Karaim
El idioma karaim (dialecte crimeano: къарай тили, qaray tili; dialecte de Trakai: karaj tili), també conegut pel seu nom hebreu Lashon Kedar (Plantilla:Langx),[1] és una llengua túrquica pertanyent al grup kipchak, en influències hebrees, de manera similar al yidis o al judeoespañol.[2] Actualment ho parlen solament unes poques decenes de caraítas de Crimea (Qrimqaraylar) en Lituània, Polònia, Crimea i Galitzia en Ucrània.[3] Els tres dialectes principals són els de Crimea, Trakai-Vilna i Lutsk-Hálych,[4] tots ells en perill crític d'extinció. El dialecte lituà del karaim és parlat principalment en la ciutat de Trakai per una chicoteta comunitat que viu allí des del sigle XIV.
Existix la possibilitat de que la llengua sobrevixca en Trakai gràcies al respal oficial i al seu atractiu per als turistes que visiten el castell de Trakai, a on els caraítas de Crimea són presentats com els antics defensors del castell.[5]
Història
Els caraítas en Crimea i Lituània
L'orige dels caraítas que viuen en Crimea és objecte de gran controvèrsia i inconsistencia. La dificultat per a reconstruir la seua història es deu a l'escassea de documents relatius a esta població. La major part de l'història coneguda es recopila a partir de la correspondència entre les poblacions caraítas i atres poblacions en els sigles XVII a XIX.[6] Ademés, un gran número de documents relatius a la població caraíta de Crimea va ser cremat durant l'invasió russa de 1736 de la capital del kanato tàrtar, Bajchisarái.[6]
Alguns estudiosos afirmen que els caraítas de Crimea són descendents de mercaders caraítas que varen emigrar a Crimea des del Imperi bizantí.[7] En un cas particular, es documenta la migració de caraítas des de Constantinopla (l'actual Estambul) a Crimea despuix d'un incendi en el barri judeu en 1203.[8] Despuix de les invasions turc-mongolas, l'establiment de mercaders en Crimea va poder vore's fomentat en els sigles XIII i XIV per les actives rutes comercials des de Crimea fins a China i Àsia Central.[7]
Per un atre costat, «molts estudiosos consideren als caraítas com a descendents dels jázaros i, posteriorment, de les tribus polovtsianas» que supostament es varen convertir al judaisme caraíta.[9] Kevin Alan Brook va considerar el víncul en els jázaros com històricament inexacto i inverosímil perque els jázaros es varen convertir al judaisme rabínico i els caraítas carixen d'ADN túrquico.[10]
La tercera hipòtesis sosté que els caraítas són descendents de tribus israelitas de l'época del primer exili per un rei assiri (década de 720 a. C.). L'erudit caraíta Abraham Firkovich va recopilar els documents que argumentaven a favor d'esta teoria davant el sar rus. Opinava que els israelitas d'Asiria havien anat al nort del Caucas i des d'allí, en el permís del rei assiri, a la península de Crimea. També va afirmar haver trobat la làpida de Yitzhak ha-Sangari i la seua esposa, els qui segons ell eren caraítas. Si Firkovich va falsificar o no algunes de les inscripcions funeràries i manuscrits és una qüestió controvertida.[11]
Respecte a l'orige dels caraítas en Lituània, tampoc existix encara un consens complet entre els estudiosos. Segons la tradició caraíta lituana, varen aplegar de Crimea en 1392 quan el gran duc Vitautas de Lituània es va aliar en Toqtamish contra els tàrtars de l'Horda Blanca i va traslladar a 330 famílies caraítas a Lituània.[7] Encara que llingüísticament sòlida i en concordancia en la tradició dels tàrtars de Lituània, que reclamen el seu orige en l'Horda d'Or desmoronada,[12] alguns historiadors moderns dubten d'esta suposició.[13][1] No obstant, els caraítas es varen assentar principalment en Vilna i Trakai, mantenint la seua llengua tártara; va haver també assentaments menors en Biržai, Pasvalys, Naujamiestis i Upytė. A pesar d'una història a lo llarc dels sigles XVI i XVII que va incloure malalties, hambruna i pogroms, Lituània es va vore alguna cosa menys afectada per tals disturbis que les àrees circumdants. Com a resultat, els caraítas lituans varen gojar d'una relativa estabilitat durant eixos anys i varen mantindre el seu aïllament com a grup, conservant la seua llengua túrquica en lloc d'abandonar-la per les llengües locals.[14]
Filiació genètica de l'idioma karaim
El karaim és membre de la família de les llengües túrquicas, un grup de llengües d'Eurasia parlades per pobles històricament nómades. Dins de la família túrquica, el karaim s'identifica com a membre de les llengües kipchak, a la seua volta pertanyents a la branca occidental de la família llingüística túrquica.[15][16] Dins de la branca occidental, el karaim forma part de la subfamília ponto-cáspica.[17] Esta subfamília llingüística inclou també el tàrtar de Crimea d'Ucrània i Uzbekistan, i el karachái-bálkaro i el cumuco de Rússia. L'estreta relació del karaim en el kipchak i el tàrtar de Crimea té sentit a la llum dels orígens del poble caraíta lituà en Crimea.
