Sterkfontein
Plantilla:Retallar image Sterkfontein (terme en afrikáans per a manantial fort) és un conjunt de covas de pedra calcàrea d'especial interés per a la paleoantropologia, ya que en elles s'han trobat, des de finals de el XIX, numerosos de restants fòssilés d'homínits. Es localisa en la província de Gauteng, al noroest de Johannesburgo, Suràfrica prop del poblat de Krugersdorp. Els llocs arqueopaleontológicos de Swartkrans, Kromdraai i la Cova Maravella, també d'orige karstico, es troben en esta mateixa àrea.
Sterkfontein va ser declarat Patrimoni de l'Humanitat l'any 1999 i l'àrea en que s'ubica es va denominar Breçol de l'Humanitat.
Excavacions
[editar | editar còdic]Les excavacions modernes en les coves varen començar a fins de la década de 1890, quan miners de pedra calcàrea varen notar que hi havia fòssilés, lo que va cridar l'atenció dels científics. Pero fins a 1936 no varen començar les excavacions planificades per part d'alguns estudiants de Raymond Dart i Robert Broom de l'Universitat de Witwatersrand.
Estes excavacions varen proporcionar numerosos restants de homínits primitius. En 1936, les coves de Sterkfontein varen desvelar el primer adult de Australopithecus, confirmant contundentement la teoria de Raymond Dart que afirmava que el cràneu cridat chiquet de Taung (Australopithecus africanus) era un ancestro humà.
Durant la Segona Guerra Mundial es va produir una pausa en les excavacions, que varen ser continuades per Broom. L'any 1947 va trobar un cràneu casi complet d'una femella adulta o, possiblement, un mascle adolescent de Australopithecus africanus. Broom li va donar el nom de Plesianthropus transvaalensis ("casi-home de Transvaal"), i ho va malnomenar «Senyora Ples». Es va estimar que els restants de la senyora Ples tenen entre 2,6 i 2,8 millons d'anys, ubicant-se, per tant, en l'época Plioceno. En 1997 un esquelet casi complet d'un homínit primerenc, StW 573, va ser descobert en les coves per Ronald J. Clark; l'extracció dels restants circumdants al descobriment es troba en curs. L'esquelet es va malnomenar «Peu Menut», ya que les primeres parts trobades en 1995 eren ossos d'un peu.
Les excavacions continuen fins a hui i s'han trobat restants d'uns 500 homínits, fent de Sterkfontein el lloc arqueològic més ric en homínits primerencs del món.
Datació
[editar | editar còdic]La datació isócrona del sepeli de StW 573 va tirar 3,67 millons d'anys d'antiguetat, mentres que les primeres ferramentes de pedra en Sterkfontein varen ser datades en 2,18 millons d'anys.[1]
La gran majoria dels fósilles es varen recuperar del cridat Membre 4, una brecha de cova ara exposta per l'erosió i la meteorizaació en la superfície del paisage. Pel método de datació isócrona de sepelis en Al26 cosmogénico i Be10 es va estimar una data de sepeli de 3,41 ± 0,11 millons d'anys (Ma) dins de la part mija inferior del Membre 4, i dates de sepeli simples de 3,49 ± 0,19 Ma en la part mija superior del Membre 4 i 3,61 ± 0,09 Ma en la caverna de Jacovec. Estos resultats ubiquen casi tot el conjunt de Australopithecus en Sterkfontein a mitan del Plioceno, contemporàneu en Australopithecus afarensis d'Àfrica Oriental.[2]
Referències
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sterkfontein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.