Internet en l'Argentina
El Internet en l'Argentina va escomençar el seu desenroll en la década de 1980, i la seua comercialisació al públic general es remonta a 1995, quan es varen vendre les primeres conexions a Internet en el país.[1][2][3]
Segons senyes del 2018, Argentina és el país en major penetració d'Internet de Llatinoamèrica, i el quarto en vendes en llínea de la regió.[4][5][6]
El domini de nivell superior en l'Argentina és . ar.
Història
Primeres conexions
En l'any 1985 es va crear el Departament de Computació de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals (FCEN) de l'Universitat de Buenos Aires, a on un grup de professors, graduats i estudiants varen escomençar a treballar en l'investigació i el desenroll de rets.[7] En eixe lloc es varen realisar les primeres proves del protocol X25, usat per a transmetre senyes. També es va escomençar en el laboratori de rets basades en el protocol UUCP.
En 1986 varen escomençar a treballar en el proyecte RAN (Ret Acadèmica Nacional). Des del començ es brindava el servici de correu electrònic a integrants de la UBA i a atres institucions de caràcter acadèmic a nivell Nacional.[8]
Alvanç de les conexions a nivell internacional
Al començament de 1987 es va conseguir establir una conexió en l'Universitat de Toronto de manera telefònica. Esta va ser la primera comunicació internacional del país per correu electrònic via el protocol UUCP.
En este esquema, es va acordar que la RAN rebera tots els correus electrònics de l'àmbit acadèmic i, per la seua banda, la Cancelleria gestionara aquells que s'enviaven a l'exterior. D'esta manera, la Cancelleria començava a utilisar la ret per a l'intercanvi en les embaixades. La conexió internacional per mig del nodo atina es conectava en utai, l'àrea d'Inteligència Artificial de l'Universitat de Toronto, i d'allí al món.
A partir d'açò, dins de l'Universitat de Buenos Aires, primer es va conectar a tota la Facultat de Ciències Exactes i Naturals i es va establir que el servidor de correu electrònic de la FCEN es conectara en Cancelleria per a transmetre els mensages a les rets internacionals. Posteriorment, es va conectar a la Facultat d'Ingenieria per a que tinguera correu electrònic, i després al restant de les Facultats. Aixina, es concentraven en la Facultat les comunicacions per a l'àmbit acadèmic. Paulatinament, Argentina va aplegar a contar en més de 800 institucions conectades a través de correu electrònic.
Paralelament, la CNEA, UNLP i el Centre de Tecnologia en Ciències de Sistemes de la UBA impulsaven la ret BITNET. Per això, des d'octubre de 1986 estava en marcha el proyecte RUTA (Ret Universitària Teleinformática Argentina), que proponia l'interconexió dels centres de còmput de vàries Universitats Nacionals com a extensió de la proposta original que havia fet IBM Argentina en 1984 d'equipar estes institucions en equips mainframes. La modalitat de conexió basat en BITNET no va tindre continuïtat en Argentina a causa de que Internet es va impondre com a model a seguir i era més senzill fer créixer la ret utilisant PCs com a nodos de correu electrònic.
Expansió d'Internet
En els primers mesos de 1994 la fundació de NIC Argentina va escomençar a funcionar com a organisme reglamentat i en les facultats per al registre dels dominis ‘. ar’.
En abril de 1995 Internet es va obrir a l'àmbit comercial, conseguint que la comunitat general poguera accedir a ell.[7]
En juny de 1997 l'estat nacional declara "d'interés nacional l'Accés dels habitants de la República Argentina a la ret mundial d'Internet."[9]
Comercialisació de conexions de banda ampla
En l'any 1997 es varen llançar les primeres conexions de banda ampla en l'Argentina.[10] El primer proveïdor en comercialisar este servici en el país va ser Fibertel.
