Jurat en Espanya

En Espanya, el jurat és una institució inclosa en l'ordenament espanyol que permet als ciutadans participar en l'impartició de justícia, tal i com ve determinat en l'artícul 125 de la Constitució espanyola de 1978. La llei del jurat en Espanya establix el dret subjectiu a participar en la justícia de modo directe. Esta participació es pot considerar com un dret-deure del ciutadà, de modo que el text desenrolla tant mides coercitives per a assegurar el compliment del deure, aixina com medides per a facilitar al ciutadà l'eixercici d'este dret.

L'institució del jurat ha estat present en l'ordenament espanyol des de 1808-1823, no obstant, ha segut una realitat desapareguda, a lo manco en la pràctica, des de 1936 fins a 1996. En l'época democràtica actual, el primer veredicte d'un jurat es va dictar en maig de 1996 en l'Audiència Provincial de Palència, que va condenar a un home que va matar al seu germà.

Àngels González González va fer en 2017 la següent valoració sobre l'institució del jurat en Espanya:

Ademés de no enjuïciar tants delictes com en atres països, l'institució del jurat en Espanya rep moltes crítiques motivat, en gran part, a que per l'inestabilitat de la seua implantació a lo llarc de les distintes époques i segons quin règim polític estiguera present, no ha adquirit el caràcter de permanència que necessita per a que la societat ho accepte com alguna cosa tradicional. No obstant, els antecedents de la seua posada en pràctica en Espanya, aixina com en atres estats del nostre entorn, unit al fet de que la Llei Orgànica que regula esta matèria en l'actualitat tinga ya una miqueta més de vint anys de vigència, fa que la seua aplicació als delictes sobre els que este tribunal té competència es vaja consolidant cada volta més. En moltes ocasions, esta forma de participació ciutadana en l'administració de justícia és criticada per un motiu erròneu, en l'argument de que qui juja són persones que no tenen formació jurídica pero ha quedat clar que dites persones, ni califiquen els fets, ni imponen les sentències, sino que únicament decidixen sobre fets i eixa és precisament la característica que es busca, ya que és preferible que llecs en la matèria siguen els qui estudien els fets sense vore's predisposts respecte al tipo de delicte, les seues distintes modalitats o les penes que comporten.

Història

Estatut de Bayona, Corts de Càdis i Trieni Lliberal (1808-1823)

Edició contemporànea de la Constitució de 1812.

«El jurat és una institució anglesa que es va estendre pel restant d'Europa despuix de la Revolució Francesa». Va ser precisament en França a on es va establir per primera volta en l'Europa continental per mig d'una llei aprovada el 29 de setembre de 1791. L'institució del jurat, desconeguda fins a llavors en Espanya, apareix mencionada per primera volta en l'Estatut de Bayona de la Monarquia de José I Bonaparte —el art. 106 diu: «El procés criminal serà públic. En les primeres Corts es tractarà de si s'establirà o no el procés per jurats»— pero mai s'aplicarà.

La Constitució de 1812 aprovada per les Corts de Càdis li va obrir les portes a l'institució del jurat en la «Espanya patriota» —la que seguia fidel a Fernando VII— quan va establir en l'artícul 307, dins del capítul «De l'administració de justícia en lo criminal», que «si en el temps cregueren les Corts que convé hi haja distinció entre els juges del fet i del dret, l'establiran en la forma que jugen conducente». No obstant va caldre esperar al Trieni Lliberal (1820-1823), el segon periodo en que va estar vigent la Constitució de Càdis, per a que es posara en marcha l'institució del jurat. Va nàixer en 1820 i es va ocupar exclusivament dels dels delictes electorals i els d'imprenta, pero en 1823, en el regrés a l'absolutisme que va donar inici a la Década Ominosa (1823-1833), va ser suprimit.

