Maip macrothorax

Maip macrothorax

Maip macrothorax és l'única espècie coneguda del gènero extint Maip (de maip "l'ombra de la mort que mata en vent fret", i macrothorax "tórax gran") un dinosauri terópodo megaraptórido, que va viure entre mediats a finals del periodo Cretácico Superior, fa 70 millons d'anys, en el Maastrichtiano, en lo que hui és Sudamérica. Conegut per un esquelet incomplet i desarticulat. Maip pot representar el megaraptórido més gran conegut d'Amèrica del Sur i possiblement del món.

Descripció

Reconstrucció 3D per Santiago Miner

S'estima que Maip tenia al voltant de 9 a 10 metros de llarc en vida. Com a tal, pot ser el megaraptórido més gran que es coneix actualment. Els membres de Megaraptoridae en el seu conjunt varen aumentar en llongitut corporal despuix de l'extinció dels carcarodontosáuridos en l'hemisferi sur a principis del Cretácico superior. Es planteja l'hipòtesis de que l'absència d'estos grans superdepredadorés va permetre que atres terópodos es diversificaran i ompliren l'espai de la caseta buida. Els megaraptóridos, ademés dels abelisáuridos i els unenlágidos, es varen convertir llavors en els principals depredadors dels seus ecosistemes. Un anàlisis de megaraptoranos coneguts mostra que els membres del clado en Àsia, Amèrica del Sur i Austràlia varen oscilar entre 4 i 4,5 metros de llarc durant el periodo comprés ent el Barremiense al Aptiense, despuix de la qual cosa les formes del Aptiense al Turoniense enjorn varen aumentar a 4,5 a 6 metros en Austràlia i Amèrica del Sur. Els megaraptóridos del Turoniense al Coniaciense, solament coneguts en Amèrica del Sur, eren més grans, de 6 a 7 metros de llarc, i les formes finals del Santoniense al Maastrichtiense eren encara més grans, de 7 a 10 metros. Els autors de la descripció varen interpretar les chafades en les costelles conservades com a punts d'unió dels lligaments. D'estos, es infirió que Maip hauria tingut un sistema respiratori comparable al de les aus modernes, en lloc dels d'atres reptils existents, com els cocodrils.

Descobriment i investigació

L'espècimen holotip de Maip, MPM 21545, va ser descobert en la Granja L'Anita, 30 quilómetros a l'oest d'El Calafate, província de Santa Creu, Argentina. El material fòssil conegut consta del axis, vàries vèrtebres dorsals i cabals, costelles cervicals i dorsals , gastralia, un coracoides esquerre, escàpula fragmentada, pubis parcial i metatarsiano parcial. Alguns d'estos ossos varen ser descrits en 2019 per Novas et al. L'espècimen es va trobar desarticulat pero associat en un àrea de 5 per 3 metros quadrats. L'espècimen holotip inclou alguns ossos prèviament desconeguts en atres megaraptóridos. Encara que fragmentario, representa un dels esquelets megaraptóridos més complets que es coneixen.

Maip es va anunciar per primera volta en una preimpresión de Research Square en 2021. No obstant, ya que el document no complia en els requisits necessaris, es va considerar que el nom del tàxon era informal. En 2022, el material fòssil va ser descrit válidamente com a pertanyent a un nou gènero i espècie de megaraptóridos per Rolando et al.. El nom genèric, Maip, fa referència a un ser maliciós en la mitologia Aonikenk que és "l'ombra de la mort que mata en vent fret". El nom específic, M. macrotórax, es deriva del grec makrós, que significa "llarc", i el llatí tórax, que significa "pit", en referència a la seua gran cavitat toràcica.