Màfia
El terme màfia[1] s'utilisa a nivell global per a referir-se a una classe especial del crim organisat, i s'ha coloquialmente estés des del seu lloc d'orige, en el Mezzogiorno italià, a qualsevol atre grup de crim organisat en característiques similars, independentment del seu orige o lloc d'acció. La 'Ndrangheta, originària de la regió de Calàbria, en el sur d'Itàlia, es considera hui en dia la màfia més rica i poderosa del món.[2][3]
La màfia va nàixer en l'illa de Sicília,[4] Itàlia, en a on es va autodenominar Cosa Nostra, encara que agrupacions similars varen ser comunes també en atres llocs. La paraula Màfia té el seu orige en l'adjectiu sicilià mafiusu, que significa "audaç", "bravucón" o "fanfarrón". La paraula es va popularisar i va adquirir la seua connotació negativa per a referir-se a l'organisació criminal a partir de l'obra de teatre de 1863 "I Mafiusi della Vicaria", a on descrivia a un membre de l'organisació. En el seu orige era una confederació dedicada a la protecció i l'eixercici autònom de la llei (justícia vigilant) i, més avant, al crim organisat. Els seus membres es denominaven a sí mateixos «mafiosos», és dir, ‘hòmens d'honor’. Els membres dels distints clans mafiosos ampren una série de «còdics d'honor», inviolables, dels quals el més conegut és la omertà o llei del silenci.
Orige
Segons l'historiador Paul Veyne, l'Imperi romà tenia l'estructura d'una gran màfia, en la qual no existien restriccions per a la llei del més forta i solament el clientelisme permetia la supervivència dels dèbils, pobres o menuts. El frau, l'estafa, el robo i la violència, incloent les violacions, no eren considerats delictes criminals (penals) sino privats (civils) i, al no existir la policia, cada ciutadà devia prendre's la justícia per mà pròpia. Els juges es dedicaven únicament a dirigir el procés per a que un jurat decidira l'inocència o culpabilitat pero la busca del culpable aixina com l'eixecució de la sentència corria per conte de la víctima. No existia un poder públic que poguera posar un llímit a una venjança personal. No existia un estat com ho coneixem ara, l'imperi estava dominat per clans. Tots estaven baix la protecció d'un atre cap més fort. El dret romà era una acumulació de jurisprudència, molt diferents en cada regió de l'imperi. Lo únic invariable era el procés. Per això el dret penal era arbitrari.[5]
Durant sigles, la regió de Sicília va estar dominada per un sistema feudal que explotava a mils de llauradors mentres una minoria gojava de privilegis. Estes circumstàncies es consideren decisives per al sorgiment de la màfia. Per un atre, la conducta delictiva es revelava com l'única manera d'obtindre privilegis en una societat que els reservava solament per als rics terratinents aliats de les autoritats polítiques; puix a falta d'una estructura de govern organisada i capaç de protegir als habitants de l'illa, estos es varen vore obligats a enfortir els vínculs familiars com a alternativa per a obtindre seguritat. Per esta raó els llaços de sanc són tan importants en la màfia.
En el XIX, va sorgir una figura clau: els gabellotti o recolectors d'imposts, que administraven les propietats dels aristócrates. Ells obtenien a canvi un porcen taje de les collites obtingudes, pero per a acréixer els seus guanys dividien les terres en menudes àrees i les arrendaven als llauradors, els qui també els otorgaven un percentage de la collita obtinguda. De tal manera, els gabellotti complien l'important funció social de mediadors entre els propietaris i els llauradors. Poc a poc es varen tornar cada volta més poderosos i varen incórrer en actes de corrupció: extorsionaven als labriegos, s'apropiaven indegudament de pasturages per a donar de menjar al ganado i organisaven grups de lladres i cuatreros. Al mateix temps, d'ells depenia l'abast d'aliments en les ciutats, lo que els permetia portar a terme pràctiques d'extorsió i especulació en el mercat. Per esta raó se'ls considera als gabellotti com a antecedent directe de la màfia i la seua manera de fer negocis.
En l'unificació italiana, la situació no va millorar i les promeses de benestar i desenroll es varen vore incomplides. Els jóvens eren reclutats per al servici militar i la major part de la població vivia en la misèria, a merced de la nova classe que ostentava el poder polític i econòmic. Una volta més, necessitava trobar alguna forma de protegir-se del govern i trobar mijos eficaços de subsistència. La naixent màfia es va revelar com la possibilitat més efectiva per a conseguir-ho, va cobrar major força i es va ser establint com un poder altern. La paraula va guanyar notorietat i la seua connotació criminal moderna a través de l'obra teatral siciliana I Mafiusi vaig donar la Vicaria (1863), a on s'usava per a referir-se a un matón.
En 1874 els índexs de criminalitat en Sicília havien creixcut a un grau alarmant. El govern d'Itàlia va decidir posar orde i va enviar a centenars d'efectius militars a l'illa. El conflicte va provocar la caiguda del govern conservador i l'emergència d'un govern d'esquerra en el que la màfia es trobava ben representada. La màfia siciliana es va consolidar i va oferir al govern restablir la calma en Sicília. En realitat, va aprofitar l'oportunitat per a borrar del mapa a atres grups enemics. La màfia, ara aliada de l'Estat, va esclafar moviments obrers i mils de persones que encara no ho havien fet, varen abandonar l'illa en busca de millors condicions de vida, la majoria a Argentina, [[Urugu ai]], i Estats Units. Els immigrents italians varen traslladar els esquemes i pràctiques de la màfia en activitats ilegals i estretir els llaços en els integrants de la comunitat italiana. D'esta forma varen sorgir les organisacions mafioses nortamericanes, que varen aplegar a rivalizar en la siciliano. Varen florir en l'arribada de la llei seca, en els anys vint. Per un atre costat, en Argentina i Uruguay, estos grups d'immigrents italians simpatizaron en els moviments anarquistes i varen transformar el seu modus operandi cap al sustente d'esta causa ideològica més allà qualsevol atra causa mafiosa.
