Institut d'Astronomia de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic

El Institut d'Astronomia és l'institució de Mèxic encarregada de l'investigació en astronomia i astrofísica dins de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UNAM) junt en l'ampara, manteniment i us del Observatori Astronòmic Nacional (OAN). Té dos sèus: una en Ciutat Universitària, en la Ciutat de Mèxic, i una atra en Ensenar, Baixa Califòrnia.

Història

XIX

En setembre de 1862 Francisco Díaz Covarrubias va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic en Chapultepec, que era propietat del govern federal i que va ser instalat en giner de 1863. Davant l'inminencia de l'entrada de l'eixèrcit francés a la Ciutat de Mèxic, Díaz Covarrubias va desmontar els instruments principals de l'observatori i es va traslladar a Sant Luís Potosí i posteriorment a Tampico.

El punt culminant de l'astronomia mexicana de el XIX va ser l'observació del trànsit de Venus pel disc del Sol, en l'any de 1874 en Yokohama, Japó, realisada per Francisco Díaz Covarrubias i el seu equip de colaboradors. L'èxit de l'expedició a Japó va permetre a Díaz Covarrubias impulsar novament l'idea de reinstalar l'observatori astronòmic en Chapultepec. En el canvi d'administració en 1876, en iniciar-se la gestió presidencial de Porfirio Díaz, Vicente Riva Palau s'encarrega de la Secretaria de Foment i és qui repren/reprén el proyecte i convenç al president Porfirio Díaz de seguir recolzant-ho. Per decret presidencial del 18 de decembre de 1876, Porfirio Díaz crea l'Observatori Astronòmic Nacional (OAN) i el 28 d'eixe mateix més nomena a Ángel Anguiano, discípul de Díaz Covarrubias, director del mateix. Per les mateixes dates es va iniciar la construcció de les noves instalacions i el 5 de maig de 1878 s'inaugura l'Observatori Astronòmic Nacional en Chapultepec.

Els primers directors de el OAN varen ser els ingeniers Ángel Anguiano (1840-1921) de 1876 a 1899 i Felipe Valle (?-1910) de 1899 a 1910. De 1876 a 1947 les funcions de el OAN varen ser de dos tipos: les pròpiament astronòmiques, que estaven fonamentalment dirigides a l'estudi i divulgació de l'astronomia de posició (incloent l'observació d'asteroides, cometes, planetas i eclipses solars), i a una série de servicis relacionats en l'astronomia i les ciències de la terra que a través dels anys es varen ser canalisant a atres institucions com són: la geodèsia, la cartografia, el geomagnetismo, la climatologia, la sismografía i el servici del hora. En 1881 es publica la primera edició de l'Anuari de l'Observatori Astronòmic Nacional de Mèxic, que es publica anual i ininterrompudament fins al dia de hui. En 1883 es trasllada l'Observatori Astronòmic Nacional al Palau de l'ex-Arzobispado en Tacubaya.

En 1887 l'Observatori Astronòmic Nacional va rebre una invitació del Almirant Mouchez (1821-1892), director del Observatori de París, per a participar en el proyecte internacional de la Carta del Cel. En este proyecte li va tocar a l'Observatori de Tacubaya cobrir la franja compresa entre les declinació de -9 i -17 graus, aproximadament 2450 graus quadrats, és dir el 6% de l'àrea del cel. En 1891 es va instalar en Tacubaya el telescopi refractor encarregat de prendre les plaques fotogràfiques de la Carta del Cel, al que també se li va cridar La Carta del Cel.

XX

En 1908 va ser inaugurat el nou edifici de l'Observatori Astronòmic Nacional en Tacubaya i en 1929 es va expedir el decret d'autonomia de l'Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, a on es va establir que el OAN va passar a ser part d'esta casa d'estudis.

En 1942 va ser inaugurat l'Observatori Astrofísic de Tonantzintla, gràcies als esforços de Luís Enrique Erro, important polític mexicà que va participar en la campanya presidencial de Manuel Àvila Camacho. Segons ha segut relatat per alguns dels amics de Erro, Àvila Camacho li va preguntar a Erro que cóm ho podria recompensar pel respal prestat, a lo que Erro va contestar que en la creació d'un observatori professional. El recent estrenat president va donar llum verda a la construcció d'un observatori en Pobla, el seu estat natal. L'observatori es va construir per a estajar la cambra Schmidt, que era el seu telescopi principal. La latitut geogràfica de l'Observatori de Tonantzintla, 19 graus nort, permet observar tot el pla de la Galàxia, lo que no era possible des dels observatoris professionals del hemisferi nort.