El 22 d'octubre de 1820 va vore la llum el primer jurat popular espanyol que va estar en funcionament: un jurat censitario doble, d'acusació i de calificació, que aplega en la llei d'imprenta presentada pel diputat Francisco Martínez de la Rosa. Este jurat, d'inspiració anglesa, decidia si presentar a tràmit i calificar les acusacions de delictes d'imprenta. La marcha d'este jurat va ser curta, no únicament pel regrés de l'absolutisme. Més be varen ser els defectes de disseny que confiava als ajuntaments i a les diputacions provincials la confecció de les llistes de ciutadans elegibles per a ser juge de fet, cosa que va deixar al clima polític de cada moment el funcionament dels jurats.^{cita requerida}

Monarquia d'Isabel II (1833-1868)

Durant el regnat d'Isabel II el Partit Progressiste va fer del jurat per als delictes d'imprenta una de les seues senyes d'identitat i aixina va aparéixer arreplegat en la Constitució espanyola de 1837, encara que només podien formar part d'ell els varons que tingueren dret al vot, és dir, els que dispongueren d'un determinat nivell de renda (sufragi censitario). En la llei sobre la formació del jurat en les capitals de província, de 20 de juliol de 1842, s'establia que serien «juges de fet» «els majors contribuents per contribucions directes en qualsevol punt del regne que estes es paguen, i que reunixquen les demés circumstàncies requerides per la llei». El Partit Moderat, que era contrari a l'institució del jurat, en quant va aplegar al poder en 1843 ho va abolir i la Constitució espanyola de 1845 no ho va mencionar ―el jurat per als delictes d'imprenta reapareixeria en el proyecte de Constitució elaborat durant el bienio progressiste pero esta mai va entrar en vigor―.

L'artícul segon de la Constitució de 1837 dia lo següent:

Tots els espanyols poden imprimir i publicar lliurement les seues idees sense prèvia censura, en subjecció a les lleis. La calificació dels delictes d'imprenta correspon exclusivament als jurats.

Ademés, en l'artícul adicional primer es dia:

Les lleis determinaran l'época i el modo, en que s'ha d'establir el juí per jurats per a tota classe de delicte

Es deu mencionar que entre 1864 i 1867, de la mà del unionista Antonio Cánovas del Castell es promulga una nova llei d'imprenta que establia el jurat, esta volta basat en el jurat escabinado, un model no massa alluntat del de les antigues corts d'Aragó que li donen un aire castiç a esta fugaç manifestació de l'institució del jurat, que va tindre un funcionament anómal i, una volta més, politisat i parcial.^{cita requerida}

Sexeni Democràtic (1868-1874)

Un pas important per a l'implantació del jurat va ser la Constitució espanyola de 1869, aprovada despuix del triumfo de la Revolució Gloriosa de 1868 que va posar fi al regnat d'Isabel II i va donar inici al Sexeni Democràtic, ya que en ella no només es reconeixia el jurat sino que les seues competències s'estenien a tot tipo de delictes, i no només als d'imprenta. L'artícul 93 de la Constitució dia:

S'establirà el juí per jurats per a tots els delictes polítics, i per als comuns que determine la llei. La llei determinarà també les condicions necessàries per a eixercitar el càrrec de jurat

No obstant, en la Llei d'Enjuïciament Criminal de 1872, aprovada durant el regnat d'Amadeo I, «el jurat va perdre el valor constitucional que possibilitava el text de 1869. Perque només prevea un jurat de calificació, i no d'acusació; per la preponderancia dels tres membres lletrats del tribunal, el president del qual tenia poders d'inspecció sobre els llecs; perque a pesar de conéixer de totes les causes polítiques i les comunes greus, quedava fòra de la seua competència el coneiximent d'aquelles en que estigueren incursos altes autoritats civils i eclesiàstiques; per les àmplies possibilitats de revisar els veredictes del jurat; per la selecció censitaria dels jurats, i per l'intervenció de les autoritats judicials en la formació de les llistes». Aixina que, conclou Fernando Martínez Pérez, «el jurat del Sexeni democràtic va carir del valor d'institució representativa que contribuïra a la definició de supòsits de fet criminosos, abans be, ha de caracterisar-se com a mer mig de prova de la culpabilitat dels reus en alguns processos criminals».

En la nova llei d'enjuïciament criminal de 1872 es va establir que el jurat es componia de dotze membres i tres magistrats, en un complex sistema d'elecció de jurats.^{cita requerida}

Restauració (1875-1931)

Solament una semana despuix del triumfo del pronunciament de Sagunt el 29 de decembre de 1874 que va posar fi a la Primera República espanyola i va donar pas a la Restauració borbònica en Espanya, el jurat va ser suspés, aixina com el juí oral i públic i l'obligació dels juges de motivar els seus fallos. La Constitució espanyola de 1876, que anava estar vigent durant la Restauració, no ho va mencionar.

