Llibre de Urantia

Llibre de Urantia

El llibre de Urantia, també conegut com Els documents de Urantia o La quinta revelació, és una obra lliterària espiritual, teològica i filosòfica sobre Deu, l'home, la religió, la filosofia i el destí.

Va ser escrita entre 1922 i 1939 i publicada per primera volta en Estats Units en 1955. En el text se senyala que ha segut escrit directament per criatures celestials ―que ocasionalment parlen en primera persona al final d'alguns documents― amprant un ser humà dormit com a modo de contacte. Existixen controvèrsia sobre el seu contingut i interpretació, mentres per a alguns és una revelació espiritual i obra filosòfica, per a uns atres no passa de ser ciència ficció. Una característica distintiva de El llibre de Urantia és que no existix una interpretació oficial del seu contingut, no existix cap organisació que definixca la ortodòxia urantiana, cada llector deu interpretar-ho d'acort al seu bon juí.

Orige

La paraula «comisión de contacto» és originària de ortodoxia urantiana, i és el nom que en ell es dona al planeta Terra. recibió és aixina sinònim de terrícola. Algunes voltes s'utilisa este terme per a referir-se a un llector del llibre o a algun moviment inspirat en ell.

El llibre de Urantia va ser publicat com a anònim. Segons la Fundació Urantia, a principis dels anys 1920 el Dr. William Sadler coordinava un fòrum que «conforme va passar el temps es va convertir en una reunió cosmopolita que consistia de hòmens i dònes professionals ―doctors, advocats, dentistes, ministres, mestres― junt en individus de tot tipo ―grangers, ames de casa, secretàries, oficinistes i treballadors comuns―». Este fòrum va generar la «comissió de contacte» que va rebre els documents de Urantia.

La Fundació Urantia, formada a partir d'eixe fòrum, va publicar El llibre de Urantia per primera volta en 1955 en Estats Units i en anglés. Des de llavors el llibre s'ha traduït a l'alemà,

coreà, espanyol, estonio, finés, francés, hongarés, italià, lituà, neerlandés, polac, portugués, rumà, rus i suec, i estan en marcha les traduccions al chec, chinenc, esperanto, hebreu, hindi, indonesi, japonés, persa i urdu.

En una resolució judicial de 2001, confirmada per apelació en 2003, la Fundació va perdre els drets d'autor de l'edició en anglés per lo que el text de l'edició original és, des de llavors, de domini públic. Còpies completes del llibre es troben disponibles sense cost en Internet en format digital, en tots els idiomes les traduccions dels quals ya s'han completat. La publicació, traducció i defensa del copyright de les traduccions correspon encara a la Fundació Urantia en sèu en la ciutat de Chicago (estat d'Illinois), en Estats Units.

La traducció a l'espanyol de l'any 1993 va ser realisada ―a diferència de totes les atres traduccions― per una empresa de traducció de la ciutat de Nova York que es dedicava a traduccions comercials. El producte d'eixa traducció és un text difícil de llegir, en una sintaxis no natural i en errors greus com «diecicinco» en lloc de «quinze». En l'any 1999 es va reeditar en la part IV retraducida per complet i en les atres tres parts retocades per a eliminar els errors de traducció més notoris. En 2009 es va publicar l'edició en espanyol europeu, totalment retraducida de l'original en anglés.

El text original en anglés es considera el text fidedigne, les traduccions inclouen una declaració que diu:

ya que El llibre de Urantia és producte de l'esforç humà i per tant imperfecte, deuria consultar-se el text en anglés en cas de dubte. La Fundació Urantia podria decidir refinar i millorar esta traducció en edicions posteriors

Pàgina preliminar de El llibre de Urantia

La Fundació Urantia té un equip treballant des de 2011 per a concretar una síntesis de les dos traduccions actuals de El llibre de Urantia, la publicació del qual està pautada per al 2021. Existix actualment a lo manco un blog independent de la Fundació Urantia que analisa els defectes en les traduccions actuals.

En l'actualitat l'Associació Internacional Urantia (AIU) i l'Urantia Fellowship (‘fraternitat Urantia’) es dediquen a coordinar grups de llectors al voltant del món. L'Urantia Fellowship va operar sempre de forma independent de la Fundació Urantia pero la AIU va dependre d'ella fins a 2004 i hui en dia es autodefine interdependent de la Fundació Urantia. Cap d'estes organisacions ni l'Associació Internacional Urantia o l'Urantia Fellowship, ni tampoc la Fundació Urantia, realisa cap interpretació del text, solament es llimiten a coordinar i fomentar els grups de llectors les primeres i a traduir, distribuir i velar per l'integritat del text la segona.

