Kepler-186
Kepler-186 és una nana roja de tipo M1 de seqüència principal, ubicada en la constelació Cygnus, a 178,5 pársecs (582 anys llum) de distància. L'estrela és una miqueta més freda que el sol i té aproximadament la mitat de la seua metalicitat. Se sap que té cinc planetes, inclós el primer planeta del tamany de la Terra descobert en la zona habitable: Kepler-186f.[1] L'estrela alberga atres quatre planetes descoberts fins ara, encara que tots orbitan en l'interior de la zona habitable.
Sistema planetari
[editar | editar còdic]
S'espera que els cinc planetes descoberts al voltant de Kepler-186 tinguen una superfície sòlida. El més chicotet, Kepler-186b, és només un 8% més gran que la Terra, mentres que el més gran, Kepler-186d, és casi un 40% més gran.
Els quatre planetes més interns provablement estiguen bloquejats per les marees, pero Kepler-186f està més llunt, a on els efectes de les marees de l'estrela són molt més dèbils, per lo que és possible que no hi haja hagut suficient temps per a que el seu gir es desaccelere tant. Per la molt llenta evolució de les estreles nanes roges, l'edat del sistema Kepler-186 no està ben llimitada, encara que és provable que supere uns pocs mils de millons d'anys.[2] Hi ha una provabilitat d'aproximadament 50-50 de que estiga bloquejat per marees. Ya que està més prop de la seua estrela que la Terra del Sol, provablement rotará molt més llentament que la Terra; el seu dia podria durar semanes o mesos (consulte Efectes de les marees sobre la velocitat de rotació, l'inclinament axial i l'òrbita).[3]
Les simulacions de formació planetària també han demostrat que podria haver un planeta adicional de baixa massa que no estiga en trànsit entre Kepler-186i i Kepler-186f. Si este planeta existix, provablement no siga molt més massiu que la Terra. Si aixina fora, la seua influència gravitacional provablement impediria el trànsit de Kepler-186f.[2] Les conjectura que involucren la llei de Titius-Bode (i la llei de Dermott relacionada) indiquen que podrien trobar-se varis planetes restants en el sistema: dos chicotets entre i i f i un atre més gran anara de f. Eixe hipotètic planeta exterior deu tindre un radi orbital superior a 16,4 AU per a que el sistema planetari permaneixca estable.[4]
La baixa metalicitat de l'estrela en una metalicitat de -0,26, o per a dir-ho d'una atra manera, aproximadament la mitat que la del Sol,[1] s'associa en una menor provabilitat de que existixquen planetes en general i planetes jagants específicament, pero en una major provabilitat de planetes del tamany de la Terra, en un estudi general de les estreles.[5]
Vore també
[editar | editar còdic]- Kepler-62
- Gliese 667
- TRAPPIST-1
- Pròxima Centauri b
- Nana taronja
- Nana roja
- Kepler-442
- Estrela de Barnard
Notes
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “An Earth-Sized Planet in the Habitable Zone of a Cool Star” . Science 344 (6181): 277–280. doi:. PMID 24744370. Bibcode: 2014Sci...344..277Q. free versió = http://www.nasa.gov/sites/default/files/files/kepler186_main_final.pdf [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ 2,0 2,1 Formation, tidal evolution and habitability of the Kepler-186 system, Emeline Bolmont, Sean N. Raymond, Philip von Paris, Franck Selsis, Franck Hersant, Elisa V. Quintana, Thomas Barclay, (Submitted on 16 Apr 2014)
- ↑ Staff. «Kepler 186f - A Planet in the Habitable Zone (video)». Hangout On-Air. SETI Institute.
- ↑ (2017).«Effects of Unseen Additional Planetary Perturbers on Compact Extrasolar Planetary Systems».Monthly Notices of the Royal Astronomical Society.468(1)
- 549–563.doi:10.1093/mnras/stx461.
- ↑ “Metallicity, debris discs and planets” . Monthly Notices of the Royal Astronomical Society 366 (1): 283–286. doi:. ISSN 1365-2966. Bibcode: 2006MNRAS.366..283G.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Kepler-186» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.