En el trascurso de l'any 2003 la banda ampla va escomençar a alvançar de manera sostinguda com a modalitat preferida d'accés per part dels usuaris. En eixe any la cantitat d'abonats a Internet de banda ampla va créixer un 35 % en passar d'aproximadament 150 000 en 2002 a més de 203 000 cap a finals de l'any en qüestió, segons senyes de Carrier i Associats.[11] A partir d'eixe moment, la tecnologia dial up va escomençar a retrocedir en favor de la banda ampla, fins que en la primera mitat de 2005 abdós tipos de tecnologia es varen repartir el mercat en parts iguals, en una curva en constant ascens de part de l'alta velocitat contra un decliu inexorable de les conexions dial up.
En 2013 el 100 % del mercat de conectivitat en l'Argentina corresponia a la tecnologia de banda ampla en les seues diverses modalitats. En eixe any ya es registraven més de 6,2 millons de contes de banda ampla, d'acort a senyes del Enacom.
Fenomen de la «televisió per YouTube»
Segons el diari Perfil, Vorterix va ser un dels primers mijos en conceptualizar «la televisió per YouTube» en Argentina, és dir, contingut que es pot sintonizar en Internet. Per a 2023, sèt canals conten en eixe concepte i solament s'emeten en la plataforma: Luzu TV, Olga En Viu, Pis 18, Blender, Gelatina i República Z.[12] Segons La Capital, s'estima que el récort d'audiència en viu és de 100 000 espectadors, en la seua majoria jóvens.[13]
Els canals de streaming es varen popularisar en la presència de influencers i l'us de temàtiques més quotidianes basades en la vida real, en lloc d'en la política.[14] A pesar de les seues comparacions en els mijos televisius o radials, Pàgina/12 no els va definir com a tal, puix es descriuen com un entorn d'amistats a on primen els modismes i els escenaris cridaners.[14]
En 2024, Luzu i Olga són els que més audiència tenen;[15] segons Rating Streaming, este últim concentra el 48 % de les vistes en viu de les transmissions realisades en el país.[16] Ademés, Luzu i Olga emeten entre 10 i 15 hores de contingut cada dia faener.[17] En 2026, Luzu és el segon canal més vist del seu tipo, per baix de Telefé, un canal de televisió que també produïx part del seu contingut en streaming.[18]
Juan Pablo Robert, responsable de creadors de contingut per a YouTube Hispanoamèrica, va senyalar que el 55 % dels usuaris argentins d'abril de 2025 veuen la plataforma en televisió. Robert va senyalar que en Argentina els canals de streaming s'han convertit en pioners i que s'han desenrollat formes de medir l'audiència de forma orgànica. Esta pràctica s'ha imitat en eixe llavors en Perú, Mèxic, Colòmbia i Estats Units.[19] L'empresari Marcelo d'Elizalde va senyalar que els canals es financen per publicitat no tradicional (mencions no intrusivas en mig d'una conversació) o product placement.[20] No obstant, l'analiste Carlos Ulanovsky, entrevistat per Pàgina/12, va afirmar que els canals de streaming s'havien convertit en una plataforma més precarizada que els mijos tradicionals, i va posar com a eixemple el famós cas de la falsa notícia sobre la mort de Lionel Messi difosa per la presentadora Florencia Penya.[21]
Aspectes tècnics
Rets de fibra òptica terrestres
L'Argentina manté conexions de fibra òptica terrestres en països limítrofs. Per eixemple, des de Clorinda, Formosa, cap a Paraguay; des de Pas dels Lliures, Corrents, cap a Brasil; o des de Sant Rafael, Mendoza i Bariloche, Riu Negre, cap a Chile.[22]
Cables submarins
En l'Argentina, des de l'any 2000, estos cables apleguen a terra ferma a través del llit marí de la zona d'amarre de Les Toninas. Arriben nou conexions: Plantilla:Enllaç interlingüístico, Atlantis-2, Bicentenario, Firmina, Malbec, South America-1 (Sam-1), South American Crossing (SAC), Tannat i Plantilla:Enllaç interlingüístico.[23][24][25]
Conexió satelital
En l'Argentina s'utilisen conexions satelitals en zones a on no hi ha tendit terrestre. L'empresa argentina ARSAT proveïx d'Internet a més de 2000 escoles del país d'acort en el Pla de Conectivitat d'Escoles Rurals. Ademés, proporciona accés a Internet a l'Antàrtida Argentina.[26][27]
El dia 27 de març de 2024 es va habilitar el servici de Starlink en tot el país.
