Anar al contingut

Kepler-443b

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Kepler-443b

Kepler-443b és un exoplaneta situat a uns 2540,8 anys llum de la Terra.[1] Va ser descobert en 2015 pel Telescopi Espacial Kepler, despuix de registrar varis trànsits front al seu estrela.[2] Per les seues característiques, Kepler-443b provablement és un «mesoplaneta» de tipo minineptuno.[3][1]

Característiques

[editar | editar còdic]

Kepler-443 és una nana taronja tipo K, en una massa de 0,74 M i un ràdio de 0,70 R.[2] El seu metalicitat sembla ser pràcticament idèntica a la del Sol, lo que indicaria una presència abundant d'elements pesats (és dir, tots llevat l'hidrogen i l'heli).[2] El llímit d'anclaje per marea del sistema s'ubica en el confín intern de la zona de habitabilitat (a 0,4154 UA), massa pròxim a l'estrela com per a influir significativament en la rotació de Kepler-443b.[4]

El planeta conta en una massa de 19,53 M i un radi de 2,33 R, abdós molt superiors al llímit aproximat que separa els planetes terrestres com la Terra i Venus dels jagants gaseosos. Per tant, és provable que es tracte d'un minineptuno.[5]


La temperatura mija superficial estimada per a Kepler-443b és de 22,35 °C (mesoplaneta), assumint una atmòsfera i albedo similars als de la Terra; entrant aixina en la categoria de «mesoplanetas» segons la classificació tèrmica de habitabilitat planetària de el PHL.[3] No obstant, l'excentricitat del planeta (0,11) provoca variacions en les seues temperatures en funció de l'época de l'any (que dura 177,67 dies).[4] Durant el periastro, Kepler-443b es troba a 0,441 UA de la seua estrela, mentres que en l'apoastro s'allunta a 0,549 UA; suponent canvis de fins a 30 °C en la seua temperatura d'equilibri.[4]

Habitabilitat

[editar | editar còdic]

La seua Índex de Similitut en la Terra, del 71 %, inclou a Kepler-443b en el catàlec d'exoplanetes potencialment habitables, a pesar de que les seues característiques indiquen que és un cos gaseós, en poques provabilitats d'existència de vida tal i com la coneixem. És possible que conte en satèlits de considerable tamany, que sí podrien ser aptes per a la vida.[1]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 11 de febrer de 2015.
  2. 2,0 2,1 2,2 «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 11 de febrer de 2015.
  3. 3,0 3,1 «A Thermal Planetary Habitability Classification for Exoplanets» (en anglés). Planet Habitability Laboratory. Archivat des d'el original, el 4 d'octubre de 2012. Consultat el 11 de febrer de 2015.
  4. 4,0 4,1 4,2 PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 8 de giner de 2012. Consultat el 11 de febrer de 2015.
  5. «[1]» (en en).