Sèt anys despuix, en 1883, va aparéixer la primera iniciativa per a instaurar el jurat. Va ser obra del ministre de Gràcia i Justícia Manuel Alonso Martínez del govern lliberal presidit per Práxedes Mateo Sagasta. En el proyecte de Llei del Tribunal del Jurat este es justificava en el següent argument:

La causa del Jurat ha fet el seu camí en Espanya; i encara hem de confiar que opinions conocidamente adverses concorreran de bona voluntat á un ensaig prudent del juí popular, ensaig que posarà en clar, si per acàs anara menester, la bondat d'una institució en la qual no patixen ni es menyscaben els superiors interessos de la justícia i de l'orde social, abans be es garantisen i es consoliden per modo molt eficaç.

El restabliment del jurat es va produir en 1888 també per iniciativa del lliberal Alonso Martínez, al mateix temps que es recuperava el juí oral i públic establit en la Llei d'enjuïciament criminal de 1882. No obstant, la regulació del jurat de 1888 mantenia la mateixa restricció que la del Sexeni: era un jurat de calificació i no d'acusació que es llimitava a establir la culpabilitat del reu i com molt les circumstàncies atenuants o agreujants ―la calificació jurídica continuava pertanyent als tres juges lletrats―. De nou se seguia un criteri censitario en la seua selecció i les llistes eren confeccionades per les autoritats municipals i judicials que s'asseguraven de que no resultaren elegides com jurats persones «moralment incapaces», lo que els deixava un ampli marge de discrecionalitat. Ademés es facultava a la secció lletrada del tribunal a revisar el veredicte del jurat i inclús a anular-ho alegant errors greus en el procediment. Sobre les seues competències eren les mateixes que les del jurat del Sexeni: s'ocupava dels delictes polítics i els comuns greus, llevat els comesos pels empleats públics. La diferència estrebava que tampoc podia ocupar-se dels delictes electorals i els de lesa majestad. El jurat estava compost per dotze jurats més «tres Magistrats o Juges de dret».

La Llei del Jurat del 20 d'abril de 1888 constava de 122 artículs. Este sistema de jurat, es va tachar de clasista, perque per a l'elaboració de les llistes de jurats a partir de la llista municipal es donava intervenció als sis majors contribuents municipals, al mestre de major antiguetat i al cura-retor; en la formació de les llistes municipals intervenien el juge i els principals contribuents i s'establia un complex sistema d'elaboració, que distinguia entre llistes de caps de família i de capacitats. Unes llistes requerien saber llegir i escriure i unes atres haver obtingut algun títul acadèmic o haver eixercitat algun càrrec públic.^{cita requerida}

En les memòries de l'época que escrivien els presidents dels tribunals es parla de la mediatisació dels parecer dels jurats per les amistats i les “passions polítiques” i que veuen alluntades les persones més aptes per a este comés per les molèsties que produïx; és dir, en la pràctica solament eren jurats aquells que tenien alguna animositat que els duya a eixercir dit comés. Sobre el funcionament, eren dotze jurats que formulaven el veredicte que després passava a un tribunal de dret que s'encarregaven d'aplicar-ho.^{cita requerida}

Disposicions posteriors a la llei de 1888 varen llimitar les competències del jurat. En 1900 se li va excloure del coneiximent de les causes d'injúrias i calúmnias contra les autoritats civils, militars i eclesiàstiques i en vàries ocasions es va aplegar a suspendre la seua aplicació, lo que era possible perque no tenia un respal constitucional. Això va ser lo que va succeir en Catalunya a on el juí per jurat va ser suspés en 1907 i en 1918 davant la suposta impunitat dels encausats per delictes «socials». El jurat seria suspés de forma indefinida per la Dictadura de Cosí de Rivera (1923-1930). «El Jurat, frut de les idees lliberals i democràtiques, sucumbia com aquelles, baix el sabre de la repressió, l'autoritarisme i la dictadura, encara que això si, com mantenien els sublevats, tot això era per a salvar a Espanya», ha comentat María del Carmen Sáenz Berceo.