Vore també
Referències
- ↑ «Història d'Internet en Argentina – 1995» (en és-és). Història d'Internet en Amèrica Llatina i el Carib. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «30 anys d'Història d'Internet en Argentina» (en és). Geek's Room. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «INTERNET: Història d'Internet en Argentina». INTERNET. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «Argentina, with the highest internet penetration in the region, but fourth in online sals» (en en-us). 247newsbeat. com. Archivat des d'el original, el 1 de març de 2019. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «[1]».
- ↑ «Argentina líder en penetració d'Internet en un 78%» (en en). Inversor Latam. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ 7,0 7,1 «30 anys de NIC Argentina (. ar) en el marc de l'evolució d'Internet» (en és). NIC Argentina. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «30 anys d'Història d'Internet en Argentina» (en és). Geek's Room. Consultat el 1 de març de 2019.
- ↑ «InfoLeg - Informació Llegislativa». servicis. infoleg. gob. ar. Consultat el 2025-02-05.
- ↑ «La banda ampla en l'Argentina complix 20 anys: la seua història» (en és). Via País. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «Cóm passa el temps, ya 20 anys de banda ampla». infonegocios. info. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «En l'Argentina, creixen els canals de YouTube com una atra opció a la TV oberta» (en és). Perfil. Consultat el 2025-01-13.
- ↑ «Els canals de streaming s'afiancen en Argentina: quins són els més vists». La Capital. Consultat el 2025-01-13.
- ↑ 14,0 14,1 «Canals de streaming, les noves vedettes del sistema mediàtic: De Luzu TV i Loft Stream a Vorterix i Urbana Play» (en és). Pàgina/12. Consultat el 2025-01-14.
- ↑ «Cóm vore la nova TV: el fenomen dels canals de streaming dels que parla mig món» (en és). Clarín. Consultat el 2025-01-13.
- ↑ «Streaming 2024 en Argentina: canals líders, figures, estratègies i monetización» (en és-ar). L'Economiste. Consultat el 2025-01-13.
- ↑ «Argentina: Canals de streaming seguixen creixent: Varen presentar la seua programació 2024 aumentant en gran mida les seues hores en viu» (en és-és). TAVI. Consultat el 2025-01-13.
- ↑ «Ni Twitch ni TikTok: El streaming en YouTube 2025 va ser de Telefe, Luzu i TN» (en és-és). Urgent24 - primer diari online en les últimes notícies d'Argentina i el món en temps real. Consultat el 2026-06-20.
- ↑ «Juan Pablo Robert, de YouTube Hispanoamèrica: “Els canals de streaming són les startups del nou Hollywood”» (en és-és). infobae. Consultat el 2025-04-24.
- ↑ «De la caseta al mainstream: cóm es viu el regnat del streaming i la seua relació en audiències, marques i el Mundial» (en és). Fortuna. Consultat el 2026-07-04.
- ↑ «Canals de streaming: de “la nova gran cosa” a l'incontinència verbal» (en és). Pàgina 12. Consultat el 2026-07-04.
- ↑ «¿Cóm es conecta Argentina a Internet?» (en és). NIC Argentina. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «Per terra, mar i aire: cóm nos conectem a Internet els argentins» (en és). www. lanacion. com. ar. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ Fernando G. Villalba (ed.): «Pocs ho saben, pero Google ha posat un cable submarí de fibra òptica que millora els seus servicis en Argentina: aixina funciona Firmina». Xataka Argentina. Consultat el 27 de maig de 2026.
- ↑ Hernán Marbre. «Aplega a les Toninas un nou cable submarí d'alta velocitat: "El primer pas cap al metaverso en el país"». Clarín. Consultat el 27 de maig de 2026.
- ↑ «Inclusió: 500 escoles rurals tenen el servici d'internet d'Arsat». Revista El Federal. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- ↑ «Pla de conectivitat per a escoles rurals». web. archive. org. Archivat des d'el original, el 18 de giner de 2018. Consultat el 26 de febrer de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Internet en la Argentina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.