En 1948 Guillermo Haro va ser nomenat director de l'Observatori Astronòmic Nacional lloc que va mantindre fins a 1968. A partir d'eixe any es varen iniciar una série de llínees d'investigació. Ordenades més o menys cronològicament les més importants varen ser sobre: nebuloses planetàries, objectes Herbig-Haro, estreles T-Tauri, estreles racha, classificació espectral, estreles blaves en la direcció dels pols galàctics, galàxies blaves en llínees d'emissió i cuasares. L'interés per l'estudi de les estreles T-Tauri va dur a Haro a descobrir, independentment de Herbig, els objectes Herbig-Haro, es tracta de chicotets núvols lluents que han segut excitades colisionalmente per chorrada de gas produïts per estreles en formació. En 1951 els telescopis de l'Observatori de Tacubaya es muden a un predio contigu al de l'Observatori Astrofísic de Tonantzintla. Esta mudança va ser necessària per la contaminació lumínica produïda per la Ciutat de Mèxic. En 1954 el OAN va deixar les seues oficines en Tacubaya i es va instalar en la recent creada Ciutat Universitària.

En 1961 va ser inaugurat el telescopi d'1 metro de diàmetro en l'Observatori Astrofísic de Tonantzintla, sent el més gran instalat en el país fins a la data. Cap a 1966 es va reconéixer la necessitat de construir un telescopi de major diàmetro, pero va resultar evident que el lloc en Tonantzintla ya no era adequat per a tal fi. Per lo que es va buscar un lloc en les millors característiques sobre obscuritat de cel, baixa nuvolositat i baixa turbulència atmosfèrica. Este lloc és precisament la Serra de Sant Pedro Màrtir, a on s'ha portat a terme l'extensió i desenroll de l'Observatori Astronòmic Nacional.

En 1967 l'Observatori Astronòmic Nacional es convertix en l'Institut d'Astronomia (IA) de la UNAM.

En 1971 la UNAM instala en Sant Pedro Màrtir els telescopis de 84 cm i d'1.5 metros de diàmetro. En 1979 la UNAM inaugura el telescopi de 2.1 m, gràcies al liderage d'Arcadio Poveda Ricalde. Des de 1971 és el telescopi òptic més gran en el país.

En 1974 va sorgir la Revista Mexicana d'Astronomia i Astrofísica, en part hereua de la tradició del Bolletí dels Observatoris de Tonantzintla i Tacubaya, revista de gran calitat i que té una component d'artículs estrangers considerable, en volums especials ha publicat un número considerable de les memòries dels congressos d'astronomia que s'han realisat en Llatinoamèrica i de les conferències mexicà-texano d'astronomia. Esta revista és la que conta en major paràmetro d'impacte entre totes les revistes científiques mexicanes.

En la década dels huitanta i noranta es va donar l'internacionalisació de l'astronomia mexicana a partir de l'establiment de relacions de treball en astrònoms d'atres països i l'utilisació dels millors instruments astronòmics del món com els radiotelescopios d'Estats Units d'Amèrica i Japó, els telescopis òptics instalats en Chile i els Estats Units i dos telescopis en satèlits artificials: l'Explorador Internacional Ultravioleta en els huitanta i el Telescopi Espacial Hubble. Esta activitat es va vore reflectida en la producció d'artículs astronòmics d'alta calitat que varen aparéixer en les millors revistes del món: Astrophysical Journal (EUA), Astronomical Journal (EUA), Monthly Notices of the Royal Astronomical Society (Gran Bretanya), Astronomy and Astrophysics (Europa). En 1983 l'Institut d'Astronomia desenrolla el detector Mepsicrón, en eixe llavors lo més alvançat en el seu tipo en el món, i ho ampra en el telescopi de 2.1 m en un de les seues espectrógrafs. En setembre de 1989 l'Institut va establir el primer enllaç de Mèxic a l'Internet a través d'una conexió TCP/IP entre les seues instalacions en Ciutat Universitària i el National Center for Atmospheric Research en Boulder, Colorat, utilisant el satèlit mexicà de telecomunicacions Morelos I. En 1995 el telescopi de 2.1 m es convertix en el primer telescopi clàssic convertit en actiu, per mig d'un joc de soports neumàtics.