Segona República i Guerra Civil (1931-1939)

L'artícul 103 de la Constitució de 1931 establia el jurat, «l'organisació del qual i funcionament seran objecte d'una llei especial», com a forma de participació del poble en l'Administració de Justícia. Aixina, es va procedir a reformar la llei de 1888. Es va eliminar la competència dels jurats en els delictes de falsificació, falsetat i duel i la composició va passar a ser de tres juges «de Dret» i huit jurats més dos suplents. «I s'establia una particularitat curiosa: En els delictes de parricidi, assessinat, homicidi o lesions, de competència del Jurat, en el que el mòvil pasional fora l'amor, les celosies, la fidelitat o qualsevol atre aspecte de les relacions sexuals i en que agressors o víctimes anaren de distint sexe, el Jurat es compondrà per mitat d'hòmens i de dònes, procedint-se a sortejos distints per a cada grup», ha senyalat Àngels González González.

En 1933 es varen excloure de la competència del jurat els següents delictes: contra les Corts i els seus individus i contra el Consell de Ministres; contra la forma de Govern; de rebelió i sedició; assessinat, homicidi, lesions i incendi comesos en mòvils terroristes; robos comesos en violència o intimidació en les persones; i un atre tipo de delictes de terrorisme (que es regulaven en la Llei sobre repressió de delictes comesos per explosius, de 10 de juliol de 1894).

La reforma de la llei de 1888 també va incloure que es preguntara als jurats únicament sobre l'eixecució del delicte, no sobre la seua culpabilitat, deixant a un posterior juí de dret dita conclusió, en la finalitat d'evitar tant l'excessiu rigor com la benevolència. També es va donar als «juges de dret» la possibilitat d'elegir un jurat d'un atre partit judicial si les condicions d'orde públic o d'ànim aixina ho requerien per a obtindre un jurat ecuánime (únicament per a les ciutats de menys de 50 000 habitants). Aixina mateix es va otorgar el dret d'opció a l'acusat, que podia elegir ser jujat per un tribunal de dret.^{cita requerida}

Durant la guerra civil espanyola un bando del General Llosa de setembre de 1936 va eliminar completament el jurat dels juïns en el territori de la facció sublevada. En la part lleal a la República, el jurat va ser transformat en «tribunals populars» a l'any següent. La dictadura franquista mantindria la supressió del jurat a lo llarc dels seus casi quaranta anys d'existència.

El Jurat actual espanyol

L'artícul 125 de la Constitució espanyola de 1978 ordena al llegislador la creació d'una llei del jurat, a diferència d'atres texts constitucionals més antics en els que es deixava al llegislador l'elecció del moment més adequat, en este cas, el mandat és clar:

Els ciutadans podran eixercir l'acció popular i participar en l'Administració de Justícia per mig de l'institució del Jurat, en la forma i sobre aquells processos penals que la Llei determine, aixina com en els Tribunals consuetudinaris i tradicionals

Constitució Espanyola de 1978

Despuix del llarc i variat recorregut que esta institució ha tingut a lo llarc de l'història constitucional espanyola, assistim hui en dia a l'existència d'una llei del jurat, que, basada en mandat constitucional, fa honor a les idees que varen sorgir en pensadors com Rousseau i que varen tindre el seu començ fa més de 200 anys, quan l'estatut de Bayona feya referència implícita a l'institució.

L'actual llei del jurat té la particularitat de que ha segut aprovada sense tindre el número necessari de diputats, faltaven 72 diputats per a que hi haguera el quorum necessari que requerix una llei orgànica, segons l'artícul 81 de la Constitució, ademés, la seua primera reforma es va aprovar pràcticament abans d'entrar en vigor la llei del jurat, pels determinis que es marcaven per a la seua posada en marcha. Va aplegar la seua aprovació en mig d'una gran campanya de publicitat, just abans de les eleccions generals.

En Espanya, el llegislador, a través de la Llei Orgànica 5 de 1995, ha optat per un sistema “pur”, anglosaxó, no obstant es tracta d'un sistema anglosaxó “sui generis” per exigir que el veredicte siga motivat (art. 61.1 d LOTJ); la formulació de preguntes del jurat a l'acusat, a pèrits o a testics, per mig de l'intervenció del magistrat-president (46.1 LOTJ) o l'auxili en la redacció de l'acta de votació del veredicte per part d'un oficial o secretari, són característiques específiques del nostre jurat.

