K2-72 i

K2-72 i

K2-72 i és el quarto exoplaneta descobert al voltant de l'estrela K2-72, en la constelació d'Aquari, a 181,1 anys llum de la Terra. La seua confirmació es va publicar en 2016, en acabant de que es detectaren varis trànsits de l'objecte front a la seua estrela. El seu ràdio és d'1,4 R_⊕, per baix del llímit establit pels experts que distinguix als cossos terrestres dels gaseosos. Per tant, és provable que siga un planeta terrestre. En l'actualisació de la base de senyes exoplanetaria de la NASA del 23 de febrer de 2017, K2-72 i ocupa el dècim lloc entre els exoplanetes confirmats per Índex de Similitut en la Terra, en un 84 % de semblança.

Els atres tres exoplanetes trobats al voltant de l'estrela K2-72 són K2-72 b, K2-72 c i K2-72 d. Els tres són provablement cossos terrestres i, per la rodalia de les seues òrbites respecte a l'estrela, és improvable que les seues temperatures permeten l'existència de vida.

Característiques

K2-72 és una nana roja de tipo M2,5V, en una massa de 0,41 M_☉ i un ràdio de 0,4 R_☉. En els planetes pertanyents a estreles poc massives com K2-72, el llímit d'acoplament de marea sol superar el confín extern zona habitable. Com a resultat i considerant que cap dels exoplanetes trobats en el sistema supera la seua vora externa, és molt provable que la rotació de cada u d'ells estiga sincronisada en les seues òrbites i que, per tant, conten en un hemisferi diürn i un atre nocturn. La distància entre K2-72 i i la seua estrela és de 0,12 UA o uns díhuit millons de quilómetros segons el PHL, huit voltes menys que la distància entre la Terra del Sol. Partint de la lluminositat de K2-72 i de la distància orbital, l'HZD de l'exoplaneta és de -0,99, just en el llímit intern de la zona habitable.

El radi de l'exoplaneta és d'1,4 R_⊕, per baix del llímit d'1,6 R_⊕ que distinguix als planetes telúrics dels minineptunos. La massa estimada de l'objecte és d'unes 2,73 M_⊕, lo que supondria una gravetat un 39 % major que la terrestre. El Laboratori de Habitabilitat Planetària de l'UPRA, considerant la densitat de l'objecte, ha assignat un HZC de -0,16. Aixina que, la concentració de metals de K2-72 i sembla ser molt similar a la de la Terra, encara que llaugerament inferior.

La temperatura d'equilibri de K2-72 i, calculada per mig de la seua ubicació en el sistema i la lluminositat de la seua estrela, és de 6,95 °C. Si el seu atmòsfera i albedo són similars als de la Terra, la seua temperatura mija superficial seria d'uns 45,25 °C. No obstant, és provable que per les característiques del planeta i la seua estrela, la seua temperatura real siga molt distinta i present grans oscilacions entre el hemisferi allumenat i l'opost. En Venus, que té una baixa velocitat de rotació pero no és sincrónica i que proporcionalment orbita a una distància molt superior a la de K2-72 i, la diferència entre la temperatura d'equilibri i la temperatura mija en la superfície és de casi 500 °C. Si la concentració de gasos d'efecte hivernàcul sobre la seua superfície no és excessiva i si la seua composició atmosfèrica ho permet, podria ser un mesoplaneta o un termoplaneta.

Sistema

K2-72 i és el quart exoplaneta confirmat en el sistema K2-72. Poc abans es varen descobrir K2-72 b, K2-72 c i K2-72 d. Tots orbitan a distàncies molt pròximes entre sí i respecte a la seua estrela. K2-72 b completa una òrbita al voltant del seu astre cada 5,58 dies, K2-72 c cada 15,19, K2-72 d cada 7,76 i K2-72 i cada 24,17. Durant la distància mínima d'intersecció orbital, la separació entre K2-72 c i K2-72 i aplega a ser de sis millons de quilómetros, unes setze voltes més que la distància entre la Terra i la Lluna.