Jaciment Arqueològic del Castellot

Erro al crear miniatura:

Jaciment arqueològic del Castellot en voluntaris de l'[[Universitat Autònoma de Barcelona]] realisant una campanya d'excavació.

El Jaciment Arqueològic del Castellot és un dels pocs poblats ibèrics trobats en els Pirineus. Es tracta del jaciment més important dels trobats en la Cerdanya fins ara. Es troba en l'extrem i la zona més elevada de la Corona, ubicada al sur oest del municipi de Bolvir (Cerdanya, km. 183 ctra. nac. 260 Puigcerdà-Sèu de Urgel), un terrat natural avanz de la planura cerdatana, en una bona panoràmica del terç de ponent de la comarca. És un lloc estratègicament situat que va facilitar el control del territori en moments claus de l'història.

Fins a dia de hui s'ha excavat tan sol entre un 20% i un 30% de la superfície total del jaciment, que continua sent objecte d'estudi i d'interpretació a partir d'una continuada investigació científica portada a terme per l'Universitat Autònoma de Barcelona. En giner del 2015 es va inaugurar el centre de difusió Espai Ceretània a on s'oferix als visitants les ferramentes necessàries per a la completa compressió del Jaciment Arqueològic del Castellot. Per mig de respals audiovisuals, tecnològics i interactius es desenrolla l'informació necessària per a la correcta comprensió del jaciment.

Totes les intervencions arqueològiques es poden sobre el Castellot, dins del proyecte «Paisage i Territori a la Cerdanya Antiga» (PATCA), iniciat durant el periodo 2014-2017, es poden consultar a les publicacions «ERA».

Context geogràfic i topogràfic de l'ubicació del Castellot

Es tracta d'un jaciment arqueològic situat en l'extrem i en el punt més elevat de la Corona de Bolvir. El lloc és un tossal en fortes pendents que deixa solament un punt d'entrada, la visera meridional. El poblat goja d'un ampli domini visual sobre l'Estret de Isóbol, el terç de ponent de la comarca de la Cerdanya, pas natural d'entrada i eixida a la vall. Va ser construït de manera que esta antiga fortificació tinguera un domini clar de les antigues vies de comunicació. Prop del poblat hi havia diverses vies; per un costat, trobem la possible via romana que provablement comunicava Llivia (Iulia Lybica) en les terres de l'Alt Urgel. I per un atre costat, trobem a uns metros del jaciment el curs del riu Segre, que articula el territori.

Context Històric i Cronològic

En el Castellot trobem tres grans modificacions de tres etapes distintes.

• Una primera fase ibèrica ceretana.
• Una segona fase romana
• Un periodo d'abandó seguit a partir de el X (en plena época medieval) d'un repoblament aprofitant els vestigis de les anteriors etapes. A partir dels sigles XI i XII va ser abandonat definitivament.

Per lo tant, el Castellot està format per una superposició de fases que han segut interpretades gràcies als estudis arqueològics dels últims anys.

Fase Ceretana

La primera fase arqueològica està datada en época ibèrica. Els estudis han determinat que està format per una muralla de planta irregular que s'adapta al terreny, un fos, murs de escarpa domèstics i una série d'elements típics dels oppida ibèrics, que a banda de delimitar el territori i d'articular el sistema defensiu, també estan carregats d'un simbolisme que otorga prestigi al poblat per damunt d'uns atres més humils.

El sistema constructiu de murs ibèrics està format per grans cudols units en fanc. En época romana es varen usar com a base per als murs.

Les cases ceretanas tindrien una altura d'uns 4 a 5 metros, dividides en dos pisos: el primer de pedra i el segon de pedra. S'alçaven sobre una planta generalment quadrada i provablement posseïen unes teulades fortament inclinades per a evitar l'acumulació de neu. En cada casa podien viure cinc o sis persones i solien tindre uns patis individuals o espais comunitaris, generalment descoberts. Aixina que, les cases estaven molt ben equipades per a resistir els durs hiverns a la Cerdanya. Les cases romanes són pràcticament idèntiques a les ceretanas.

