Liolaemus magellanicus
.jpg)
Liolaemus magellanicus, coneguda com sangrantana magallánica, és una espècie de reptil de la família Liolaemidae endèmica de la Patagonia d'Argentina i Chile.
Característiques
El cos és allargat i esvelt en una coa llarga.[1] Estan cobertes de escates de color vert o vert oliváceo. No obstant les poblacions de llocs arenencs tenen únicament coloració grisa olivácea, lo que millora el camuflage. En l'esquena presenta taques quadrades negres i a lo llarc dos llínees groguenques. Medix 6 cm entre el morro i la cloaca. Els mascles alcancen 10 cm de llongitut total en un pes de 5,6 g i les femelles 12 cm i un pes de 6,5 g .[2]
L'alimentació és motiu de debat ya que alguns investigadors la consideren omnívora i uns atres que és principalment insectívora (s'alimentaria principalment d'insectes, complementant en algunes plantes).[2] La reproducció és vivípara les seues críes naixen un any despuix del emparellament, generalment a mitan de l'estiu. Les ventrades són d'entre dos i nou individus (cinc individus en promig) i les críes naixen en un color gris pàlit.[2]
Comportament
La seua temperatura corporal depén de la temperatura de l'aire. A baixes temperatures aumenten la seua temperatura corporal per asoleándose, encara que també poden aumentar la seua temperatura per tigmotermia.[3] Presenta un comportament termoregulador oportuniste, aprofitant al màxim els dies solejats. A diferència d'atres sangrantanes de climes frets, L. magellanicus no mostra canvis notables de color en la finalitat de millorar l'absorció de llum solar.[3]
Davant la presència de depredadors estes sangrantanes es desplacen cap als caus o arbusts propencs. En cas de ser capturades presenten autotomía cabal, és dir que es desprenen de la coa. La coa tallada se seguix movent i distrau al depredador. Després la sangrantana regenera la coa.[2]
Hàbitat i distribució
És la sangrantana en distribució més austral en el món i l'únic reptil present en l'Illa Gran de Terra del Fòc.[2] Es troba en l'estepa patagónica sur d'Argentina i Chile, entre el nivell de la mar i els 1100 m d'altitut.[4] En Argentina continental habita en la província de Santa Creu i en Chile continental habita des de Balmaceda fins a Punta Arenes.
El seu hàbitat inclou dos àrees protegides: el parc nacional Els Glaciars, en la província de Santa Creu (Argentina),[5] i parc nacional Torres del Paine,[6] en la regió de Magallanes (Chile). Aixina mateix també es poden trobar durant l'época d'estiu en el parc nacional Pali Aike (Chile).
Habita en arbustales i pasturages.[4]
Estat de conservació
A nivell internacional està considerada com a preocupació menor per la UICN ya que presenta una distribució relativament àmplia, està present en vàries àrees protegides i les seues poblacions no presenten majors amenaces.[4] En Argentina és considera una espècie no amenaçada.[7] En Chile està considerada vulnerable. Ademés degut a que les seues poblacions presenten reduïdes densitats poblacionals i que li la considera beneficiosa per al manteniment de l'equilibri dels ecosistemes, està prohibida la seua caça.[8]
Bibliografia
- «Detalles de l'espècie: Liolaemus magellanicus Hombron & Jacquinot, 1847» (en anglés). Catalogue of Life: 26th May 2015. Consultat el 20 de juliol de 2021.
- «Liolaemus magellanicus Hombron & Jacquinot, 1847» (en anglés). The Reptile Database. Consultat el 22 de juny de 2015.
- Prosser de Goodall, Raer Natalie (1979). Terra del Fòc, Ushuaia: Shanamaiim, p. 78.
Referències
- ↑ Scolaro, Alejandro (1995). Reptils Patagonia Sur. Una guia de camp (en espanyol), Trelew: Universitat Nacional de la Patagonia Sant Joan Bosco. Consultat el 20 de juliol de 2021.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Barrantes, María Eugenia«Lagartija magallánica».Colecció La Lupa.Consultat el 20 de juliol de 2021.
- ↑ 3,0 3,1 (2010-01-01).«Thermal biology of the southernmost lizards in the world: Liolaemus sarmientoi and Liolaemus magellanicus from Patagonia, Argentina».Journal of Thermal Biology.35(1): 21–27.ISSN 0306-4565.doi:10.1016/j.jtherbio.2009.10.003.Consultat el 2021-07-21.(en en)
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Avila, L., Vidal, M., Sallabery, N., Nunez, J., Garin, C., Avilés, R. & Victorià, P. (2016). «Liolaemus magellanicus. The IUCN Ret List of Threatened Species 2016: i.T56064503A56064586.». Consultat el 20 de juliol de 2021.
- ↑ «Liolaemus magellanicus - Àrees». SIB. Sistema d'Informació de Biodiversitat. Archivat des de l'original, el 22 de juny de 2015. Consultat el 20 de juliol de 2021 2015.
- ↑ «Liolaemus magellanicus (Magellan's Tree Iguana)». Global Species. Archivat des de l'original, el 22 de juny de 2015. Consultat el 22 de juny de 2015.
- ↑ «InfoLEG - Ministeri d'Economia i Finances Públiques - Argentina». servicis.infoleg.gob.ar. Consultat el 2021-07-21.
- ↑ Nacional, Biblioteca del Congrés. «Biblioteca del Congrés Nacional | Llei Chile» (en en). www.bcn.cl/leychile. Consultat el 2021-07-21.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Liolaemus magellanicus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.