Colonisa noves zones quan les seues llavors són dispersades per les aus. Una volta que aplega a una zona es propaga tan ràpidament que els esforços per erradicar-la han fracassat completament. És resistent al fòc, i creix ràpidament colonisant les zones cremades. Aplega a ser una plaga agrícola.[3] S'ha convertit en un greu obstàcul per a la regeneració natural d'importants espècies natives, inclosa Shorea robusta en el surest d'Àsia, aixina com diferents espècies en atres 22 països. En els hivernàculs, és molt propensa a atraure la mosca blanca.[4]

Si be es considera una plaga en Austràlia, oferix refugi contra els depredadors a les espècies natives de marsupials i un hàbitat per als grups vulnerables de les abelles natives, Exoneura, que anidan en l'interior dels tallos. Les seues flors produïxen abundant néctar, ho fa molt atractiu per a espècies de colibrí i palometas.[5]

En Suràfrica s'ha prohibit la seua plantació en jardins, per a evitar la seua propagació excessiva.

L'ingestió de la planta és nociva per als animals.[4] Les bayas són comestibles quan estan madures encara que, de la mateixa manera que moltes atres frutes són lleument venenoses per als sers humans i el ganado quan encara estan verts. S'ha inclós en la categoria de "espècies invasoras tòxiques" en Florida, i constituïx una amenaça en Texas i Hawái.[4]

En les illes Galápagos es considera una espècie invasora.[6]

Naturalización

[editar | editar còdic]

Esta espècie s'ha naturalizado en zones tropicals i regions càlides de tot lo món. En el altiplano de Kènia creix en moltes àrees que reben inclús cantitats mínimes de precipitacions. Es pot trobar a lo llarc de senderes, camps abandonats, i explotacions agrícoles. També s'ha naturalizado tant en Estats Units com en Mèxic —a excepció de les zones àrides, té una distribució àmplia. Tant per l'alvertent del Golf de Mèxic com per la del Pacífic—,[7] en particular en els plans costers del Atlàntic, des de Florida a Geòrgia, a on el clima és similar al del seu hàbitat natiu, en alta humitat i calor.

Domesticació

[editar | editar còdic]

S'ha convertit en una espècie popular en jardins, per la seua naturalea resistent. No es veu afectada per plagues o malalties, té una baixa demanda d'aigua, i soporta la calor extrema. És una espècie favorita per a les palometes, i s'utilisa en els jardins de palometes en els Estats Units[8].

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Lantana camara va ser descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 627. 1753.[9]

Sinonímia
  • Camara vulgaris Benth. (1846).
  • Lantana urticifolia Mill. (1768).
  • Lantana mixta Medik. (1775).
  • Lantana sanguinea Medik. (1775).
  • Lantana crocea Jacq. (1804).
  • Lantana suaveolens Desf. (1829), nom. illeg.
  • Lantana coccinea Lodd. ex G.Dò in J.C.Loudon (1830), nom. nud.
  • Lantana antillana Raf. (1838).
  • Lantana undulata Raf. (1838).
  • Lantana moritziana Otto & A.Dietr. (1841).
  • Lantana asperata Vis. (1842).
  • Lantana viburnoides Blanco (1845)
  • Lantana annua C.B.Clarke in J.D.Hooker (1885), nom. inval.
  • Camara × aculeata f. crocea (Jacq.) Kuntze (1891).
  • Camara × aculeata f. sanguinea (Medik.) Kuntze (1891).
  • Camara × aculeata var. subinermis Kuntze (1891).
  • Lantana × aculeata f. crocea (Jacq.) Voss (1894).
  • Lantana × aculeata var. subinermis (Kuntze) Voss (1894).
  • Camara × aculeata f. obtusifolia Kuntze (1898).
  • Camara × aculeata f. vària Kuntze (1898).
  • Lantana glandulosissima Hayek (1906).
  • Lantana glandulosissima f. aculeatissima Hayek (1906).
  • Lantana crocea var. guatemalensis Lloes. (1911).
  • Lantana glandulosissima f. albiflora Moldenke (1973).
  • Lantana moritziana f. parvifolia Moldenke (1973).
  • Lantana glandulosissima f. flava Moldenke (1980).
  • Lantana glandulosissima f. parvifolia Moldenke (1981).
  • Lantana arida var. portoricensis Moldenke (1982).
  • Lantana arida var. sargentii Moldenke (1982).
  • Lantana glandulosissima var. grandis Moldenke (1982).
  • Lantana urticifolia subsp. portoricensis (Moldenke) R.W.Sanders (1987).
  • Lantana urticifolia subsp. moldenkei R.W.Sanders (1989).
  • Lantana aculeata.
  • Lantana armata.
  • Lantana glutinosa (Poepp.).
  • Lantana scabrida Sol. in Aiton [1789].
  • Lantana polyacantha Schau ex A.DC. in DC. .
  • Lantana mutabilis Weigel [1776].
  • Lantana mutabilis Salisb. [1796].
  • Lantana antillana Raf. [1838].[10]

Noms comuns

[editar | editar còdic]

Albahaca de cavall, bandera espanyola, cariaquito, cambra, lantana, maestrante del Brasil, té de Bahames (el número entre paréntesis indica les espècies que tenen el mateix nom en Espanya).[11]

  • Equador: Supirosa, tupirosa, ingarosa.CR
  • Guatemala i Costa Rica: cinc negritos.
  • Mèxic: alantana, flor de Sant Cayetano, lampana, la nora i la sogra, entre uns atres.
  • Nicaragua: cuasquito.
  • Puerto Rico: cariaquillo.
  • Veneçola: cariaquito.
  • Perú: Sacha oregano.
  • Uruguay: Lantana, bandera espanyola.[12]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de les Espècies Exòtiques Invasoras més amoladores del món. Una selecció del Global Invasive Species Database [1] archivat en Wayback Machine.. Publicat pel Grup Especialiste d'Espècies Invasoras (GEEI), un grup especialiste de la Comissió de Supervivència d'Espècies (CSE) de l'Unió Mundial per a la Naturalea (UICN), 12pp. Primera edició, en anglés, treta junt en el número 12 de la revista Aliens, decembre 2000. Versió traduïda i actualisada: novembre 2004.
  2. ↑ New South Wales National Parks and Wildlife Service. «Lantana - fact sheet» (en anglés). Department of Environment and Climate Change - NSW. Archivat des d'el original, el 3 de setembre de 2007. Consultat el 19 de setembre de 2007.
  3. ↑ Hiremath, Ankila (2005). [2], Conservation and Society.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 15 de setembre de 2018. Consultat el 25 d'abril de 2009.
  5. ↑ «Lantana o Cinc negritos».Unió de Ornitólogos de Costa Rica.Consultat el 2021-07-13.
  6. ↑ «Galapagos Islands» (en en). CABI - Invasive species Compedium. Consultat el 27 d'octubre de 2020.
  7. ↑ «Enciclovida».
  8. ↑ Thompson, Calli, "Inflorescence size and butterfly visitation in Lantana camara (Verbenaceae), August 2010" (2010). Tropical Ecology and Conservation [Monteverde Institute]. 323. https://digitalcommons.usf.edu/tropical_ecology/323
  9. ↑ «Lantana camara». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 23 de març de 2015.
  10. ↑ Sinònims en Tela Botànica
  11. ↑ «Lantana camara». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 23 de febrer de 2015.
  12. ↑ Cóppola Hernández, Betina. «Intoxicació per Lantana camara (Bandera Espanyola)». Pla Agropecuario. Consultat el 22 d'abril de 2025.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Lantana_camara&oldid=586761»