Invenció (música)

En música, una invenció és una composició musical de curta extensió (normalment per a teclat) en una estructura contrapuntística a dos veus (composicions en el mateix estil d'una invenció són les simfonies contrapuntísticas barroques, pero utilisant una estructura a tres veus. Alguns editors moderns les criden "Invencions a tres veus" per a evitar confusió en el terme "simfonia"). Ben conegudes són les quinze invencions que componen la primera part de les Invencions i simfonies, BWV 772-801 de Johann Sebastian Bach.

Primers compassos de la 4.ª invenció en Re menor, de J. S. Bach (BWV 775)

Les invencions usualment no s'eixecuten en públic, sino que servixen com a eixercici per a estudiants de piano i com a eixercicis pedagògics per a estudiants de composició. Este tipo d'obres té forma imitativa: lo que fa una veu és repetida despuix per l'atra, i és invertible, és dir, que les notes d'una primera veu són armónicamente correctes respecte a l'atra veu tant si es posiciona per avall com per damunt d'eixa veu primera. Estes composicions solen tindre dos parts diferenciades (bipartitas), i açò és important ya que sent repeticions de temes que es van desenrollant en una harmonia similar, podrien semblar-se a un Cànon.

Estructura

Les invencions són similars en estil a les fugues, encara que són molt més simples. Consistixen en una exposició curta, un desenroll més llarc i, a voltes, una recapitulació curta. La diferència clau és que les invencions generalment no contenen una resposta al subjecte en l'escala dominant, com sí la posseïxen les fugues.

Exposició

En l'exposició, un motiu curt és introduït en una veu en la tònica. També se li coneix com a tema. El subjecte llavors és repetit en la segona veu en la tònica mentres que la veu inicial toca un contrasujeto o en contrapunt lliure.

Desenrolle

El desenroll conté la major cantitat d'elements de la peça. El compositor ací desenrolla el subjecte escrivint variacions melòdiques o harmòniques. Per lo general, açò implica l'alternança d'episodis en declaracions del tema, similar al desenroll d'una fuga. En les invencions de modo menor i major, el tema normalment es replanteja en el major relatiu i el dominant, respectivament. Les noves àrees tonals s'alcancen a través d'episodis, que generalment es mouen secuencialmente a través del círcul de quintes. L'últim episodi termina en una semi cadència en el to original, i a sovint s'exagera per a fer que el subjecte sone molt especial quan retorne. Moltes de les invencions de Bach seguixen esta forma, incloses BWV 775 i BWV 782.

Recapitulació

Si una invenció té alguna recapitulació, tendix a ser extremadament curta, a voltes de sol dos o quatre compassos. El compositor repetix el tema en la veu superior i la peça termina. La repetició del tema conté molt poca variació (o cap variació) sobre el tema original. La llínea inferior generalment reproduïx el contrasujeto, i si no hi ha cap contrasujeto, toca en contrapunt lliure.

Història

L'invenció és primàriament obra de Johann Sebastian Bach. Esta forma es va originar a partir de les improvisacions contrapuntísticas en Itàlia, especialment a partir de la forma del compositor Francesco Antonio Bonporti. Bach va adaptar i va modificar este tipo de peces per a convertir-les en lo que es considera formalment una invenció. Bach va escriure quinze invencions (BWV 772-786) com a eixercicis per al seu fill Wilhelm Friedemann Bach. Més tart, Bach va compondre una série de quinze invencions a tres veus, cridades simfonies (BWV 787-801).

Vore també

• Simfonia
• Estudi
• Johann Sebastian Bach