Els jurats espanyols emeten el seu veredicte sense l'ajuda de cap juge professional. El veredicte està subjecte al principi de llegalitat, no podent en cap cas ser “lex specialis”. És dir, en ser una representació de la societat, no poden alluntar-se del mandat del llegislador (tant processal com sustantivamente). Estem per tant davant un jurat “de veredicte”, alluntat dels antecedents d'escabinado, tant en l'antiguetat com en casos més recents com la llei d'imprenta de 1864, a on en cas d'empat, es procedia a un escabinado.

Àmbit competencial

Les competències del jurat es descriuen en l'artícul 1 de la llei, el qual deixa fora determinats delictes susceptibles a l'imparcialitat del jurat tals com el terrorisme, puix aixina ho aconsellen tant el dret comparat com l'història espanyola.

Se senyalen els següents delictes:

1. Delictes contra les persones.
2. Delictes comesos pels funcionaris públics en l'eixercici dels seus càrrecs.
3. Delictes contra l'honor.
4. Delictes contra la llibertat i la seguritat.

Més alvance s'especifica l'àmbit d'actuació:

1. De l'homicidi (artículs 138 a 140).
2. De les amenaces (artícul 169.1).
3. De l'omissió del deure socórrec (artículs 195 i 196).
4. Del allanamiento de morada (artículs 202 i 204).
5. De l'infidelitat en la custòdia de documents (artículs 413 a 415).
6. Del soborn (artículs 419 a 426).
7. Del tràfic d'influències (artículs 428 a 430).
8. De la malversació de cabals públics (artículs 432 a 434).
9. Dels fraus i exacció illegals (artículs 436 a 438).
10. De les negociacions prohibides a funcionaris (artículs 439 i 440).
11. De l'infidelitat en la custòdia de presos (artícul 471).

Els delictes vénen definits pel còdic penal de 1996, el que ha definit realment que delictes entén el jurat, per lo que es pot dir que la llei del jurat va entrar realment en vigor el 25 de maig de 1996.

Dinàmica processal del Jurat espanyol

Per la complexitat de la tasca a realisar pels ciutadans seleccionats, s'establixen una série de modificacions per a donar major accessibilitat al mateix en el procés del Tribunal del Jurat, aixina com a les complicacions inherents a l'entramat jurídic que supon el dret processal per a qualsevol ciutadà sense coneiximents sobre això. Per això, es gradua l'instauració d'esta Institució, determinant el seu camp d'actuació i simplificant els processos. Respecte a la selecció de ciutadans, la Llei habilita la participació a tot aquell habilitat per al ple eixercici dels drets cívics, garantisant l'inexistència d'atres mijos d'exclusió que puguen atentar contra el dret de participació. El sistema selectiu garantisa la presència de candidats en número adequat per a evitar suspensions, la transparència i publicitat del procés selectiu, aixina com el sorteig a partir de les llestes censals. Un criteri d'exclusió diferent a l'expost supondria una distorsió del concepte mateix de poble.

El Jurat pot instaurar-se a tres nivells: Audiència Provincial, Tribunal Superior de Justícia (de la respectiva comunitat autònoma) i Tribunal Suprem. El fet de que no existixca el Jurat en l'Audiència Nacional està fonamentat en la complexitat de les matèries que coneix est, com l'enjuïciament de terroristes. Encara que partix de la doctrina discutix este argument, ya que hi ha un atre tipo de delictes, com els de tipo econòmic o tràfic de drogues, per als que els juges llecs no tindrien tants problemes.

Composició del Jurat

Podem diferenciar la composició del Jurat en tres sectors: En primer lloc està la figura del Magistrat-President de l'Audiència Provincial, del Tribunal Superior de Justícia, o del Tribunal Suprem. És el juge tècnic que presidix el Jurat.

En segon lloc els nou Jurats titulars, que són ciutadans llecs. Ells seran els que pronuncien el veredicte. Per últim, existixen dos Jurats suplents.