Una hipòtesis sosté que la noblea jázara es va convertir al judaisme caraíta a finals del VIII o principis del IX, sent seguida per una proporció desconeguda de la població general. Açò també va poder haver ocorregut més vesprada, baix el domini mongol, durant una afluència de persones des de Bizancio.[14]
Com totes les llengües túrquicas, la gramàtica del karaim es caracterisa per l'aglutinació i l'harmonia vocàlica. L'evidència genètica per a l'inclusió de l'idioma karaim en la família llingüística túrquica és indiscutida, basant-se en el vocabulari i la gramàtica comunes. El karaim té històricament un orde de paraules subjecte-objecte-verp, aglutinació sufijal extensa, presència d'harmonia vocàlica i absència de gènero o classes nominals. El karaim lituà ha conservat la majoria d'estes traces túrquicos a pesar d'una història de més de siscents anys en l'entorn de les llengües lituana, polaca, bielorusa i russa.
La major part de la terminologia religiosa de l'idioma karaim és d'etimologia àrap, lo que mostra els orígens de la cultura en Orient Mig.[18] L'àrap i el persa varen tindre les primeres influències en el lèxic del karaim, mentres que més vesprada en la seua història, les llengües russa, ucraniana i polaca varen realisar contribucions significatives al lèxic dels caraítas que vivien en Rússia, Ucrània, Polònia i Lituània.
Ecologia llingüística
Distribució de parlants de karaim
En l'actualitat, existixen parlants de karaim en Crimea,[16] Lituània,[16] Polònia,[16] Israel[19] i Estats Units.[19] No obstant, solament queden uns 200 caraítas en Lituània, dels quals a penes una quarta part són parlants competents de l'idioma karaim.[20]
El karaim pot subdividirse en tres dialectes. El dialecte oriental, hui extint, conegut simplement com karaim de Crimea, es va parlar en Crimea fins a principis del sigle XX.[4] El dialecte nort-occidental, també cridat de Trakai, es parla en Lituània, principalment en les ciutats de Trakai i Vilna. El dialecte suroccidental, també conegut com a dialecte de Lutsk o d'Hálich, parlat en Ucrània, estava casi extint, en sol sis parlants en una única localitat en 2001.[20] El karaim de Crimea es considera part del «grup oriental», mentres que els dialectes de Trakai i Lutsk componen el «grup occidental».
Contacte llingüístic
A lo llarc de la seua llarga i complicada història, el karaim ha experimentat un extens contacte llingüístic. Un passat arraïlat en Mesopotamia i les persistents conexions en el món àrap varen donar lloc a paraules àraps que provablement es varen transmetre per mig de la migració dels caraítas des de Mesopotamia. L'idioma karaim es parlava en Crimea durant el domini de l'Imperi otomà, per lo que existix també una història significativa de contacte en el turc, un parent lluntà dins de la família llingüística túrquica. Finalment, el karaim va coexistir en el lituà, el polac, l'ucranià i el rus com a llengua minoritària en les demés àrees a les que es va dispersar, a on els caraítas vivien i devien parlar les llengües majoritàries dominants.
Els parlants de karaim mostren una forta tendència a la còpia de còdic.[20] La còpia de còdic diferix de l'alternança de còdic que els parlants no simplement canvien d'una llengua a una atra, sino que transferixen elements lèxics i traces gramaticals d'una llengua a una atra en processos que poden donar-se en instàncies aïllades o tindre efectes molt més duradors sobre la tipologia llingüística.[20] La còpia de còdic extensiva és indicativa tant de la població cada volta més reduïda de parlants de karaim (lo que du a un lèxic karaim insuficient i a una alta freqüència de préstams del rus, el polac i l'eslau eclesiàstic)[16] com de l'alt nivell de contacte llingüístic en les regions a on es parla el karaim.
