Leuke Kome
Leuke Kome (en griego: λευκή κώμη, lit. 'llogaret blanc')[1] va ser una ciutat portuària nabatea ubicada en la Ruta de l'Incens.[2] L'ubicació actualment es coneix com Wadi Ainounah (àrap وادي عينونة).
Història
El port es coneix a partir de les alusions que varen fer Plinio el Vell (en el seu Història natural) Claudio Ptolomeo (en Geografia), i Estrabón (tant en la seua Geografia com en Periple de la mar Eritreo).[3]
Ara a l'esquerra de Berenice, navegant durant dos o tres dies des del Port de Mussel cap a l'est a través del golf adjacent, hi ha un atre port i lloc fortificado, que es diu Llogaret Blanc, des del qual hi ha un camí a Petra, que està subjecte a Malicos, rei dels Nabateos. Ocupa la posició d'una ciutat comercial per als chicotets barcos enviats allí des d'Aràbia; i aixina, un centurión està estacionat allí com a recolector d'una quarta part de les mercaderies importades, en una força armada, com una guarnició.[4]
Estrabón menciona el llogaret en el seu relat de la fallanca invasió romana d'Aràbia aixina:
Despuix de soportar grans privacions i oixos, ell (Aelius Gallus) va aplegar el dia quinzé a Leuce-Menja, un gran mercat en el territori dels nabateos ...[5]
Leuke Kome va ser un dels principals centres comercials del Mar Rojo.[6]
Localisació
S'han propost numeroses ubicacions per al llogaret:
- la sugerència més destacada és en Aynuna, prop de l'entrada al golf de Áqaba, a on estan documentats els restants d'un assentament nabateo.[7]
- uns atres han favorit a a el-Wajh, 250 km més al sur, per motius topogràfics i lliteraris.[6]
- les illes Farasan, front a la costa del sur d'Aràbia Saudita, segons la troballa de dos inscripcions llatines que documenten la presència militar romana en el II
Referències
- ↑ Andrea Manzo; Chiara Zazzaro, {{{nom2}}}; Diana Joyce De Falco, {{{nom3}}} (2018). Stories of Globalization: the Ret Siga and the Gulf from Clapix Prehistory to Early Modernity, BRILL, p. 286. ISBN 9789004362321.
- ↑ https://nabataea.net/menja2.html
- ↑ Gary K. Young, The Customs-Officer at the Nabataean Port of Leuke Kome ("Periplus Maris Erythraei" 19) Zeitschrift für Papyrologie und Epigraphik Bd. 119 (1997), pp. 266-268.
- ↑ The Periplus of the Erythraean Siga 19.
- ↑ Strabo:XVI.iv.24.
- ↑ 6,0 6,1 Dario Nappo, 'On the location of Leuke Kome' Journal of Roman Archaeology vol 23 2010, pp. 335-348.
- ↑ Ingraham et al. 1981 atlal 5, p. 76–78.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Leuke Kome» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.