La Vida d'Adán i Eva

La Vida d'Adán i Eva, també coneguda, en la seua versió grega, com el Apocalipsis de Moisés (en griego: Αποκάλυψις Μωυσέως: , Apokalypsis Mōuseōs; ספר אדם וחוה), és un grup d'escritures apócrifas judeues. Recuenta la vida d'Adán i Eva despuix de la seua expulsió del Jardí del Edén fins a les seues morts. Proporciona més detalls sobre la Caiguda de Home, incloent la versió d'Eva de l'història. Satanás explica que es va rebelar quan Deu li va ordenar que s'inclinara davant Adán. Despuix de la mort d'Adán, a ell i tots els seus descendents se'ls promet la resurrecció.

La Vida d'Adán i Eva

Les versions antigues de La Vida d'Adán i Eva són: el Apocalipsis de Moisés (grec), la Vida d'Adán i Eva (llatí), la Vida d'Adam i Eve (eslau), la Penitència d'Adán (armeni), el Llibre d'Adán (georgià), i una o dos versions coptas fragmentarias. Estos texts són usualment nomenats com a Lliteratura primària d'Adán per a distinguir-los dels texts relacionats posteriors, tals com la Cova de Tesors que inclou lo que sembla ser extractes.

Entre ells diferixen molt tant en llongitut com en redacció, pero en la major part apareixen com derivats d'una sola font que no ha sobrevixcut, Cada versió conté algun material únic, aixina com variacions i omissions.

Mentres les versions supervivents varen ser compostes des de principis de el III fins al V d. C., les unitats lliteràries de l'obra són considerades més antigues i predominantment d'orige judeu. Existix un ampli acort de que l'original va ser compost en un idioma semític en el I

Temes

"L'Expulsió d'Adán i Eva del Edén" quadro de Plantilla:Enllaç interlingüístico [sl] (Bíblia Menuda en quadros) per Péter Kollár (1897).

El principal tema teològic en estos texts és sobre les conseqüències de la Caiguda del Home, del com es mencionen les malalties i la mort. Atres temes inclouen l'exaltació d'Adam en el Jardí, la caiguda de Satanás, l'unció en l'oli de l'Arbre de Vida, i una combinació de majestuositat i antropomorfisme en la figura de Deu, que involucren numerosos merkabahs i atres detalls que mostren una relació en el segon llibre de Enoc. L'idea de resurrecció dels morts està present i a Adán se li diu que el fill de Deu, Crist, vindrà en eixe temps per a ungir a tots els que creuen en ell en l'Oli de la Misericòrdia, un fet que ha dut a varis acadèmics a pensar que partix del text és d'orige cristià. La Vida d'Adán i Eva és també important en l'estudi de les primerenques tradicions de Set.

Paralelismes interessants poden ser trobats en alguns passages del Nou Testament, com la menció de l'Arbre de Vida en Apocalipsis 22:2. Les semblances més cridaneres es donen en idees en la Segona epístola als corintios: Eva com la font de pecat (2 Corinthians 11:3), Satan disfrassat com un àngel de llum (2 Corinthians 11:14), l'ubicació del paraís en el Tercer Cel (2 Corintios 12:2). Ademés, hi ha paralelismes entre els quaranta dies de Crist en el desert i els quaranta dies d'Adán i Eva en els rius. Cap relació directa pot ser determinada entre el Nou Testament i la La Vida d'Adán i Eva, pero les semblances sugerixen que Pablo l'Apòstol i l'autor del Segon Llibre de Enoc varen ser contemporàneus propencs a l'autor original d'esta obra i es movien en el mateix círcul d'idees. El tema de la mort és també central en el text. Mentres Adán agonisa, Set pregunta qué significa estar malalt, ya que no té cap concepte d'això. Adán té que explicar als seus fills els que estar morint i lo que la mort significa, i que fer en el seu cos quan ell muiga.

Apocalipsis de Moisés (versió grega de la Vida d'Adán i Eva)

El Apocalipsis de Moisés (lliteralment, la Revelació de Moisés) és el nom habitual per a la versió grega de La Vida d'Adán i Eva. Este títul li va ser donat per Tischendorf, el seu primer editor, i repres/représ per uns atres. En el text, es fa referència a Moisés només en la primera oració com el profeta al com el història va ser revelada. El Apocalipsis de Moisés (que no deu ser confòs en la Asunción de Moisés) es considera de dates anteriors a la versió llatina de La Vida d'Adán i Eva.

Tischendorf va utilisar quatre manuscrits per a la seua edició: manuscrits A, B, C, i D. Durant el XX molts atres manuscrits han segut trobats, dels quals E1 i E2, que són similars a la versió armènia, mereixen una menció especial.

Contingut

• Despuix de ser desterrats del Jardí del Edén, Adán i Eva van a l'est i viuen allí per díhuit anys i dos mesos. Eva dona a llum a Caín i Abel. Eva somia que Caín beu la sanc d'Abel, pero que després va eixir de la seua boca. Caín mata a Abel. Miguel promet a Adán un nou fill, i naix Set en lloc d'Abel. (capítuls 1–4)
• Adán engendra atres 30 fills i 30 filles. Quan Adán cau malalt i està adolorido, tots els seus fills i filles van a ell, i els conta breument el història de la Caiguda. Set i Eva viagen a les portes del Jardí per a suplicar una miqueta de l'oli de l'arbre de la misericòrdia (és dir. de l'Arbre de la Vida). En el camí Set és atacat i mossegat per una béstia salvage, que es va quan li l'ordena Set. Miguel rebuja donar-los l'oli en eixe temps, pero promet donar-li'ls al final dels temps, quan tota la carn resucite, les delícies del paraís els seran donades a la gent santa i Deu estarà en mig d'ells. A la seua tornada, Adán li diu a Eva: "Qué has fet? Tu has dut sobre nosatres una gran ira que és mort." (capítuls 5–14)
• Eva conta als seus fills i filles el història de la Caiguda des del seu punt de vista:

• • En el Jardí, està separada d'Adán: es queda en els animals femella i Adán en els machos. El diable persuadix a la culebra mascle per a rebelar-se en contra d'Adán i la seua dòna: en el hora en que els àngels pugen a adorar al Senyor, Satanás es disfrassa com un àngel i li parla a Eva utilisant la boca de la serp. La serp seduïx a Eva, quí jura donar a menjar la fruta a Adán també. Els serp coloca en la fruta el verí de la seua maldat, que és la luxúria. Quan Eva la menja, descobrix que està nueta. Tots els arbres del Jardí perden els seus fulls. Només una higuera, la planta de la que va menjar, encara té fulls, i ella amaga la seua vergonya en els seus fulls. Eva busca a Adán i ho enganya: també ell menja la fruta prohibida. (Capítuls 15–21)
  • Miguel sona una trompeta, i Deu ingressa al Jardí montat en el carruage dels seus querubines, precedit pels àngels. El seu tro és colocat a on l'Arbre de Vida està, i tots els arbres escomencen a florir. Flama a Adán, quí es va amagar perque estava nuet, i reprocha a Adán, a Eva i a la serp (l'orde dels reproches és opost al del Genesis). Quan els àngels estan duent a Adán fòra de paraís, demana que se li permeta implorar a Deu, dient: "Perque solament yo he pecat." Suplica a Deu per a que se li deixe menjar de l'Arbre de la Vida. Deu rebuja donar-li la fruta de l'immortalitat, pero promet, que si Adán es manté alluntat de tota maldat, alçar-ho en l'últim dia i donar-li la fruta. Abans de ser expulsat, a Adán se li permet prendre espècies dolces (per a oferir sacrificis) i llavors per al seu menjar. (capítuls 22–30)
• Adán yacer malalt i prediu que Eva morirà poc despuix. Li demana a Eva que ore, perque no saben si Deu està enujat en ells o és piadós. Mentres Eva està orant de genolls, el àngel de l'humanitat (provablement Miguel) aplega i li mostra l'esperit d'Adán anant-se del seu cos i ascendint a Deu. (capítuls 31–32)
• Els capítuls 33–41 narren, en gran riquea en detalls llitúrgics, el funeral d'Adán.
  • Un carruage de llum, dut per quatre àguiles lluentes en serafines i àngels, aplega a on descansa el cos d'Adán. Els sèt cels estan oberts i Set explica a la seua mare quí són les dos temibles figures de luto: el sol i la lluna, privades de la seua llum, perque Deu està present. Deu es mostra piadós per Adán, qui és netejat tres voltes en aigua abans de ser dut davant Deu. Deu estén el seu braç i entrega a Adán a Miguel per a que ho duga al tercer cel fins a l'últim dia. (Capítuls 33–37)
  • El carruage i tots els àngels duen el cos d'Adán al Jardí i ho posen en la terra. Únicament Set pot observar l'escena. El cos està cobert en roba de lli i s'aboca sobre ell oli aromàtic. El cos d'Abel també, que fins a llavors la terra s'havia negat a rebre, és dut al mateix lloc. Abdós cossos són enterrats en el lloc en el que Deu va prendre l'argila per a crear a Adán. Deu crida a Adán, el cos del qual respon des de la terra. Deu promet a Adán que ell i tots els de la seua sement s'alçaran una atra volta. (capítuls 38–41)
• Sis dies més vesprada, Eva demana ser enterrada prop d'Adán i mor orant al Senyor. Tres àngels enterren a Eva prop d'Adán, i Miguel li diu a Set mai plorar en Sàbat. (Capítuls 42–43)

Vore també

• Apocalipsis d'Adán
• Llibre de la Penitència d'Adán
• Cova dels Tesors
• Conflicte d'Adán i Eva en Satanás
• Testament d'Adán

Bibliografia

 

• Brian O. Murdoch, The Apocryphal Adam and Eve in Medieval Europe: Vernacular Translations and Adaptations of the Vita Adae et Evae, Oxford (OUP), 2009. ISBN 978-0-19-956414-9.
• Marinus de Jonge, Johannes Tromp The Life of Adam and Eve and Related Literature ISBN 1-85075-764-X (1997)
• Gary A. Anderson, Michael E. Stone, Johannes Tromp Literature on Adam and Eve: Collected Essays ISBN 90-04-11600-1 (2000)
• H.F.D. Sparks The Apocryphal Old Testament ISBN 0-19-826177-2 (1984)
• M.D. Johnson Life of Adam and Eve, a new translation and introduction in ed. J.H. Charlesworth the Old Testament Pseudepigrapha Vol 2 ISBN 0-385-18813-7 (1985)

• L. Rosso Ubigli in ed. P.Sacchi Apocrifi dell'Antico Testament 2 ISBN 978-88-02-07606-5 (1989)
• English Translations by L.S.A. Wells from The Apocrypha and Pseudepigrapha of the Old Testament in English, Volume II Pseudepigrapha edited by R. H. Charres, Clarendon Press, 1913.
• Stone, Michael E. "The fall of Satan and Adam's penance: three notes on the 'Books of Adam and Eve.'." The Journal of Theological Studies 44, no. 1 (1993): 143+. Religion and Philosophy Collection (accessed 15 December 2017). http://link.galegroup.com.ezproxy.tntech.edu/apps/doc/A13749296/PPRP?o=tel_a_ttul&sid=PPRP&xid=1042769b.