L'instrucció

Una volta obert el procés penal, es comprovarà que el delicte comés és un delicte de competència del Tribunal del Jurat i que hi ha un sospitós d'haver-ho comés, detingut o en presó provisional. Despuix d'això es deuen documentar tres qüestions fonamentals: En primer lloc, la comissió del fet criminal i totes les circumstàncies que permeten aclarir-ho. Per a ells es practicaran toda una serie d'actuacions o diligències: declaracions de l'inculpat, investigació dels fets, interrogatori a testics, dictamen pericial dels tècnics pertinents, etcétera. En segon lloc, la persona o persones sobre les que recauen fundades sospites d'haver comés el fet criminal, per mig de la pràctica de les diligències explicades en el primer punt, deu conéixer junt al seu advocat totes les investigacions, llevat que estes hagen segut declarades judicialment com a secretes. En tercer lloc, l'assegurament de la responsabilitat civil derivada del delicte, és dir, l'indemnisació que puga correspondre als afectes pel delicte comés. Respecte al paper del Magistrat-President durant este procés, li correspon els actes d'iniciació del procés penal especial: l'incoació, la compareixença d'imputació, els actes d'investigació i la responsabilitat de donar al procediment el curs que corresponga.

La fase intermija

Una volta conclosa l'investigació, s'entra en una fase anterior a la del juí oral, aquella en la que van a participar els membres del Jurat, a on donen lloc certs aspectes processals d'importància:

• Presentació dels escrits d'acusació i de defensa, per part del Fiscal i de l'Advocat defensor. En ells es relataran els fets i l'acusació demanarà una pena concreta al sospitós, despuix de lo que el defensor demanarà l'absolució o una pena inferior.
• Despuix d'ells, donen lloc una série d'actuacions en una audiència preliminar, en la que es discutix si és procedent l'obertura de juí oral pel delicte comés pel sospitós. Decisió que pren el Juge d'Instrucció. Si el procés continua, l'auto d'obertura del juí oral dona lloc a que el juge ordene la deducció de certs testimonis: els escrits de calificació de les parts i de la prova documental no reproduible en el juí oral. Estos són remesos al Tribunal del Jurat.

Este procés és molt important, ya que els documents resultants seran els únics en mans dels juges llecs. Cal tindre en conte que en Jurat no tindrà accés a tot el procediment preliminar, sino només a lo que conste en el testimoni. La raó llegal d'este fet és que quede preservada lo millor possible l'imparcialitat del Jurat, impedint llectures o prens de coneiximent que podrien inclinar en un sentit o un atre abans de practicar-se la prova. La Llei establix que el Magistrat-President deu ser distint del Juge d'Instrucció, per a aixina garantisar la seua imparcialitat. Reformes processals com a garantia del funcionament del jurat

Es consideren necessàries una série de reformes en el sistema processal per a l'adequada implantació del jurat, diferenciant dos diferents fases en les que és necessari actuar: la fase intermija i la fase d'instrucció.

Per a la fase intermija es considera oportú optar per una resolució sobre obertura del juí oral precisa i fundada, per a aixina facilitar el control jurisdiccional sobre l'obertura del juí, sent un aspecte de vital importància per al correcte funcionament del jurat.

Per a la fase d'instrucció es reforça la garantia d'imparcialitat de l'orgue jurisdiccional, per ad açò es valorarà la suficiència i l'èxit de l'investigació, atenent a pretensions contrapostes formulades per abdós parts.

El juí oral

Per al seu correcte funcionament s'intensifica el paper assignat al Magistrat durant les qüestions prèvies al juí oral. La decisió sobre l'admissió d'una prova és competència del Magistrat, que anteriorment deu configurar l'objecte del juí i els fets objectius de prova.

El Tribunal del Jurat es constituïx com a orgue jurisdiccional temporalment per a una causa concreta, açò es deu a que es pretén no sobrecarregar a uns pocs ciutadans en totes les causes d'un periodo, aixina com en la finalitat de conseguir la rotació de l'eixercite de la funció, de modo que servixca com a escola de ciutadania en la societat. S'assegura la selecció del jurat en funció d'un sorteig i de criteris de veïnat, procurant que els membres d'un jurat siguen de la província a on té lloc, llevat en caos en els que per a preservar l'imparcialitat dels jurats, es trien ciutadans d'una atra província.

Per un atre costat s'assegura la correcta i anticipada comunicació de la participació en el mateix per a aixina evitar absències. Respecte al debat es considera que és la part fonamental d'esta institució, per ad açò és fonamental el bon procedir tant del magistrat com del ciutadà jurat.

