Invenció (música)
En música, una invenció és una composició musical de curta extensió (normalment per a teclat) en una estructura contrapuntística a dos veus (composicions en el mateix estil d'una invenció són les simfonies contrapuntísticas barroques, pero utilisant una estructura a tres veus. Alguns editors moderns les criden "Invencions a tres veus" per a evitar confusió en el terme "simfonia"). Ben conegudes són les quinze invencions que componen la primera part de les Invencions i simfonies, BWV 772-801 de Johann Sebastian Bach.
Les invencions usualment no s'eixecuten en públic, sino que servixen com a eixercici per a estudiants de piano i com a eixercicis pedagògics per a estudiants de composició. Este tipo d'obres té forma imitativa: lo que fa una veu és repetida despuix per l'atra, i és invertible, és dir, que les notes d'una primera veu són armónicamente correctes respecte a l'atra veu tant si es posiciona per avall com per damunt d'eixa veu primera. Estes composicions solen tindre dos parts diferenciades (bipartitas), i açò és important ya que sent repeticions de temes que es van desenrollant en una harmonia similar, podrien semblar-se a un Cànon.
Estructura
[editar | editar còdic]Les invencions són similars en estil a les fugues, encara que són molt més simples. Consistixen en una exposició curta, un desenroll més llarc i, a voltes, una recapitulació curta. La diferència clau és que les invencions generalment no contenen una resposta al subjecte en l'escala dominant, com sí la posseïxen les fugues.
Exposició
[editar | editar còdic]En l'exposició, un motiu curt és introduït en una veu en la tònica. També se li coneix com a tema. El subjecte llavors és repetit en la segona veu en la tònica mentres que la veu inicial toca un contrasujeto o en contrapunt lliure.
Desenrolle
[editar | editar còdic]El desenroll conté la major cantitat d'elements de la peça. El compositor ací desenrolla el subjecte escrivint variacions melòdiques o harmòniques. Per lo general, açò implica l'alternança d'episodis en declaracions del tema, similar al desenroll d'una fuga. En les invencions de modo menor i major, el tema normalment es replanteja en el major relatiu i el dominant, respectivament. Les noves àrees tonals s'alcancen a través d'episodis, que generalment es mouen secuencialmente a través del círcul de quintes. L'últim episodi termina en una semi cadència en el to original, i a sovint s'exagera per a fer que el subjecte sone molt especial quan retorne. Moltes de les invencions de Bach seguixen esta forma, incloses BWV 775 i BWV 782.
Recapitulació
[editar | editar còdic]Si una invenció té alguna recapitulació, tendix a ser extremadament curta, a voltes de sol dos o quatre compassos. El compositor repetix el tema en la veu superior i la peça termina. La repetició del tema conté molt poca variació (o cap variació) sobre el tema original. La llínea inferior generalment reproduïx el contrasujeto, i si no hi ha cap contrasujeto, toca en contrapunt lliure.
Història
[editar | editar còdic]L'invenció és primàriament obra de Johann Sebastian Bach. Esta forma es va originar a partir de les improvisacions contrapuntísticas en Itàlia, especialment a partir de la forma del compositor Francesco Antonio Bonporti. Bach va adaptar i va modificar este tipo de peces per a convertir-les en lo que es considera formalment una invenció. Bach va escriure quinze invencions (BWV 772-786) com a eixercicis per al seu fill Wilhelm Friedemann Bach. Més tart, Bach va compondre una série de quinze invencions a tres veus, cridades simfonies (BWV 787-801).
Vore també
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Invención (música)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.