Kepler-186d
Kepler-186d és un exoplaneta de tipo supertierra pertanyent a la constelació de Cygnus, a 492,5 anys llum de la Terra.[1] La seua presència es va confirmar en 2014, en acabant de que el telescopi espacial Kepler observara varis trànsits del planeta front al seu estrela.[2] Conta en un ràdio d'1,56 R⊕, just en el llímit teòric establit pels científics que separa als cossos terrestres dels de tipo gaseós. Per tant, és provable que es tracte d'un planeta telúric, d'un minineptuno, d'una transició entre abdós o d'un món oceànic a on l'aigua es trobe en un estat de decorregut supercrítico.[3][1]
S'han identificat atres quatre planetes en el sistema Kepler-186, Kepler-186b, Kepler-186c, Kepler-186i i Kepler-186f.[2] Llevat este últim, tots tenen òrbites curtes i, com a conseqüència, és provable que les seues temperatures siguen molt elevades.[1] Kepler-186f és el primer objecte de massa terrestre descobert més allà del sistema solar que pertany a la zona de habitabilitat del seu sistema.[4]
Característiques
Kepler-186 és una estrela tipo K-tardà, casi una nana roja tant pel seu tamany com per la seua lluminositat, que conta en una massa de 0,48 M☉ i un ràdio de 0,47 R☉.[2] El seu metalicitat (-0,28) és molt similar a la del Sol encara que alguna cosa inferior, lo que indica una certa escassea d'elements pesats (és dir, tots llevat l'hidrogen i l'heli).[2] El llímit d'anclaje per marea del sistema es troba entre el centre de la zona habitable i la seua vora externa, a 0,3752 UA de l'estrela. De la mateixa manera que Kepler-186b, Kepler-186c i Kepler-186i; Kepler-186d està massa prop com per a superar el llímit, en un semieje major de 0,09 UA. Aixina que, és molt provable que el seu rotació estiga sincronisada en la seua òrbita, i que conte en un hemisferi diürn i un atre nocturn.[5]
El radi detectat del planeta és d'1,56 R⊕, casi en el llímit d'1,6 R⊕ que separa als planetes telúrics dels de tipo minineptuno, que ho convertix en el major objecte planetari trobat en el sistema.[6] Si la seua composició és semblada a la de la Terra, la seua massa seria d'unes 3,99 M⊕ i la seua gravetat un 65 % major que la terrestre.[1] Considerant les seues característiques, podria tractar-se d'un planeta telúric com la Terra o Venus, o un minineptuno; encara que la possibilitat de que es tracte d'un món oceànic encara no ha pogut ser descartada, en el cas del qual l'aigua es trobaria en un estat de decorregut supercrítico.[3] No obstant, donada la proximitat entre l'objecte i l'estrela, caldria esperar que perguera casi tota la seua atmòsfera, especialment el hidrogen per escape hidrodinàmic.[7]
Considerant la seua posició en el sistema i la lluminositat de la seua estrela, la temperatura d'equilibri de Kepler-186d és de 107,25 °C. Si el seu atmòsfera i albedo són similars als de la Terra, la seua temperatura mija en la superfície seria d'uns 147,35 °C. No obstant, si es tracta d'un planeta terrestre és provable que la proximitat respecte a la seua estrela, la conseqüent pèrdua d'aigua, el anclaje per marea i la major activitat volcànica derivada de la seua massa i la seua ubicació en el sistema; ho someta a un efecte hivernàcul descontrolado similar al de Venus que incremente àmpliament les seues temperatures.[1] En este últim, que proporcionalment orbita a una distància molt superior a la de Kepler-186d, la diferència entre la temperatura d'equilibri i la temperatura mija superficial s'acosta als 500 °C.[8]
Sistema
Kepler-186d és el tercer exoplaneta confirmat en el sistema Kepler-186, despuix de Kepler-186b i Kepler-186c.[2] Poc despuix de la seua troballa, es varen descobrir atres dos més, Kepler-186i i Kepler-186f.[1] Llevat Kepler-186f, tots orbitan a distàncies molt pròximes entre sí i respecte a la seua estrela. Kepler-186d completa una òrbita cada 13,34 dies, Kepler-186b cada 3,89, Kepler-186c cada 7,27 i Kepler-186i cada 22,41. Durant la distància mínima d'intersecció orbital, la separació entre cada u d'ells i els seus veïns més propencs no supera els cinc millons de quilómetros, casi dèu voltes més prop que la distància mínima entre Venus i la Terra, i solament dotze voltes més que la distància entre la Lluna i la Terra.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 PHL. «Planetary Habitability Laboratory» (en anglés). PHL University of Puerto Rico at Arecibo. Archivat des d'el original, el 1 de decembre de 2017. Consultat el 7 de decembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «NASA Exoplanet Archive» (en anglés). NASA Exoplanet Science Institute. Consultat el 7 de decembre de 2015.
- ↑ 3,0 3,1 «[1]». Consultat el 7 de decembre de 2015 (en anglés).
- ↑ «'Most earth-like planet yet' spotted by Kepler» (en anglés). BBC News. Consultat el 7 de decembre de 2015.
- ↑ PHL. «HEC: Graphical Catalog Results» (en anglés). Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2021. Consultat el 7 de decembre de 2015.
- ↑ (2015).«Most 1.6 Earth-radius Planets llaure Not Rocky».The Astrophysical Journal.801(1)
- 41.doi:10.1088/0004-637X/801/1/41.Consultat el 7 de decembre de 2015.
- ↑ «[2]», Space.com. Consultat el 4 de decembre de 2015 (en anglés).
- ↑ Jacobson, Mark Z. (2012). Air Pollution and Global Warming: History, Science, and Solutions, 2ª edició (en anglés), Cambridge University Press, p. 267. ISBN 978-1107691155.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kepler-186d» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.