Multillingüisme
Pel molt reduït número de parlants de karaim i a l'alt nivell de multillingüisme en Lituània en general, existix també un alt nivell de multillingüisme entre els parlants de karaim. Els parlants de karaim es comuniquen aixina mateix en les llengües dominants de les seues respectives regions, inclosos el lituà, el polac i el rus. Alguns posseïxen també coneiximents religiosos d'hebreu.[20] El multillingüisme és una necessitat per als parlants de karaim, perque sense atres llengües la majoria no podria siquiera comunicar-se en els membres de la seua pròpia família.[20]
Vitalitat llingüística
La majoria[21] dels dialectes del karaim estan hui extints. El manteniment de l'idioma karaim en Lituània es troba en perill per la dispersió dels parlants de karaim baix el règim soviètic en la posguerra de la Segona Guerra Mundial i al molt reduït número i alvançada edat dels parlants decorreguts que queden.[20] Els fills i nets dels parlants de karaim parlen lituà, polac o rus, i solament la generació més vella seguix parlant karaim.
Fonologia
Inventarie consonàntic
| Labial | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Uvular | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Nassal | [m] | n | |||||
| Oclusiva | sorda | [p] | t | k | |||
| sonora | [b] | d | [ɡ] | ||||
| Fricativa | sorda | [f] | s | [ʃ] ⟨š/sz⟩ | [χ] ⟨ch⟩ | ||
| sonora | [v] ⟨v/w⟩ | z | [ʒ] ⟨ž/ż⟩ | [ʁ] ⟨h⟩ | |||
| Aproximante | [w] ⟨o/ł⟩ | [r] | [j] | ||||
Inventari vocàlic
| Anterior | Posterior | |||
|---|---|---|---|---|
| no redonejada | redonejada | no redonejada | redonejada | |
| Tancada | [i] | [i] ⟨ü⟩ | [ɯ] ⟨i⟩ | [o] |
| Semicerrada | [i] | [ø] ⟨ö⟩ | [o] | |
| Oberta | [ɑ] ⟨a⟩ | |||
Fonotáctica
El karaim de Trakai mostra harmonia en la palatalisació de les consonant. Aixina, en qualsevol paraula donada, solament es troben consonant palatalisades o solament no palatalizades.[22] Les consonant palatalisades apareixen en presència de vocals anteriors, i les no palatalisades en presència de vocals posteriors. De manera similar a la majoria de les llengües túrquicas, pràcticament totes les consonant del karaim existixen tant en forma palatalizada com no palatalizada, lo que pot constituir una prova adicional de la seua relació genètica.[23] No obstant, deu tindre's cautela en assumir açò, perque el karaim ha estat en contacte en la llengua dels tàrtars de Lituània durant centenars d'anys.
El karaim també presenta harmonia vocàlica, per la qual les vocals dels sufixos harmonisen en qualitat anterior o posterior en les vocals de la raïl de la paraula.[18]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Schegoleva, 2011.
- ↑ Wexler, Paul(1983).«Is Karaite a Jewish language?».Mediterranean Language Review.1: 27–54.
- ↑ Brook, Kevin Alan(Summer 2014).«The Genetics of Crimean Karaites».Karadeniz Llauraştırmaları.11(42): 69–84.doi:10.12787/KARAM859.
- ↑ 4,0 4,1 Wexler, 1980.
- ↑ Napora, 2018.
- ↑ 6,0 6,1 Akhiezer, 2003.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Schur, 1995.
- ↑ Tsoffar, 2006.
- ↑ Kefeli, Valentine. «archive. org/web/20070312085359/http://karaim-institute. narod. ru/ International Institute of the Crimean Karaites». Archivat des de l'narod. ru/ original, el 2007-03-12.
- ↑ Brook, 2018.
- ↑ Walfish, Barry Dov; Kizilov, Mikhail (2010). Bibliographia Karaitica: an Annotated bibliography of Karaites and Karaism. Karaite Texts and Studies, Brill, p. 198. ISBN 978-9004189270.
- ↑ Szewczyk, Justyna (2009-12-04). «archive. org/web/20091212090000/http://www. hurriyetdailynews. com/n. php? n=polish-heirs-of-tokhtamysh-2009-12-02 Polish heirs of Tokhtamysh». Hurriyet Daily News and Economic Review. Archivat des de l'hurriyetdailynews. com/n. php? n=polish-heirs-of-tokhtamysh-2009-12-02 original, el 2009-12-12.
- ↑ Ahiezer, Golda; Shapira, Donen(2001).«קראים בליטא ובווהלין-גליציה עד המאה הי"ח».Pe'amim: Studies in Oriental Jewry.89(89): 19–60.(en he)
- ↑ 14,0 14,1 Tütüncü i Bowman, 1998.