Respecte a la seua estructura es diferencien dos classes d'actes processals diferenciats: els que afecten al Magistrat-President, que els resol sense estar constituït el Jurat, i els que afecten de ple al juí oral en sentit estricte.

Actes davant el Magistrat-President

• La seua designació, la LOTJ dispon que quan l'orgue jurídic competent comprén el procediment preliminar d'este procés, designa com a President del Tribunal del Jurat al Magistrat que, segons les normes de repartiment, li corresponga.
• Respecte a les qüestions prèvies són resoltes exclusivament pel Magistrat-President.
• Una volta resoltes les qüestions prèvies, el Magistrat-President dicta un auto que conté: la precisió dels fets justiciables, els fets que configuren el grau d'eixecució del fet punible i la participació dels acusats, la procedència dels mijos de prova proposts per les parts, dia en que tindrà lloc el juí oral i la determinació del delicte o delictes que dits fets constituïxquen. Este auto té la finalitat de facilitar la llabor del Jurat, encara que també de l'acusació i la defensa.
• Sobre la constitució del Jurat és el Magistrat-President qui tanca el procés.

Acte del juí davant el Tribunal del Jurat: Comença per l'acte de jurament o promesa dels juges llecs, despuix d'això l'informe previ de les parts, a on el secretari llig els escrits d'acusació i de defensa, despuix de lo que les parts exponen les seues alegacions a efectes d'explicar al Jurat el contingut de les seues calificacions.

El veredicte

Respecte a l'objecte del veredicte el Magistrat articula els fets a proclamar provats, sent la inequivocidad de la qüestió un criteri fonamental. Es permet al Jurat una flexibilitat per a poder introduir matisacions o complements a l'objecte de poder adequar el veredicte a la seua consciència en l'examen de fet.

L'instrucció és de fonamental importància per a l'èxit o fracàs de l'enjuïciament per Jurat, que en esta llei implanta una important modificació: la supressió del resum de la prova practicada. Per a facilitar la llabor dels Jurats, la llei establix que poden demanar ajuda al Magistrat per a impartir aquelles instruccions que tendixquen a evitar una innecessària prolongació de la delliberació.

El veredicte és l'afirmació que fa el Jurat contestant a les preguntes que sobre els fets ha formulat el Magistrat-President. Es descompon en tres parts:

• En primer lloc la declaració de provar o no provar el fet justiciable que el Magistrat-President haja determinat com a tal.
• Declarar provat o no provat “aquells atres fets que decidixquen incloure en el seu veredicte i no impliquen variació substancial d'aquell”.
• Declarar l'inocència o culpabilitat de l'acusat per la seua participació en el fet o fets criminals respecte dels quals el Magistrat-President haguera admés acusació.

La sentència

El Magistrat queda vinculat a la mateixa, siga el fallo absolutorio o condenatori. Est procedirà a determinar el grau d'eixecució, participació del condenat i sobre la procedència o no de les circumstàncies modificatives de la responsabilitat, per lo que té competència per a la concreció de la pena aplicable.

De la mateixa manera, la Llei exigix al Magistrat que en independència de la decisió que prenguen els jurats, ell deu motivar la prova per mig de la qual va considerar l'autorisació del veredicte, evitant aixina la falta de motivació en el veredicte i en la sentència.

Les sentències, poden ser impugnades en apelació davant el Tribunal Superior de Justícia de la comunitat autònoma respectiva, i a la seua volta la sentència que este orgue dicte és recurrible en cassació davant la Sala II del Tribunal Suprem. Estos tribunals estan formats en estos casos de juges professionals.

La participació en el Tribunal del Jurat

Per a ser jurat fa falta ser espanyol i major d'edat, trobara en el ple eixercici dels drets polítics, saber llegir i escriure, no trobar-se baix cap incapacitat física o psíquica que impedixca el desenroll de la seua funció com a jurat, aixina com estar en el Padró Municipal d'alguns dels municipis de la província a on s'haja comés el delicte que es juja.