XXI

L'émfasis central en esta etapa radica en construir models evolutius de tot lo observable i lo no observable: mig interestelar, núvols moleculars, regions H II, l'etapa de formació estelar (incloent discs proto-planetaris i la formació de planetes), nebuloses planetàries, la mort de les estreles (incloent la formació de nanes blanques, forats negres i pulsares o estreles de neutrons), estreles múltiples, cúmuls estelars, galàxies (incloent la nostra galàxia, núcleus de galàxies actives i cuasares), l'Univers (incloent la formació d'hidrogen, heli, deuteri i liti durant els primers quatre minuts despuix de la gran explosió, aixina com la formació de galàxies uns mil millons d'anys despuix).

Per a fer estos models requerim d'observacions de totes les bandes del espectre electromagnètic: rajos gamma, rajos X, llum ultravioleta, llum visible, llum infrarroja, ones milimétricas i ones de radi.

En 2003 es crea el Centre de Radioastronomía i Astrofísica (CRyA) de la UNAM, ubicat en el Campus Morelia de la UNAM i creat a partir de l'unitat de l'Institut d'Astronomia de la UNAM en dita ciutat.

En 2008 astrofísics i físics d'altes energies de diversos centres nacionals han creat una aliança per a atraure al proyecte internacional HAWC a Mèxic. HAWC pertany a la nova generació d'observatoris panoràmics Cherenkov en aigua, despuix de l'èxit i conclusió de la missió Milacre, que va ser desmantellada en juny de 2008 per a que la seua electrònica i tubos fotomultiplicadores s'integren en HAWC. Instalat en el parc nacional Pico de Orizaba, serà un telescopi que registrarà simultàneament rajos gamma d'altes energies (100GeV a 100TeV).

En juny de 2011 l'Institut d'Astronomia va presentar l'equip de còmput d'alt rendiment Atocatl. Atocatl és un cluster que paralelará 216 processadors, servint als investigadors en astronomia en matèria de càlcul sobre models d'astrofísica, posterior a la part de recepció de senyes en els telescopis com des de l'Observatori Astronòmic Nacional de Sant Pedro Màrtir. En la seua primera fase té 40 Terabytes de capacitat de processament pero que s'espera quintuplicarà per a abans de l'any 2012. Les futures ampliacions ho duran a tindre un total de 8 GPUs, 288 processadors CPUs i 200 Terabytes per a almagasenament de senyes.

Com a part del desenroll de l'astronomia mexicana en el XXI s'està treballant en dos proyectes per a instalar telescopis moderns en el territori nacional, en particular l'Institut d'Astronomia de la UNAM des de principis dels noranta està impulsant i desenrollant un proyecte per a instalar un telescopi òptic-infrarrojo de nova tecnologia per a ser instalat en l'Observatori de Sant Pedro Màrtir. El IA participa com a soci minoritari en atres proyectes: en l'òptic contribuïm en el 5% del cost i manteniment del Gran Telescopi Canari (GTC), ubicat en les Illes Canàries. En el respal de CONACyT també es tindrà accés al Gran Apany Milimétrico de Atacama (ALMA), el qual s'està construint en Chile.

Investigadors reconeguts

En l'Institut d'Astronomia s'han format i/o laborado investigadors en astronomia i astrofísica de reconeiximent mundial:

 Julieta Fierro Gossman, pionera de la divulgació científica en Mèxic.
Guillermo Haro Barraza, fundador del INAOE.
Manuel Peimbert Serra, especialiste en evolució química de l'Univers.

Paris Pişel meuş, investigadora pionera d'astronomia en Mèxic.

Arcadio Poveda Ricalde, investigador emèrit de l'Institut d'Astronomia.
Luis Felipe Rodríguez, especialiste en radioastronomía i fundador del CRyA en Morelia, Michoacán.
Silvia Torres Castilleja, electa presidenta de l'Unió Astronòmica Internacional de 2015 - 2018.

Alejandro Farah Simón, president de la Societat Astronòmica de Mèxic, fundador de la Societat Astrómica de la Facultat d'Ingenieria de la UNAM, cap del departament d'instrumentació.

Vore també

Societat Astrómica de la Facultat d'Ingenieria de la UNAM Societat Astronòmica de Mèxic

Enllaços externs

Institut d'Astronomia UNAM (Sede Ciutat Universitària).
Lloc oficial de l'Institut d'Astronomia en Facebook.
Lloc oficial de l'Institut d'Astronomia en Twitter.