En el pas del temps, el terme màfia s'ha generalisat i, en l'actualitat, s'ampra per a denominar a grans grups dedicats al crim organisat o atres activitats sospitoses (per eixemple la màfia russa, la Tríade chinenca o els Yakuza japonesos).
Etimologia

Existixen numeroses teories sobre el possible orige de la paraula màfia, l'ús del qual va començar a estendre's a mitan del XIX.[6] Una hipòtesis és que procedix del vocablo àrap mahya, ‘bravuconería, jactancia, chulería’.[7] En reforç a esta teoria, cal recordar que els àraps varen ocupar Sicília entre els anys 965 i 1060. Uns atres creuen més provable que este terme provinga de l'antiga expressió toscana maffia, que voldria dir ‘misèria’, o del sustantiu àrap mu'afah, que significa ‘protecció dels dèbils’.
D'acort en algunes versions, la seua primera menció apareix en un text italià del XVIII contra la bruixeria, a on li l'associava a les idees d'ambició i arrogància. Atres etimólogos asseguren que és un vestigi del domini àrap en Sicília en el IX, puix en eixa llengua el vocablo mohios significa ‘home rudo i agressiu’.
En el XIX va cobrar una nova connotació: quan Giuseppe Garibaldi, l'unifiqueu or italià, va viajar a Sicília per a integrar-la a l'Itàlia continental, va tindre que enfrontar-se a rebels que ell hauria cridat «mafiosos».
Uns atres creuen que el concepte va alcançar el seu significat actual en 1862 en l'estrena d'una obra teatral, Els mafiosos de la vicaría. La popularitat de l'obra va ser tan gran que en Europa va començar a cridar-se màfia al crim organisat i, ya en 1865, la policia amprava la paraula per a referir-se a eixes agrupacions.
Uns atres asseguren que 'màfia' és l'acrònim de la frase Mazzini Autorizza Furti, Incendi, Avvelenamenti (‘Mazzini autorisa robos, incendis i enverinament’), en referència a Giuseppe Mazzini, promotor de l'unitat italiana. La màfia s'hauria iniciat com a tal, segons Charres W. Heckethorn,[8] a partir d'una associació d'indigents sicilians que, baixe la tutela de Mazzini, varen començar a organisar-se i a realisar activitats criminals baixe la protecció de la flota britànica.
Un atre acrònim barallat és de la frase Morte Alla Frància, Italia Anela! (en espanyol: ¡Mort a França, Itàlia Anhela!), acunyada com a lema d'un eixèrcit clandestí de llauradors, que va resistir a l'invasió de Sicília per part de Carlos d'Anjou en 1282.[9][10]
Segons Roberto Saviano, gran coneixedor de la màfia napolitana o Camorra, les organisacions criminals escomencen a utilisar el terme «padrí» a partir de la película [[El padrí (pel ícula)|El padrí]], de Francis Ford Coppola, que es basa en la novela homònima de Mario Puzo. Segons ell, ni en Sicília ni en la Campània ningú havia utilisat jamai este terme, que és una traducció de l'anglés «godfather». La paraula per a designar a un capofamiglia és compare (‘compadre’). És despuix de la película quan les famílies mafioses d'orige italià i heretades en els Estats Units escomencen a utilisar el terme padrí en substitució de compare i compariello. Va ser tanta l'influència del film en l'ideari dels jóvens italoestadounidenses vinculats a les organisacions mafioses que estos varen escomençar a imitar als personages de la película, incorporant les ulleres obscures, els trages a ralles i fins als gests i expressions que apareixien en la cinta.[11]
Vore també
- La Garduña
- Banda della Magliana
- Cartell de Cali
- Cartell de Medellín
- Cinc Famílies
- Corrupció
- Interés públic
- Narco-estat
- Màfia judeua
- Cartell de Sinaloa
Referències
- ↑
- ↑ «Europol Public Information (2013): Threat assessment Italian organised crime».
- ↑ «La Repubblica: L'Antimafia lancia l'allarme: "la 'Ndrangheta come Al Qaeda "».
- ↑ (en inglés) Kontos, Louis; Brotherton, David. Encyclopedia of Gangs. ABC-CLIO (2008) En Google Books. Consultado el 20 de agosto de 2012.
- ↑ Veyne, Paul. El Imperio romano era una mafia, L'Histoire, número especial "Le Crime. Juges et assasins depuis 5000 ans", julio de 1993, número 168, pp. 84-85.
- ↑ (En inglés) Hagan, Frank E. Introduction to Criminology: Theories, Methods, and Criminal Behavior En Google Books. Consultado el 20 de agosto de 2012.
- ↑ Sanz Christian (2000; 109): Maten al hijo del presidente: «Mafia es una palabra de origen árabe. Proviene de mahyah, que significa ‘jactancia’».
- ↑ Heckethorn: Secret societies of all ages and countries.
- ↑ (En inglés) Schneider, Stephen. Iced. John Wiley & Sons (2009) En Google Books. Consultado el 20 de agosto de 2012.
- ↑ (en inglés) Sifakis, Carl. The Mafia Encyclopedia. Infobase Publishing (2005) En Google Books. Consultado el 20 de agosto de 2012.
- ↑ Saviano, R. (2019). Gomorra. p. 269 Ed. Penguin Random House