Fase Romana

Despuix del periodo ibèric que es configura entre els sigles IV i III, trobaríem una segona fase romana republicana que escomença en el II Durant esta etapa, el poblat va ser reformat defensivament. L'entrada es va situar en el sector meridional, a diferència de l'anterior, que es trobava en l'alce. Esta nova entrada al poblat estava flanquejada per dos grans torres quadrades i un baluart defensiu. Es varen començar a utilisar pissarres per a edificar murs i les entrades de les cases posseïxen un preciós enlosado. La joya d'época romana va ser el taller metalúrgic, conformat per tres forges. Segons els estudis realisats i els restants trobats produïa elements de vidre, aixina com objectes de ferro, cobre, estany i plom, entre atres materials. El poblat va terminar sent abandonat pels romans, degut als conflictes sociopolítics, cóm dos guerres civils que va sofrir Roma i un tumult que es va produir al poblat.

Fase Medieval

En l'arribada dels godos, nou sigles despuix, el Castellot es va repoblar de nou. Estos es varen trobar en un poblat abandonat i en ruïnes, de manera que varen reconstruir cases, una nova muralla i una nova entrada al poblat a l'oest del jaciment, en el mateix sistema constructiu pero en uns murs en opus spicatum.

En relació en el sistema defensiu, es construyóuna nova entrada al sector de ponent. Junt a esta havia edificada una atalaya (torre de vigilància), la més gran del jaciment i la que millor complia la seua funció de vigilància.  

Bibliografia

• Asensio, D.; Cardona, R.; Herrero, C.; Morer, J.; Pou, J.; Saula, O. (2005). “Noves senyes sobre el núcleu fortificado ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgel)” A: XIII Coloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Món Ibèric als Països Catalans, Volum I, celebrat en Puigcerdà el 14 i 15 de novembre de 2003, ed. I. d. E. Ceretans Puigcerdà i Andorra, págs 467-474
• Asensio, D; Cardona, R; Herrero, C; Garcia-Dalmau, C; Morer, J; Pou, J; Saula, O (2009) “L'arquitectura domèstica en el núcleu fortificado ilergeta dels Estinclells (Verdú, Urgel), Sigle III aC” A: Arqueomediterrània 11. L'espai domèstic i l'organisació de la societat a la protohistòria de la Mediterrànea occidental (Ier mileni aC). Actes de la IV reunió Internacional d'Arqueologia de Calafell (Calafell, 6 al 9 de març de 2007) págs 125-141

