Anar al contingut

Labraunda

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Labraunda
El temple de Zeus.

En l'Antiguetat, Labraunda (grec antic Λάβραυνδα ο Λάβρανδα) va ser una ciutat grega d'Àsia Menor situada en les montanyes propenques a la costa de Caria, prop de la població moderna turca de Beypınar. Era sagrada per a caris i licios. Les seues ruïnes estan a uns 13 km per carretera, al nort de Milasa, capital de districte de la Província de Muğla, en Turquia. Era el centre religiós de Milasa i lloc de pelegrinage per a tota Caria, des de el V al IV Milasa i Labraunda estaven unides per una via sagrada.

El jaciment arqueològic ha segut objecte d'excavacions per arqueòlecs suecs des de 1948.[1][2]

El lloc

En Labraunda es venerava a una divinitat anomenada Zeus de Labraunda.[3] El deu era representat en un astral doble denominada labrys, en la mà de Zeus, en lloc del raig habitual. Plutarco recorda un mit que explicaria l'orige d'esta astral doble:

Hércules, despuix de haver matat a Hipólita, li va llevar, en el restant de l'armadura, un astral que va entregar com a present a Ónfale. Els reis de Brega, successors de Ónfale, la varen dur despuix com un ornament sagrat fins a Candaules, qui poc preocupat per esta senyal de dignitat, li la va fer dur a un de les seues cortesanos. Quan Giges es va rebelar contra este príncip i li va declarar la guerra, Arselis, rei de Milasa, va anar en les seues tropes en ajuda del rebel, va matar a Candaules i al magistrat que duya l'astral. Arselis la va dur a Caria, junt en molts atres objectes, va manar erigir una estàtua a Zeus, en esta astral en la mà, i va donar al deu el sobrenom de Labrandeo. Llaura, en bregue, significa astral.

Heródoto referix que els caris es varen refugiar en el temple dedicat a Zeus Estratio (en grec Deu Stratios, Διὸς Στρατίος, Zeus stratego/guerrer/de les armes) en Labraunda per a fugir de l'invasió dels perses.[4]

Estrabón cita a Labraunda en la seua descripció de les afores de Milasa. Diu que és un llogaret en la montanya, situada a 68 estadis (uns 13 km) de Milasa, en el pas que duya d'Alabanda a esta.[5]

El sátrapa Hidrieo, germà de Mausolo, va reorganisar el temple de Zeus, i la seua tomba es va construir allí (IV)

Plinio el Vell va fer esta curiosa resenya: «En la font de Júpiter Labrandeo, les anguiles mengen en la mà i duen pendents en les orelles».[6] Açò sugerix que allí hi havia un oràcul visitat per les anguiles que, segons lo que se'ls oferia de menjar, acodien o no a menjar.[7] A lo llarc de la via sagrada que duya de Milasa a Labraunda, els recints de les fonts eren usats pels peregrins com a abric i protecció.[8]


En l'actualitat l'empresa Labranda La seua, que depén de l'ajuntament de Milas, comercialisa l'aigua de Labraunda.[9]

Referències

  1. ↑ «The Muğla Milas Museum». Republic of Turkey Ministry of Culture and Tourism. (en anglés)
  2. ↑ «Labraunda.org». Proposta sobre un «mapa del lloc arqueològic».
  3. ↑ Zeus Labrandeo, Zeus/Jupiter Labrandus o Zeus/Júpiter Labrandos
  4. ↑ Heródoto,Història v.119 (en francés)
  5. ↑ Estrabón, Geografia xiv.2.23 (en francés)
  6. ↑ Plinio el Vell, Història Natural xxxii.7 (en francés)
  7. ↑ Ancient Authors about Labraunda (en anglés)
  8. ↑ Labraunda. The Spring houses (en anglés)
  9. ↑ Milas Belediyesi Labranda Memba Suyu (Aigua de manantial de Labranda del municipi de Milas) (en turc)


Referències