Anar al contingut

NIC Argentina

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Problemes Network Information Center Argentina, o NIC Argentina (en espanyol: Centre d'Informació de la Ret per a Argentina), és una oficina depenent de la Secretaria Llegal i Tècnica de la Presidència de la Nació baix l'òrbita de la Direcció Nacional de Registre de Dominis d'Internet[1] responsable d'administrar el domini de nivell superior . ar, ademés del registre de noms de domini d'Internet de les persones físiques i jurídiques.

NIC Argentina forma part del model de múltiples actors (multistakeholder model) d'ICANN, la Corporació d'Internet per a l'Assignació de Noms i Números.

Fins que Argentina va poder establir la primera conexió permanent a l'internet global, els servicis varen ser proveïts per UUNET.

Les principals funcions són l'assignació de noms de domini a persones, empreses o organisacions i el servici de DNS (Domain Name System – Sistema de Noms de Domini).

Per ser un organisme integrant de l'Ecosistema d'Internet treballa en conjunt en atres organisacions a nivell nacional, regional i internacional i participa activament en els debats sobre Gobernanza d'Internet.

A nivell nacional és part d'iniciatives com la Coalició IPv6 i Blockchain Federal Argentina, i a nivell regional és integrant de distintes organisacions com LACNIC, l'organisació que agrupa els NIC de Amèrica Llatina i el Carib, i LACTLD.

Història

NIC Argentina va nàixer en 1987, com a part del Proyecte d'Informatisació de la Cancelleria Argentina. Fins a eixe moment, la comunicació entre la Cancelleria i les embaixades i representacions argentines al voltant del món es realisava exclusivament per Télex, i la distribució dels documents era completament manual. Impulsat per una real necessitat de modernisació, d'un aument de la productivitat i la seguritat, i per la visió tecnològica del Llicenciat Dante Caputo, canceller argentí en eixe llavors, el Proyecte d'Informatisació de la Cancelleria Argentina va donar els seus primers passos. Un dels objectius fonamentals del proyecte era una transformació completa dels mijos i sistemes d'intercanvi, distribució i almagasenament de les comunicacions i documents associats a la gestió de la Cancelleria Argentina.

En 2011, en la firma del Decret Presidencial 2085/201144, es va crear la Direcció Nacional del Registre de Dominis d'Internet, dins de la Secretaria Llegal i Tècnica de la Presidència de la Nació, i NIC Argentina va passar a la seua òrbita.[2]

