Calúmnia
La calúmnia[1] consistix en l'imputació falsa a una persona a la qual es culpa d'un fet que la llei califique com delicte, a sabiendas de que este no existix o de que l'imputat no és el que ho va cometre. L'acusat per delicte de calúmnia quedarà exent de tota pena provant el fet criminal que haver imputat, a lo que es denomina exceptio veritatis (llevat veritat). Per lo general, la calúmnia s'ampra en profit maliciós a fi de perjudicar a l'imputat.
Elements
- L'imputació ha de ser falsa, si no ho és i l'acusat prova la veracitat de la seua imputació, quedarà exent de pena, ya que el fet no és típic; encara que poguera castigar-se per injúries. Açò no vol dir que tot el que denuncie un delicte estiga obligat a provar-ho, fins al punt de que, si no ho fa, incorre en calúmnia, puix, com diu la sentència del Tribunal Suprem d'Espanya de 14 de febrer de 2001, n'hi ha prou en que el subjecte crea en la veracitat de lo que imputa i que no actue "en temerari despreci a la veritat".
- L'imputació ha de ser de fets concrets i ha de recaure sobre persona determinada o determinable. És indiferent que se li impute una intervenció a títul d'autor o còmpliç. També és indiferent que la calificació penal del fet siga incorrecta.
En alguns països, com Chile, la calúmnia es reserva solament per a l'acusació de delictes d'acció penal pública (actualment puga perseguir-se d'ofici).
Subjecte passiu de la calúmnia solament pot ser la persona física, ya que no cal imputar a una persona jurídica la comissió d'un delicte (societas delinquere senar potest[2]), i tampoc els colectius sense personalitat poden ser subjectes passius d'este delicte.
Són possibles les distintes modalitats de comissió de l'injúria. Específicament el Còdic Penal d'Espanya, es referix, a efectes de determinar la pena a impondre, a les que es propaguen en publicitat o no.
Tipo subjectiu
Per a afirmar la presència de dolo cal que el subjecte tinga coneiximent de la falsetat de lo que imputa o que l'imputació, objectivament falsa, es faça en "temerari despreci de la veritat". Igual que succeïx en l'injúria greu, consistent en l'imputació de fets falsos, este temerari despreci de la veritat deu considerar-se com un dolo eventual.
És discutible si s'exigix una especial intenció, ademés del dolo, i la solució radica en la pròpia naturalea del delicte, puix si es considera la calúmnia com un delicte contra l'honor, serà necessari l'ànim de deshonrar en el subjecte actiu; pero açò no ocorre si se li considera un delicte contra els interessos de la Justícia. De l'especial índole de la calúmnia en la llei penal es desprén que és més viable la primera solució. En tot case el dolo deu comprendre la consciència de la falsetat de l'imputació o el temerari despreci a la veritat, i el animus iniurandi.
Tentativa
Per a que es consuma és necessari que la calúmnia aplegue a coneiximent del calumniat, ademés, són possibles teòricament les distintes formes de tentativa.
Delictes privats
En alguns ordenaments, la calúmnia, forma part dels denominats Delicte d'acció privada, lo que vol dir que per a la seua persecució no n'hi ha prou en la mera denúncia. Els poders públics no tenen capacitat per a actuar d'ofici en la persecució dels delictes de calúmnia.
Pel contrari, és necessari que la persona interessada participe en el juí a través d'una querella. Per un atre costat, el juí funcionarà molt semblat a un juí de l'orde civil, en part demandada i demandant i en la possibilitat de que s'aplegue a un acort o de que existixca el desistimiento.
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
- Injúries
- Difamació
- Doctrina de la real malícia
