Anar al contingut

Chiquet de Nariokotome

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
KNM-WT 15000, esquelet del Chiquet de Nariokotome, Museu Nacional de Kènia.

El chiquet de Nariokotome o chiquet de Turkana és el renom del fòssil KNM-WT 15000 (sifra de referència per Kenya National Museum-West Turkana); es tracta d'un esquelet casi complet —tan solament falten mans i peus— corresponent a un jove homínit que va fallir entre els 11 i 12 anys d'edat, fa aproximadament 1,6 millons d'anys (inicis del Pleistoceno). L'esquelet va ser descobert el 23 d'agost de 1984 per l'expert buscador Kamoya Kimeu, membre de l'equip de paleoantropólogos que llavors dirigia Richard Leakey.

Dibuix de l'esquelet i apariència en vida del Chiquet de Turkana.

La troballa es va produir en el jaciment de Nariokotome, pròxim al llac Turkana, en Kènia; la forma de la pelvis va indicar casi immediatament que es tractava d'un varó, i l'anàlisis dels ossos, en especial els allargats fèmurs que encara no s'havien osificado completament, va revelar una talla o estatura d'1,60 m d'altura, en lo que d'adult podria haver alcançat els 1,85 m. No obstant, esta consideració va resultar falsa. Hui se sap que Homo ergaster, l'espècie a la que pertany el Chiquet de Turkana, presentava un desenroll ontogenético més ràpit que el Homo sapiens, per lo que als 11-12 anys d'edat hauria finalisat el seu creiximent, i, per això, els adults d'esta espècie no medirien més d'1,60 m d'altura. Les costelles són sorprenentment semblants a les del home modern, inclús la configuració raquídea (l'eixemplar patia d'una escoliosis molt provablement deguda a un accident); no obstant, la capacitat neurocraneal era de tan sol 880 cm³ i en estat adult provablement haguera alcançat els 910 cm³ (el promig de la capacitat neurocraneal del ser humà actual és de 1350 cm³). Se supon que la causa de la mort del chiquet de Nariokotome va ser una septicèmia generalisada a partir de l'infecció d'un molar.[1][2]


Sobre la classificació taxonómica i la filogenia, es tractaria d'un Homo ergaster (esta classificació està en discussió encara en 2007).cita requerida


Referències

[editar | editar còdic]
  1. pbs.org en el minut 38:00
  2. Lewin, Roger (2004), Human Evolution: An Illustrated Introduction, 5ª edició, editorial Wiley. p. 164; ISBN 978-1-4051-0378-7