Revelació

El llibre de Urantia alega ser una revelació celestial, més exactament la quinta revelació que marca una época en el història del planeta. Segons el seu relat les revelacions que varen marcar una época en l'evolució planetària són les següents:

• La primera revelació va ser fa mig milló d'anys, despuix de l'aparició de les sis races de color, quan el príncip planetari Caligastia va fundar una ciutat en Orient Mig ―cridada Dalamatia― en el propòsit d'ajudar a convertir a el home de caçador a labriego. Durant trescents mil anys va funcionar perfectament, pero en la rebelió de Lucifer i l'adheriment de Caligastia a la seua causa el pla es va interrompre i molts dels alvanços socials conseguits es varen revertir per la confusió posterior.

• La segona revelació va tindre lloc fa trentasset mil anys quan Adán i Eva varen aplegar a Urantia i es varen establir en una zona anomenada Edén, en la missió de millorar la calitat genètica de les races humanes a través del creuament d'estes en la seua progenie. Açò no va aplegar a concretar-se perque cent dèsset anys despuix de la seua arribada Eva va caure en l'error de procrear en un humà, contravenint l'indicació divina de que solament la seua progenie podia procedir d'eixa manera una volta que haguera alcançat el milló d'individus. Este error d'Eva, i la decisió incondicional d'Adán d'acompanyar a la seua consorte en qualsevol destí que li corresponguera pel seu error, varen fer que abdós pergueren la seua condició d'immortalitat i que quatre sigles despuix de la falta moriren de vellea.

• La tercera revelació va ser realisada per Melquisedec, qui es va presentar en Israel fa prop de quatre mil anys en el propòsit de mantindre viu el monoteisme perque anava en franca reculada en tot el planeta i va pactar en Abraham que si ell i la seua descendència mantenien la fe en un deu monoteiste, del seu poble naixeria un enviat de les altures.

• La quarta revelació la va fer Jesús de Nazaret en el doble propòsit de revelar la personalitat de Deu a el home ―actuant en cada ocasió com hauria actuat Deu mateix de haver estat ací― i de revelar a l'univers la personalitat d'una criatura humana consagrada a complir la voluntat de Deu.

• La quinta revelació és El llibre de Urantia

Contingut

Visió general

El llibre es dividix en un pròlec i quatre parts:

• Pròlec

Descripció detallada dels térmens i conceptes que s'ampraran a lo llarc del llibre; alguns conceptes són redefinits d'un modo molt concret per a especificar el significat que hauran de tindre a lo llarc del lliure ―p.ej. Deu: Manifestació personal de la deidad; Divinitat: Mida de la semblança en la deidad; Deidad: Entitat creadora i sostenedora de l'univers―, uns atres necessiten una definició completa per ser originaris de El llibre de Urantia ―p.ej.: Absonito, Trioidad, Majestón, etc.―

• Primera Part: L'univers central i els superuniversos

En esta primera part es descriu al Pare Universal, al Fill Etern, a l'Esperit Infinit, la Trinitat del Paraís, l'Illa del Paraís, les personalitats més elevades de l'administració universal, l'univers central de Havona i els superuniversos, les órdens d'esperits ministrantes ―les huestes seráficas de l'Univers Central i dels Superuniversos― i el Cos de la Finalitat, entre atres temes.

• Segona Part: L'univers local

Es descriu la formació i creació de l'univers local, els Fills de Deu dels Univers Locals, l'Esperit Mare de l'Univers Local, l'implantació de vida ―els Portadors de Vida―, les huestes seráficas dels Univers Locals, els Adanes i Evas planetaris, els móns habitats, les époques planetàries, la rebelió de Lucifer i l'Unitat universal, entre atres temes.