• Asensio, D.; Cardona, R.; Garcia, C.; Herrero, C.; Morer de Llorens, J.; Pou, J.; Saula, O. (2011). “El fos del poblat ibèric dels Estinclells (Verdú, Urgel). Sigle III aC” A: Revista d'Arqueologia de Ponent, n. 21, Universitat de Lleida págs 121-128
• Campmajó, P. (1983). “Li site protohistorique de Llo (Pyrénées Orientals)”. Universitat de Perpinyà
• Campmajó, P. (2010). La transition âge du bronze – âge du fer en Cerdagne. Origines dones influences.  Projet collectif de recherche 2011-2013. Treball inèdit
• Campmajó, P. (2013). Rapport de fouille programmée du site de Llo1 (année 2013). Treball inèdit 
• Encrespe, C; Mercadal, O; Morera, J (2009) Memòria de les intervencions arqueològiques realisades al Castellot de Bolvir (2006-2009). Lliurat al Servici d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
• Guàrdia, Jordi; (2003) Memòria de l'intervenció arqueològica al jaciment de les Colomines de Llívia. Lliurada al Servici d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Treball inèdit
• Guàrdia, Jordi; (2012) Iulia Libica. Les últimes excavacions i el replanteig de la seua topografia urbana.  Tesina de màster lliurada a el ICAC. Treball inèdit.
• Guàrdia, Jordi; Mercadal, Oriol; Olesti, Oriol (Eds.) Llivia i la Cerdanya a l'Antiguetat. ICAC, Tarragona, en prensa.
• Mercadal, O.; Olesti, O. (1991). “El Castellot (La Corona, Bolvir). Un assentament ceretà a la planura cerdana”, A: IX Coloqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Suplement; Investigacions arqueològiques a la Cerdanya, ed. I. d. E. Ceretans Puigcerdà i Andorra.
• Mercadal, O.; Olesti, O. (1995). Memòria de la prospecció arqueològica al Castellot (Bolvir, La Cerdanya), lliurada al Servici d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya el febrer de 1995
• Morera, J; Oller, J (2013) Memòria de les intervencions arqueològiques realisades al Castellot de Bolvir. Campanyes 2010. Lliurada al Servici d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
• Morera, J; Oller, J (2014) Memòria de les intervencions arqueològiques realisades al Castellot de Bolvir. 2011-2013. Lliurat al Servici d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya l'abril de 2014. Treball inèdit
• Morera, J; Olesti, O; Oller, J; Mercadal, O; Sànchez, I (2012): "El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, íberoromana i altmedieval. Campanyes de 2010 i 2011" A: XI Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, celebrades a Girona el 15 i 16 de juny de 2012. págs 125-133.
• Morera, J; Olesti, O; Oller, J; Mercadal, O; Sànchez, I (2014): "El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, íberoromana i altmedieval. Campanyes de 2012 i 2013" A: XII Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, celebrades a Besalú el 13 i 14 de juny de 2014. págs 159-168.
• Olesti, O; Morera, J; Encrespe, C; Mercadal, O; Aliaga, S; Sànchez, I (2008): "El Castellot de Bolvir, una fortificació íberorromana en la Cerdanya " A: IX Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona. Volum I, celebrades en L'Escala el 6 i 7 de juny de 2008. págs 217-223.
• Olesti, O; Morera, J; Encrespe, C; Mercadal, O; Sànchez, I (2010): "El Castellot de Bolvir (La Cerdanya): ocupacions ceretana, íberoromana i altmedieval. Campanyes de 2008 i 2009" A: X Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, celebrades en Arbucias el 28 i 29 de maig de 2010. pàgs 147-158.
• Olesti, O; Morera, J; Encrespe, C; Mercadal, O; (2011): "El Castellot de Bolvir (la Cerdanya): una fortificació ceretana als Pirineus" A: Tribuna d'Arqueologia 2009-2010, págs. 295 – 330
• Oller, J (2013) Memòria de l'intervenció arqueològica realisada al Tozal de Baltarga. Juliol de 2012. Lliurat al Servici d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.
• Oller, J; Olesti, O; Mercadal, O; Morera, J (2013) “El Tossal de Baltarga. Un nou assentament Ibero-Ceretà” A: KER. Revista del Grup d'Investigació de la Cerdanya. Núm 6. Págs 61-66

• Oller, J; Morera, J (2014) Informe de l'intervenció arqueològica al jaciment del Tozal de Baltarga. Campanya 2013. (Bellver de Cerdanya, Cerdanya). Lliurat al Servici d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya en giner de 2014. Treball inèdit
• Olmos, P.; (2008). “Adaptació metrológica grega en l'arquitectura ibèrica de Catalunya: Mont de Sant Andrés d'Ullastret i Mas Castellar de Pontós” A: Cypsela, 17. El temps a la Prehistòria de Catalunya: satacions i seqüències culturals del Holoceno a l'Edat del Ferro (12.000 – 650 fa falta ANE) pág 273-284
• Oms, P.; (2009). “Aproximació a la mètrica ibèrica en Catalunya (sigles V-II aC)”, A: Revista d'Arqueologia de Ponent, 19, Universitat de Lleida, págs 51-70
• Oms, P.; (2010). A: Estudi dels patrons mètrics arquitectònics i urbanístics del món ibèric (sigles V-II aC), tesis doctoral dirigida per la Dr. M Carme Belarte i presentada en octubre de 2010 en Tarragona