Malapa
Malapa és una cova en fòssils ubicada a uns 15 km al noreste dels coneguts llocs surafricans font d'homínits de Sterkfontein i Swartkrans i a uns 45 km al noroest de Johannesburgo, Suràfrica. Està situat dins del sitie del Patrimoni Mundial de la Breçol de l'Humanitat.
Història de les investigacions
En març de 2008, Lee Berger, de l'Universitat de Witwatersrand, Suràfrica, va mamprendre un proyecte d'exploració en el lloc del Patrimoni Mundial del Breçol de l'Humanitat a les afores de Johannesburgo, en la finalitat de mapear les coves conegudes identificades per ell i els seus colegues durant les últimes décades, i per a colocar llocs fòssils coneguts en Google Earth per a que l'informació es puga compartir en atres colegues.[1] L'àrea és important ya que casi un terç de tota l'evidència dels orígens humans en Àfrica prové d'uns pocs llocs en esta regió, i la regió és possiblement una de les àrees més explorades en Àfrica en busca d'evidències de l'orige dels humans, ya que s'ha investigat contínuament des de que es varen fer els primers descobriments allí en 1935.[2]
Al començ d'este proyecte, hi havia aproximadament 130 llocs en coves coneguts en la regió i al voltant de vint depòsits fosilíferos.[1] Per a juliol de 2008, el patró de distribució de coves vist en Google Earth per Berger, aixina com el reconeiximent de cóm es veen estos depòsits des dels satèlits i una gran cantitat de busques en el sol, varen dur a Berger a descobrir casi 500 coves que els científics no havien planejat o identificat prèviament. En açò es varen incloure més de 25 llocs fòssils que la ciència desconeixia, tots provablement en la regió més explorada d'Àfrica. Berger va dur al geòlec Paul Dirks, en eixe moment cap de la Facultat de Geociències de l'Universitat de Witwatersrand, per a dirigir els aspectes geològics d'este proyecte exploratori.
A fins de juliol, Berger va observar en Google Earth una série de coves que corrien a lo llarc d'una falla que apuntava a un àrea en blanc en la regió, un àrea que semblava tindre grups d'arbres que típicament marcaven depòsits de coves.[1] L'1 d'agost va deixar a Dirks per a mapear el sistema de coves reconegut i es va dirigir a l'àrea no investigada en el seu gos Tau, un rhodesian ridgeback que ho va acompanyar en casi totes les seues exploracions. Casi de colp i repent va descobrir un lloc ric en fòssils que la ciència desconeixia, prop de tres dotzenes de coves més que aparentment no havien segut reconegudes per investigadors anteriors.
El 15 d'agost, Berger va retornar al lloc en el seu estudiant posdoctoral, el Dr. Job Kibii, i el fill de Berger, Matthew, de 9 anys. En qüestió de minuts, Matthew Berger havia descobert els primers restants dels primers antepassats humans: una clavícula. En el costat opost del bloc de roca, Berger va descobrir ràpidament una mandíbula en una dent canino d'un homínit. La troballa es va identificar més tarde com a part d'un esquelet parcial d'un homínit jovenil, d'al voltant de 9 a 13 anys d'edat.[3]
El 4 de setembre de 2008, Berger va retornar al lloc en més d'una dotzena de colegues, a on va descobrir un segon esquelet parcial d'una femella adulta.[3]
Fòssils recuperats
El lloc ha produït possiblement un dels conjunts més complets d'antepassats humans primerencs jamai trobats, inclosos els esquelets més complets de homínits primerencs descoberts fins ara [2020], i, en molt, els restants més complets de qualsevol homínit que data de fa aproximadament 2 millons d'anys.[3] Més de 200 peces han segut recuperades fins a la data. Els esquelets parcials es descriuen inicialment en dos artículs en la revista Science per Berger i els seus colegues com una nova espècie de ancestro humà primerenc cridat Australopithecus sediba (sediba que significa 'manantial' o 'pou natural' en sotho).
Ademés dels fòssils revelats inicialment, les roques recolectades del lloc han segut examinades en tomografía computarizadas i contenen encara més ossos, lo que sugerix que l'espècimen tipo, Karabo, es tornarà encara més complet.
Els autors sugerixen que l'espècie és un bon candidat per a ser l'espècie de transició entre el home mona del sur d'Àfrica, Australopithecus africanus (el chiquet Taung, Senyora Ples ) i Homo habilis o inclús un antepassat directe del Homo erectus (chiquet de Turkana, home de Java, home de Pequín).[4] L'espècie té braços llarcs, com un simi, mans curtes i poderoses, una pelvis molt alvançada i cames llargues capaces de caminar i possiblement, córrer com un humà.
Els esquelets varen ser trobats entre els esquelets articulats d'un felino dents de sabre, antílops i inclús rates i llebres.[2]
Geologia
Els fòssils es conserven en una substància dura, similar al ciment, coneguda com a sediment clásticos calcificados que es varen formar en el fondo de lo que sembla ser un llac o estany subterràneu poc profunt que possiblement estava fins a 50 m baix terra en aquell moment.[2] No se sap cóm estos esquelets varen aplegar a estar en este grup, pero sembla que poden haver sofrit una caiguda significativa.[4] Cap carnívor o carroñero va aplegar als seus cossos.
Antiguetat dels depòsits
El fòssil va ser datat usant una combinació de paleomagnetisme i datació urani-plome (U-Pb) per Andy Herries (Universitat La Trobe, Austràlia), Robyn Pickering (Universitat de Melbourne, Austràlia) i Jan Kramers (Universitat de Johannesburgo, Suràfrica). La datació en U-Pb de la colada subjacent indica que els fòssils no tenen més de 2,0 millons d'anys. L'aparició d'espècies d'animals que es varen extinguir fa 1,5 millons d'anys indica que el depòsit no té menys d'1,5 millons d'anys. Els sediment tenen una polaritat magnètica «normal», i l'únic periodo important entre 2,0 i 1,5 millons d'anys quan açò va ocórrer va ser el subcrón Olduvai entre 1,95 i 1,78 millons d'anys arrere, per lo que en 2010 es va sugerir que el fòssil estiguera prop dels 1,95 millons d'anys basat en la naturalea de transició d'alguns dels sediment i l'estratigrafia del lloc.[2] En 2011, es va establir una data més precisa dels fòssils quan una colada de cobertura era massa antiga per a permetre que els depòsits de polaritat normals dataren l'event Olduvai. Els depòsits es correlacionaron en un periodo de 3000 anys centrat al voltant d'1,977 millons d'anys arrere i conegut com l'event Pre-Olduvai.[5]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Wits scientists reveal new species of hominid» (en en). University of the Witwatersrand. Consultat el 29 de maig de 2020. El enllaç original està trencat.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 (2010).«Geological Setting and Age of Australopithecus sediba from Southern Africa».Science.AAAS.328(5975)
- 205-208.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1184950.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 (2010).«Australopithecus sediba: A New Species of Homo-Like Australopith from South Africa».Science.AAAS.328(5975)
- 195-204.ISSN 1095-9203.doi:10.1126/science.1184944.
- ↑ 4,0 4,1 «Geologists Uncover Major Ancient Human Ancestor in South Africa» (en en). National Science Foundation. Consultat el 29 de maig de 2020.
- ↑ Patel. «New evidence suggests that Au. sediba is the best candidate for the genus Homo» (en en). EurekaAlert!. AAAS. Consultat el 29 de maig de 2020.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Malapa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.