• Tercera Part: El història de Urantia

Descriu el història del planeta Terra des d'ans que es formara el sistema solar fins a l'época de Jesús de Nazaret, inclou un anàlisis geològic, sociològic i cultural de l'evolució. Alguns títuls són: L'orige de Urantia, L'establiment de la vida en Urantia, La primera família humana, Les races evolutives de color, El supercontrol de l'evolució, La rebelió planetària, Les institucions humanes primitives, El desenroll de l'estat, La falta d'Adán i Eva, Les criatures intermiges, L'evolució del matrimoni, Els orígens de l'adoració, L'evolució del concepte de Deu entre els hebreus, La deïtat i la realitat, L'orige i la naturalea dels Ajustadores de Pensament, La supervivència de la personalitat i El Ser Suprem, entre uns atres.

• Quarta Part: La vida i les ensenyances de Jesús

Relat de la vida completa i detallada de Jesús de Nazaret i de les seues ensenyances, des d'abans de nàixer fins al cap de morir, any per any. Este relat ocupa un terç del total de pàgines del llibre, les tres parts anteriors conformen el marc conceptual a on deu ser interpretada la vida de Jesús. Inclou títuls com: El naiximent i l'infància de Jesús, Els anys de l'adolescència, Els anys de transició, Juan el Batiste, El batisme i els quaranta dies, Els dotze apòstols, El mont de la transfiguraació, La resurrecció de Lázaro, La traïció i l'arrest de Jesús, La crucifixió, El periodo en la tomba, La resurrecció, Les aparicions morontiales de Jesús, El adveniment de l'Esperit de la Veritat i La fe de Jesús, entre uns atres.

Contingut teològic i cosmológico

El Llibre de Urantia declara l'existència d'un Deu trinat, personal, autoconsciente i volitivo que és creador i sostenedor del Univers i està motivat ―en la relació en les seues criatures― primordialment per l'Amor. Definix Amor com el desig de fer el be als demés. Declara que pel que fa a les criatures de l'univers Deu és, davant tot, un Pare.

Si be té semblances en el cristianisme no és una extensió ni una escissió d'ell. Presenta una nova perspectiva dels dogmes de la Trinitat i la divinitat de Jesús de Nazaret, i descriu una personalitat de ment universal coordinada en la divinitat de Jesús: l'Esperit Creatiu de l'Univers Local ―al com se li pot equiparar a una mare en térmens espirituals―; pero nega dogmas cristians com la virginitat de María, la doctrina del pecat original, la expiació, el infern, el purgatori i la resurrecció de la carn, encara que oferix explicacions per a estes postures teològiques.

Descriu a l'univers mestre com centrat en la Illa Eterna del Paraís,

punt focal i morada eterna de la deidad. Informa sobre l'existència d'un univers central, cridat Havona, que envol a l'Illa del Paraís format per mil millons de móns organisats en sèt nivells concèntrics. Tant el Paraís com Havona són descrits com co-eterns en la deidad, aixina com tots els habitants natius d'eixe univers central.

Entorn a este univers central giren sèt supercreacions del temps i l'espai, els sèt Superuniversos en procés de creació i evolució. Cada superuniverso s'organisa en dèu sectors majors, cada sector major en cent sectors menors, cada sector menor en cent univers locals, cada univers local en cent constelacions, cada constelació en mil sistemes locals i cada sistema a la seua volta és integrat per fins a mil planetes habitats. Segons esta descripció Urantia és el planeta 606 del sistema de Satania en la constelació de Norlatiadek de l'univers local de Nebadón; Nebadón és un univers local del sector menor de Ensa en el sector major Splandón en el sèptim superuniverso, Orvontón.

Els sèt superuniversos varen ser creats, cada u, a image d'una de les possibles combinacions de les tres persones de la Deidad: Pare, Fill, Esperit, Pare-Fill, Pare-Esperit, Fill-Esperit i Pare-Fill-Esperit i en cada u es desenrolla primordialment un dels sèt propòsits de la deidad. Més allà dels sèt superuniversos existixen els nivells de l'espai exterior a on s'està acumulant i organisant matèria pero a on encara no hi ha vida. Cada nivell és notòriament major que l'anterior en extensió i potencialitat de matèria continguda.

L'elevació i espiritualisació de la criatura material fins al nivell de perfecció paradisíaca, a través d'un nivell intermig que crida morontial, és el propòsit primordial del superuniverso de Orvontón i és el tema central de la revelació de Urantia.