Per un atre costat la Llei establix una série de causes per les quals s'impedix al ciutadà de forma negativa la participació en el Jurat. Es desenrolla una llista d'incapacitats per a ser membres del Jurat, alguns ciutadans poden vore's privats de participar en este Tribunal. Esta privació afecta als que estiguen:

• Condenats/as per delicte dolós i no hagen obtingut rehabilitació.
• Processats/as i acusats/as pendents de senyalament o celebració de juí oral, o els qui estigueren sofrint detenció, presó provisional o complint pena per delicte.
• Suspesos/as d'ocupació o càrrec públic en virtut de procediment penal mentres dure dita suspensió.

Aixina mateix s'establix una llista d'incompatibilitats per a ser membre del jurat, la Llei entén que alguns ciutadans no deuen integrar-se en un Jurat per raó de la seua activitat professional. Les incompatibilitats que se citen són les següents:

• Ser membre de la família real.
• Càrrecs electes i membres del Govern central i Governs autònoms.
• Persones integrades en els diversos organismes de l'Administració de Justícia.
• Funcionaris/as d'Institucions Penitenciàries.
• Lletrats i Procuradors en actiu.
• Catedràtics i professors titulars d'universitat de disciplines jurídiques o de medicina llegal.
• Membres en actiu de les Forces i Cossos de Seguritat.
• Diplomàtics i representants permanents davant Organisacions Internacionals.

També es proporciona una llista de les persones a les que se'ls prohibix integrar-se en un tribunal d'un juí determinat, en el fi principal de preservar la neutralitat del Jurat. S'establix que els ciutadans que es troben en les següents circumstàncies no podran participar en un jurat:

• Qui mantinga vínculs de parentesc en alguna de les parts en el juí, en el Magistrat-President, en el Ministeri Fiscal o en els Advocats i Procuradors relacionats en la causa.
• Qui haja intervingut com a testic, pèrit, fiador o intérpret.
• Qui tinga algun interés en la causa.

Funció del Tribunal del Jurat

Els jurats emetran veredicte declarant provat o no els fets justiciables que el Magistrat haja determinat com a tal, aixina com aquells fets que decidixquen incloure en el seu veredicte i no impliquen variació substancial d'aquell. Per un atre costat proclamaran la culpabilitat o inculpabilidad de cada acusat per la seua participació en el fet o fets delictius respecte dels quals el Magistrat haguera admés acusació. La votació requerix sèt vots a lo manco per a estimar provats els mateixos quan anaren contraris a l'acusat i cinc quan foren favorables.

Els jurats en l'eixercici de les seues funcions, actuaran d'acort als principis d'independència, responsabilitat i sumissió a la llei, referits en l'artícul 117 de la Constitució Espanyola per als membres del poder judicial.

Una volta dictat el veredicte per part del Jurat serà el Magistrat el que dictarà sentència en la que arreplegarà el veredicte del Jurat i impondrà la pena i mides de seguritat que corresponga. Igualment resoldrà sobre la responsabilitat civil del penat o tercers respecte dels quals s'haguera efectuat la reclamació.

Bibliografia

• Gómez Colomer, Juan Luis, Manual del jurat per a ciutadans, Aranzadi Editorial, 2000.
• González Pillat, Esther. Instrucció i preparació del juí oral en el procediment davant el tribunal del jurat, Editorial Comares, 2000.
• (2017).«El tribunal del jurat en Espanya».Anuari Jurídic Villanueva.(11)

271-286.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMartínez Pérez2003">Martínez Pérez (2003). «Jurat», Javier Fernández Sebastián i Juan Francisco Fonts (ed.). Diccionari polític i social del sigle XIX espanyol, Madrit: Aliança Editorial, pp. 394-397. ISBN 84-206-8603-4.
• Palau, José Ricardo. Observacions crítiques de la llei del jurat, Administració de Justícia en Euskadi, Euskadinet, portal de les administracions vasques, 2003.
• (2006).«Apuntes sobre l'institució del Jurat en Espanya: el Jurat en el sigle XIX».Revista electrònica de Dret de l'Universitat de la Rioja.(4)
• Sanjurjo Rebollo, Beatriz. Els jurats en USA i en Espanya, dos continguts distints d'una mateixa expressió, Madrit, Editorial Dykinson S. L, 2004.
• Soriano, Ramón. El nou jurat espanyol, Barcelona, Editorial Ariel Dret, 1985.