- ↑ Dahl i Koptjevskaja-Tamm, 2001.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 16,4 Csató, 2012.
- ↑ Gordon, Raymond G.; Grimes, Barbara F., eds. (2005). Ethnologue: Languages of the World (15th ed.). Dallas, Texas: SIL International.
- ↑ 18,0 18,1 Zajaczkowski, 1961.
- ↑ 19,0 19,1 Kizilov, 2009.
- ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 20,4 20,5 20,6 Csató, 2001.
- ↑ Dryga, İryna M. (2016). «International Research Collaboration on Documentation and Revitalization of Endangered Turkic Languages in Ukraine: Crimean Tatar, Gagauz, Karaim, Qrymchak and Urum Experience», Endangered languages of the Caucasus and beyond, Leiden: Brill, pp. 51–59. doi:10.1163/9789004328693_005. OCLC 962065278. ISBN 978-90-04-32869-3.
- ↑ Németh, 2003.
- ↑ Hansson, 2007.
Bibliografia
- Akhiezer, Golda (2003). «The history of the Crimean Karaites during the sixteenth to eighteenth centuries», Karaite Judaism: A Guide to its History and Literary Sources, Boston: Brill, pp. 729–757.
- Brook, Kevin Alan (2018). The Jews of Khazaria, 3rd edició, Rowman & Littlefield Publishers, pp. 210–216. doi:10.5040/9798881833770. ISBN 978-1-5381-0342-5.
- Csató, Éva Ágnes (2001). «Syntactic code-copying in Karaim», Circum-Baltic Languages (vol. 1: Past and Present), pp. 271–283. doi:10.1075/slcs.54.15csa. ISBN 978-90-272-3057-7.
- Csató, Éva Ágnes (2002). «google. com/books? id=ijH4Hlvd4ZQC&pg=PA315 Karaim: a high-copying language», Language Change: The Interplay of Internal, External and Extra-Linguistic Factors (en en), Walter de Gruyter. ISBN 9783110892598.
- Csató, Éva(Winter 2012).org. tr/en/pub/tdd/issue/29413/315003 «Lithuanian Karaim».Journal of Endangered Languages.1(1): 33–45.Consultat el 2022-10-20.
- (2001) The Circum-Baltic languages (vol. 1: Past and present), Amsterdam: John Benjamins. OCLC 302343232. ISBN 1588110206.
- Hansson, Gunnar Ólafur(2007).«On the evolution of consonant harmony: the case of secondary articulation agreement».Phonology.24: 77–120.doi:10.1017/S0952675707001121.
- Kizilov, M. (2009). org/oclc/611961832 The Karaites of Galícia: An ethnoreligious minority among the Ashkenazim, the Turks, and the Slavs, 1772-1945., Leiden–Boston: Brill. OCLC 611961832. ISBN 978-90-04-16602-8.
- Napora, Kamila (2018-11-26). «archive. org/web/20231020095823/https://www. mywanderlust. pl/karaim-culture-in-trakai/ Karaim Culture in Trakai». Kami and the Rest of the World. Archivat des de l'mywanderlust. pl/karaim-culture-in-trakai/ original, el 2023-10-20.
- Németh, Michał (2003). «archive. org/web/20110716080739/http://www. karaimi. org/index_en. php? p=301 Grammatical features». Karaimi. Związek Karaimów Polskich w RP. Archivat des de l'karaimi. org/index_en. php? p=301 original, el 2011-07-16.
- Schegoleva, Tatiana (2011-05-29). «archive. org/web/20170704090449/http://eajc. org/page34/news24063. html Karaites of Crimea: History and Present-Day Situation in Community». Jews of Eurasia. Archivat des de l'jewseurasia. org/page34/news24063. html original, el 2017-07-04.
- Schur, Nathan (1995). .
- Tsoffar, Ruth (2006). Stains of Culture: an Ethno-Reading of Karaite Jewish Women, Detroit: Wayne State University Press.
- Tütüncü, Mehmet; Bowman, Inci (1998). «archive. org/web/20071126131635/http://www. turkiye. net/sota/karaim. html Karaim Homepage». Stichting Onderzoek Turkestan. Archivat des de l'turkiye. net/sota/karaim. html original, el 2007-11-26.
- Wexler, Paul(1980).«The Byelorussian Impact on Karaite and Yiddish».Journal of Belarusian Studies.4(3–4): 99–111.doi:10.30965/20526512-0040304001.
- Zajaczkowski, Ananiasz (1961). Karaims in Poland, Warsaw: Mouton.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Karaim» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.