Gran Telescopi Canàries
El Gran Telescopi Canàries (conegut també com GTC o GRANTECAN) és un proyecte espanyol, que va culminar en la construcció del major telescopi òptic del món.[1] Liderat pel Institut d'Astrofísica de Canàries,[2] el telescopi va realisar la primera llum oficial en la matinada del 13 al 14 de juliol de 2007 i va començar la seua producció científica a principis del 2009. El 24 de juliol de 2009 va ser inaugurat oficialment pels Reis d'Espanya. Les obres varen començar en l'any 2000 en el Observatori del Roque dels Chicons, La Palma, Illes Canàries, Espanya. Les seues instalacions, que es troben a 2396 m s. n. m. d'altitut, junt en el Observatori del Teide, constituïxen el Observatori Nort Europeu (O.N.E.). En este lloc es reunixen condicions òptimes per a l'observació, per la calitat del cel, protegida per una llei ad hoc.
En 1994 es va crear la societat anònima GRANTECAN, S.A. en Pedro Álvarez Martín com a director.[3] Esta empresa té com a fi la construcció i gestió de el GTC. Esta empresa va ser impulsada pel govern autonòmic de Canàries i el govern d'Espanya. El GTC té caràcter internacional, havent-se firmat acorts per a la participació en el proyecte de Mèxic, a través de l'Institut d'Astronomia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic i del Institut Nacional d'Astrofísica, Òptica i Electrònica de Pobla, Mèxic. Ademés d'estes institucions també Estats Units és soci d'este proyecte a través de la Universitat de Florida. La participació estrangera està llimitada a un màxim d'un 30%.
En este telescopi es podrà conéixer més sobre els forats negres, les estrelas i galàxias més alluntades del Univers i les condicions inicials despuix del Big Bang. S'espera que el telescopi realise importants alvanços en tots els camps de la astrofísica.
El 5 de setembre de 2016, el director del Gran Telescopi Canàries (GTC), Romà Corradi, i el director general de l'Observatori Astronòmic Nacional de China (NAOC) firmen un acort en objectiu principal d'estretir i enfortir la colaboració entre abdós institucions, incloent l'aportació per part de NAOC d'instrumentació alvançada per a el GTC i l'accés a un 5% del temps d'observació del telescopi.[4]
Senyes tècniques
[editar | editar còdic]Archiu:GranTeCan, isla de la Palma, España, 2015.webm
El telescopi observa la llum visible i infrarroja procedent de l'espai i té un espill primari de 10,4 metros, segmentat en 36 peces hexagonals vitroceràmiques, d'1,9 m entre vèrtiços, 8 cm de gruixa, i 470 kg de massa cada una. El sistema òptic es completa en dos espills (secundari i terciario) que formen image en sèt estacions focals. Els espills estan construïts en un material especial fabricat en Alemània per l'empresa Schott AG cridat Zerodur, un tipo de vitroceràmica que a penes sofrix alteracions en els canvis de temperatura i per lo tant evita que les imàgens sofrixquen deformacions. El seu poliment es va fer en un llímit d'error superficial de 15 nanómetros (millonèsima de milímetro), és dir, un tamany 3000 voltes més fi que un cabell humà.
Per a arreplegar les senyes estarà equipat en els següents instruments:
Primera generació:
OSIRIS: cambra i espectrógraf de resolució baixa i intermija, operant en el ranc visible. CanariCam [1] archivat en Wayback Machine.: cambra i espectrógraf en el infrarrojo tèrmic.
Segona generació:
EMIR: espectrógraf multiobjeto per a treballar en el infrarrojo. MEGARA: espectrógraf visible de camp integral i multiobjeto de resolució intermija-alta.[5] FRIDA: cambra espectrógraf per al infrarrojo propenc que aprofitarà el fes corregit pel sistema d'òptica adaptativa
Vore també
[editar | editar còdic]Very Large Telescope (VLT) Telescopi Europeu Extremadament Gran (E-ELT) Telescopi Jagant de Magallanes (GMT) Gran telescopi binocular (LBT) Anex:Majors telescopis reflectores òptics
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Els Reis inauguren el major telescopi del món en l'illa de la Palma». elmundo.és. Consultat el 24 de juliol de 2009.
- ↑ «ProyectoGTC».
- ↑ «El Gran Telescopi Canàries busca nou director». eldiario.és. Consultat el 4 d'octubre de 2019.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 1 de giner de 2017. Consultat el 1 de giner de 2017.
- ↑ «MEGARA. Multi espectrógraf en GTC d'Alta Resolució per a Astronomia». Consultat el 20 de setembre de 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gran Telescopi Canàries.
Especial sobre el Grantecan en vídeos, fotos superampliables, entrevistes i gràfics Pàgina sobre el proyecte GTC Webcam de l'interior i exterior de el GTC Web divulgativa del Gran Telescopi Canàries Archiu públic Gran Telescopi CANARIAS El major caçador de galàxies. El Món Grantecan, el supertelescopio més gran del món. lainformacion.com Grantecan
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Telescopio Canarias» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.