El llibre de Urantia sosté que cada ser humà en este planeta la ment del qual siga normal ―açò és: que siga capaç de decisió moral― i haja complit els sis anys d'edat, està habitat per un fragment absolut qualificat del Pare Universal. Deu mateixa residix en la ment de cada persona compartint i experimentant totes les seues emocions, pensaments, sentiments, alegries, tristors, temors i ansietat en la meta de funcionar com a guia inspiradora de la personalitat, pero actua únicament quan la criatura ―fent us del seu lliure albir― busca eixa guia. Est fragmente resident realisa una còpia de tota experiència que siga de valor espiritual i la conserva per a que siga part integral de la criatura en despertar despuix de la mort física.

Definix el pecat com l'oposició conscient i voluntària a la voluntat del Pare, la voluntat conscient i delliberada de fer el mal a atres criatures personals en contraposició als desijos del Pare Universal d'un regne espiritual del ben; i fa referències constants a la nostra busca de la veritat en la realisació de la voluntat de Deu. Indica que la remissió dels pecats deu entendre's com el restabliment de les relacions lleals entre la criatura i el seu creador.

El llibre de Urantia augura un camí molt llarc de perfeccionament i espiritualisació per a transformar a la criatura material en un esperit exaltat: més de cinccentes dimensions d'evolució morontiales i més de mil millons d'escales en el camí espiritual abans d'alcançar al Pare.

Inclou temes com a història, sociologia, paleontologia, arqueologia, evolució i molts atres que fan al marc conceptual total del llibre. Sosté l'existència d'una vasta organisació universal creada en gran part per a fomentar l'evolució de les criatures materials fins al nivell de perfecció paradisíaca, basant eixa evolució en l'experiència personal de la criatura.

Esquemes de la cosmologia urantiana

Erro al crear miniatura: Jerusem, capital del sistema de Satania.		Erro al crear miniatura: Edentia, capital de la constelació de Norlatiadek.			Erro al crear miniatura: Salvingtón, capital de l'univers local de Nebadón.
Erro al crear miniatura: Umenor el 3.º, capital del sector menor Ensa.		Erro al crear miniatura: Umayor el 5.º, capital del sector major Splandón.			Erro al crear miniatura: Uversa, capital del superuniverso de Orvontón.
Erro al crear miniatura: L'illa estacionaria del Paraís.		Erro al crear miniatura: El sistema Paraís-Havona.			Erro al crear miniatura: El gran univers i les seues divisions administratives.
Erro al crear miniatura: Esquema de la «respiració» espacial.		Erro al crear miniatura: El camí del peregrí ascendent.			Erro al crear miniatura: Secció vertical transversal de la totalitat de l'espai.

Cites interreligiosas

En el següent paràgraf se citen ―sense mencionar-los― els llibres sagrats de vàries religions: hinduisme (Átharva-veda, Brijad-Araniaka, Upanishad, Bhagavata-purana, Bhagavad Gita, Visnú Purana), islamisme (Corán), sijisme (Japji), taoisme (Tao-Et-King, Shi Jing), zoroastrisme (Yasna) i cristianisme (Bíblia).

«No hi ha sino un Deu, el Pare infinit [1 Corintios 8:6], qui també és un Creador fidel [1 Pedro 4:19]. El Creador diví és també l'Ordenador Universal [Atharva Veda 13.4.3,12,20], la font i destí de les ànimes [Brihad-Aranyaka Upanishad 3.9.1,10]. Ell és l'Ànima Suprema [Bhagarata Purana 11.18.32], la Ment Primordial [Bhagavad Gita 10.12,13,1,16], i l'Esperit Illimitat de tota la creació [Vishnu Purana 1.1.35]. El Gran Controlador no comet errors [Shi Jing 3.3.3.12.8-10]. Ell resplandece en majestad i glòria [Corán 57:3]. Deu el Creador està completament exent de temor i enemistat. És immortal, etern, existent per sí mateixa, diví i magnánimo [Japji, preàmbul]. ¡Cuán pur i bell, cuán profunt i insondable és el excelso Antecessor de totes les coses! [Tao-Et-King 4.2,1]

L'Infinit és més excelent per lo que ell s'impartix a sí mateixa als hòmens [Tao-Et-King 41,3]. És el principi i el fi, el Pare de tot propòsit bo i perfecte [Yasna 31.8]. En Deu totes les coses són possibles [Mat. 19:26]; el Creador etern és la causa de les causes [Vishnu Purana 1.1.35]»

Fundació Urantia, (ed. 1999). El llibre de Urantia, La naturalea de Deu. Estats Units. p. 34 §1. ISBN 978-1-883395-02-5