Cronologia

En 1984 ya s'havia propost l'implementació del Sistema de Noms de Domini (DNS) per a organisar els noms de cada u dels nodos o hosts en la naixent Internet, d'una forma jeràrquica i en un mecanisme de resolució distribuït. En 1986 va tindre lloc una reunió de coordinació entre les distintes rets acadèmiques (BITNET, CSNET, USENET, etc.), en la que es va propondre la creació d'un pseudo-domini per a distinguir, de forma transitòria, als diferents nodos que componien la ret USENET. El nodo argentí passaria llavors a cridar-se atina. UUCP, i a ser accessible per a l'enviament de correu electrònic des d'atres rets, per a les quals es varen crear els pseudo-dominis . BITNET, . CSNET, etc. D'esta forma, es varen definir en cada ret alguns nodos en particular que actuarien com gateways, o ponts, per a l'intercanvi de mensages entre distintes rets. UUNET es va convertir en el gateway principal per a . UUCP, lo que va donar lloc a la creació de direccions de correu en el format [usuari @ atina. UUCP]. Acoplant-se al procés de transició al sistema de DNS, el 20 d'agost de 1987, Argentina va registrar el domini de nivell superior o Top Level Domain per a la República Argentina, utilisant el còdic de dos lletres predefinit per a Argentina en l'estàndar ISO-3166-1 (. AR), per mig del UUCP zone, i actuant UUNET com a pont principal per al mateix. El registre oficial del domini “. AR” per a Argentina es va fer efectiu pel NIC-DDN el 23 de setembre de 1987. El 13 de novembre de 1987 es va enviar a l'administrador dels mapes per a Argentina, el registre corresponent a dcfcen (la computadora del Departament de Computació de la Facultat de Ciències Exactes i Naturals) per a donar d'alta el nou nodo en els mapes d'UUCP: dcfcen. edu. ar es va convertir aixina, de manera oficial, en el primer nodo acadèmic, en l'Argentina, de la ret mundial UUCP. En maig de 1988 es va presentar formalment el proyecte a la comunitat d'usuaris d'informàtica d'Argentina, durant el VI Congrés Nacional d'Informàtica, Teleinformática i Telecomunicacions, USUÀRIA’88, organisat per l'Associació Argentina d'Usuaris de l'Informàtica i les Comunicacions. El 12 de setembre de 1989, es va emetre el Decret Nº 731/89, en el que s'establien les pautes bàsiques per a facultar al Ministeri d'Obres i Servicis Públics a procedir en la privatisació d'ENTel. El 5 de giner de 1990, es va emetre un nou Decret (Nº 59/90), en algunes modificacions respecte del decret original. En ell es varen incloure, explícitament, els servicis de telecomunicacions internacionals, i atres servicis, com la prestació de comunicació de senyes a nivell nacional (ARPAC) i atres servicis de valor agregat. En 1995, es varen vendre les primeres conexions comercials a Internet en Argentina.cita requerida Mils d'usuaris particulars i empreses argentines varen començar a navegar per una ret que, a nivell mundial, reunia ya unes 30 millons de persones. En 1996, varen aparéixer en el país les primeres conexions en tarifa plana (abonament d'us illimitat a Internet) llançada per Impsat. En 1999, la Secretaria de Comunicacions va dictar la Resolució N° 4536/99, que va assignar al Correu Oficial de la República Argentina l'administració, altes i baixes del domini d'Internet Argentina (. ar). En eixe mateix any, la Secretaria de Comunicacions ho va anular, a través de la Resolució N° 03/99.

En 2004, NIC Argentina va introduir els dominis '. gob. ar' i '. tur. ar', i va incorporar el registre de noms de domini en caràcters multilingües (IDN - Internacionalized Domain Names/Noms de Domini Internacionalizados).cita requerida En 2005, es va introduir la renovació anual del registre de noms de domini.

En 2011 NIC Argentina, que fins a eixe moment operava dins de l'òrbita de la Cancelleria, va iniciar un procés de renovació. Es va crear la Direcció Nacional del Registre de Dominis d'Internet, dins de la Secretaria Llegal i Tècnica de la Presidència de la Nació.

El 20 d'agost de 2013, es va implementar un nou sistema de registre i administració de dominis, el qual va permetre alvançar en la lluita contra la ciberocupación i els ciberdelitos.

En el més d'octubre de 2013 es va realisar la publicació del primer lloc argentí sobre una conexió IPv6 100% nativa, ipv6. ar

El 5 de març de 2014, NIC Argentina va incorporar el cobro per certs tràmits, sumant-se aixina a les millors pràctiques a nivell mundial.[3] Argentina era, fins a eixe moment, un dels pocs països que encara mantenia el servici en forma gratuïta. Actualment, les operacions arancelades són el registre, la renovació, la transferència i la disputa de dominis.

Des d'eixe mateix any, per la Resolució SLyT N° 20/14 es va establir que les Altes i Transferències de dominis d'Internet en NIC Argentina es publicaren en la Quarta Secció del Bolletí Oficial de la República Argentina.

En 2015 es va crear el CSIRT. AR (Computer Security Incident Response Team), primer centre de resposta sobre incidents que involucren noms de domini '. ar' per a colaborar en la lluita contra el cibercrimen i els delictes informàtics. En maig del mateix any, es va instalar en el datacenter de NIC. AR un ROOT SERVER - L d'ICANN el qual permet mantindre actives el 100% de les pàgines web '. ar' que es troben en Argentina sense la necessitat de conexions internacionals mantenint al país conectat front a qualsevol problema tecnològic extern.

