Limán (geografia)
Un limán (del grec medieval, λιμάνι, limani, «abric coster», ell mateixa del grec antic, λειμών, leimon, «mig humit») és un estany propi del curs baix del riu Danubio i de les costes oest i nort del mar Negra, en Bulgària, Romania i Ucrània, que presenta característiques hidrològiques específiques de la zona i en el que al final poden desaguar rius.
Les costes del sur i l'est de la mar Negra, escarpadas, no presenten «limanes», llevat el llac Paleastomi (Lake Paliastomi) del parc nacional Kolkheti en Geòrgia. Són un accident particular, en característiques comunes en els llacs, estanys, baïas i estuaris, que es forma en la desembocadura d'un riu en una mar molt arenenc les vores de la qual són sensiblement rectilíneas, lo que provoca que el fluix quede bloquejat per un cordonera llitoral o una barra de sediments. Aixina, la deriva llitoral transporta constantment arena que es va acumulant en la boca de l'estuari, que pot formar una o vàries estanys en comunicació en l'mar. Els limanes poden ser marins, quan la barra és creada per acció de la corrent marina, o fluvials, quan és creada pel fluix d'un riu major en una confluència.
Eixemples de limanes són el llac de Varna, en Bulgària, el llac Razelm, en Romania, i el limán del Dniéster, en Ucrània. També els geógrafos russos han utilisat el terme en atres llocs, com per eixemple en l'extrem nort-oriental de Siberia, el limán del Anádyr, en l'Okrug Autònom de Chukotka i el limán del Amur.
Etimologia
[editar | editar còdic]Etimológicament, el terme ha aplegat a través del rus лиман (limán), que a la seua volta prové del grec medieval λιμένας, que significa baïa o port. La paraula va ser difosa pels turcs quan varen ocupar la costa oest i nort de la mar Negra, donant-li el significat de port, abric o refugi. En búlgar, rumà, ucranià i rus la paraula designa l'estuari particular del limán del Dniéster.[1]
Especificidad dels limanes
[editar | editar còdic]Estos estanys d'aigua salobre, separades de la mar per cordoneres llitorals arenenques, varen servir com zones de desove per als peixos i d'àrees d'anidación de les aus. Les espècies presents en els limanes soporten importants variacions de salinitat i turbidez: la primera, coneix picos estiuencs deguts a l'evaporament; la segona, picos causats pel desgel de la primavera. Els limanes eren, abans de la contaminació per la agroindustria, una important font de peix per a la població i en ells hi havia pesquería tradicionals explotades pels lipovanos (rusófonos vells creents refugiats entorn a cada limán) que conservaven els peixos (principalment salmonetes i esturión) en els refrigeradores de canyes i fusta, alimentats, en hivern, per la superfície de gèl dels limanes.
A l'abric dels atacs aplegats des de terra ferma per grosses canyes agrane, oberts a la mar per passos (Στόματα/stomata, guri, boukhty) i per lo general navegables per a embarcacions de poc calat, molts dels limanes han servit, en el curs dels temps històrics, d'escales i factories dels colon grecs antics, i, en l'Edat Mija, als comerciants i marins bizantino, varegos i genoveses, en els seus intercanvis en la successió d'escitas, dacios, sármatas, búlgars, rumans, russos, cumanos o tàrtars. Encara que solen ser llocs estratègics, els limanes en sí mateixos no eren propicis per a les batalles (llevat algunes escaramuzas marítimes) sempre han segut centres d'acolliment per a les comunitats veïnes i llocs d'intercanvis comercials i culturals. Pels limanes transitaven des del sur cap al nort, ceràmiques, or, seda, perles i mel; i de nort a sur, pells, àmbar i fusta.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Limán (geografía)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.