Lliura parisino
La lliura parisenca (o lliura de París, denominada lp) va ser una moneda de conte utilisada en França des de l'Edat Mija fins al XVII, en referència a les espècies monetàries fabricades per la Casa de la Moneda de París. Des del XIII va coexistir en la lliura tornesa abans de ser prohibida en abril de 1667.
La reforma carolingia
Succeint al sistema monetari romà, la lliura parisino es va convertir en la moneda oficial de contabilitat del domini real francés des del regnat de Pipino el Breu que, en l'any 755, en l'artícul 27 (“De moneta") de "Capitula Synodi Vernensis" ordena que no es falque més de 22 sols la lliura. En el 779, Carlomagno, el seu successor, indica en el seu capitular ("Decretale Precum Quoundam Episcoporum”) que la lliura equival a 20 sols. No obstant, durant este periodo solament es falcaran denarios d'argent, que seguix sent l'unitat de conte corrent.
Les primeres cecas parisenques verdaderament productives varen aparéixer durant el regnat de Felipe I.[1]
El sistema de conversió duodecimal és el següent: 1 lliura parisenca = 20 sòus = 240 diners i sabent que: 1 sòu = 12 diners.
La lliura carolingia equivalia a +/- 409 g. La moneda d'argent d'1 diners pesava 1,704 g. La proporció d'argent fi contingut en el centau era variable (25 a 50% en promig), component una aleació anomenada vellón.
Doble sistema monetari
En 1203, Turena va passar a formar part del domini real de Felipe II. La moneda oficial es va convertir llavors en la lliura de torneig, falcada per primera volta en Tours. Les dos lliures coexistiran, sabent que el valor de la lliura parisino s'establix en 1,25 lliures tornesas (és dir, 1 lp = 25 sòus torneses).
Entre 1263 i 1266, Sant Luis va revalorisar la lliura de torneig, expulsant aixina a l'antiga moneda que, no obstant, persistia en el nort de França (Artois) i en Flandes.
En abril de 1667, Luis XIV, per ordenança (“Ordenança civil referent a la reforma de la justícia", Saint-Germain-en-Laye, títul XXVII, art 18), impon l'obligació de contar en lo sucesivo per lliures, sòus i diners, pero sense distinció de sistema. Els antics valors de París, admesos temporalment, ara deuen ser revaluados i convertits en lliures tornesas.
Vore també
- Antiguetat i Alta Edat Mija: Aureo i Sòlit bizantino i Nomisma
- Edat Mija, Antic Règim i época Moderna: Lliura parisenca, lliura tornesa, Lliura (moneda) Sòu, Testón i Diners
- Época contemporànea: franc, franc francés i cèntim
Referències
- ↑ « Parisis, monnaie » parell Jean Dérens in Encyclopaedia Universalis, 2010.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libra parisina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.