En juny d'eixe mateix any, es va implementar la firma de DNSSEC lo que va proporcionar un nivell de seguritat adicional per al domini de nivell superior ‘. ar’, controlant que l'informació proveïda pel DNS provinga de l'orige correcte i no haja segut modificada.  

El 10 de juny de 2016 va tindre lloc la firma d'un acort de cooperació i assistència tècnica entre NIC Argentina i la Associació Rets d'Interconexió Universitària (ARIU) en l'objectiu de formalisar el víncul entre abdós i de consolidar un àmbit de colaboració, cooperació i intercanvi de coneiximents i experiències. Des d'eixe mateix més i fins a l'actualitat, els tràmits de dominis es realisen a través de la plataforma de Tràmits a Distància.

Des de novembre de 2016 el registre de dominis ‘. net. ar’ va passar de ser d'us exclusiu a estar disponible per a tota la comunitat, tal com el ‘. com. ar’. En giner de 2017 es va incorporar la zona ‘. musica. ar’, d'us exclusiu per a tots els actors que componen l'activitat musical en Argentina que es troben inscriptos en el Registre Únic de Músics i Agrupacions Musicals Nacionals o en el Registre de l'Activitat Musical de l'Institut Nacional de la Música (INAMU).

En giner de 2017, NIC Argentina va llançar el seu propi WHOIS i posteriorment, en el més de maig, va implementar el RDAP (Registration Data Access Protocol – Protocol d'Accés a Senyes de Registre), per mig del qual es poden realisar busques de senyes de registre de recursos d'Internet, com ser noms de domini, direccionar IP, i números de Sistema Autònom (ASN) de manera automatizado.

En setembre de 2017 NIC Argentina va implementar la Ret Anycast d'Argentina, iniciativa realisada de manera conjunta en la Cambra Argentina d'Internet (CABASE) i l'Associació Rets d'Interconexió Universitària (ARIU). Anycast és una forma de direccionament en la que l'informació és enrutada al nodo més propenc o al millor des del punt de vista de la topología de la ret.

En abril de 2018, baix la Resolució 4/2018 es va crear la Coalició per a l'adopció del Protocol d'Internet IPv6 en l'òrbita de la Secretaria de Tecnologies de l'Informació i les Comunicacions. Es va definir que la Coalició IPv6 treballara, inicialment, de manera coordinada en la Direcció Nacional de Registre de Dominis d'Internet (NIC Argentina) depenent de la Secretaria Llegal i Tècnica de Presidència de la Nació, en l'Ent Nacional de Comunicacions i en l'Oficina Nacional de Tecnologies de l'Informació del llavors Ministeri de Modernisació.

Eixe mateix any, i després d'un recorregut de treball colaboratiu en ARIU i CABASE, entre atres organismes, NIC Argentina va impulsar la formació de Blockchain Federal Argentina, una plataforma multiservicios oberta i participativa pensada per a integrar servicis i aplicacions sobre blockchain.

En setembre de 2019 a través de la Resolució 45/2019, es va dispondre l'obertura del registre de noms de domini directament en el '. ar'. Per a això, es varen propondre dos etapes, la de Registre de Preferència i la de Registre d'Interés, prèvies a la Disponibilitat General.

La primera etapa, va ocórrer entre l'11/09/2019 i el 09/11/2019 i es va destinar als Titulars de Noms de Domini per a que pogueren registrar-els, respectant els mateixos noms en el '. ar' (dominis registrats fins al 01/12/2015). En finalisar l'etapa, aquells dominis que varen rebre una solicitut, els Usuaris solicitants estaven habilitats per a registrar el domini, abonant l'aranzel de $270.-. En els casos en els que es varen rebre múltiples solicituts, la prioritat per a registrar el domini es va resoldre per mig d'un sorteig realisat per la Loteria de la Ciutat de Buenos Aires.

La segona etapa, va tindre lloc entre el 28/11/2019 i el 27/01/2020. Ací tota la comunitat podia solicitar el registre d'aquells noms de domini que es trobaven disponibles directament en el '. ar' (exceptuant els noms de domini de Preferència que no varen ser registrats durant l'etapa anterior -dominis '. com. ar', '. net. ar', '. org. ar', '. int. ar' i '. tur. ar' registrats en anterioritat al 1º de decembre de 2015). En este periodo, per a que la solicitut siga efectiva, es devia abonar l'aranzel de la Solicitut de Registre de $200.- (no reembossable). En els casos en els que va existir una única solicitut per a un nom de domini, l'Usuari podia registrar-ho una volta finalisada l'etapa abonant l'aranzel de Registre de $340.-. En canvi, en els que es varen rebre múltiples solicituts, la prioritat per a registrar-ho es va definir novament per mig d'un sorteig realisat per la Loteria de la Ciutat de Buenos Aires.

Per últim, la Disponibilitat General va començar el 15 de setembre de 2020, moment a partir del com els dominis '. ar' es troben disponibles per a totes les persones que vullguen registrar-els, ya siguen Titulars que desigen registrar els seus dominis també en el Nivell Superior '. ar', com per a nous usuaris que vullguen innovar creant noms de dominis que els permeten impulsar la seua activitat en Internet.

La zona 'bet. ar', es va sumar al llistat de zones especials en l'objectiu de brindar un espai propi als Registres d'Operadors de joc online validats. Els dominis dins d'esta zona, solament poden ser registrats per les Autoritats d'Aplicació de les respectives jurisdiccions.

El 5 de març de 2021, es varen llançar noves zones de domini: '. coop. ar' d'us exclusiu per a cooperatives i '. mutual. ar', destinada únicament per a mutuals; en abdós casos, quí soliciten estos tipos de registres deuen estar inscriptas i en matrícula vigent davant el Institut Nacional d'Asociativisme i Economia Social (INAES). Ademés, es va llançar la zona '. senasa. ar', que es troba reservada per a persones humanes o jurídiques dedicades a la comercialisació en mijos digitals de productes, artículs i/o servicis, vinculats a l'àmbit de competència del Servici Nacional de Sanitat i Calitat Agroalimentària (SENASA). Les noves zones varen ser creades a través del treball colaboratiu en les institucions corresponents i en la finalitat de brindar major especificidad als llocs '. ar'.

Tasques i responsabilitats

  • Administrar les 24 hs al dia, els 7 dies de la semana, els servidors de DNS (archius de zona) per al ccTLD . ar
  • Arbitrar en casos de Disputa de dominis, quan dos o més persones soliciten el registre d'un mateix nom de domini en el ccTLD . ar
  • Difondre la cultura d'Internet, participar de manera activa en diferents espais i generar iniciatives pròpies vinculades a la Gobernanza d'Internet, en un model multisectorial en el que es treballe en conjunt en els distints sectors tècnic, privat, públic i acadèmic i la societat civil, tant en el pla nacional com a regional i internacional.

Referències

  1. ↑ «. ar - NIC Argentina». punt. ar. Consultat el 7 d'abril de 2016.
  2. ↑ Dunayevich, Julian; Ramírez, Gabriela; Trentadue, Camila; Franca, Daniel & Zylbersztejn, Tamara (2018), “Història de NIC Argentina en el marc de l'evolució d'internet en el país”,  en Memòries - V Simpòsium d'Història de l'Informàtica d'Amèrica Llatina i el Carib, Riu de Janeiro, Brasil.
  3. ↑ http://www.lanacion.com.ar/1666972-comenzaran-a-cobrar-por-registrar-dominios-comar