Cambra de Schmidt

Rajos òptics dins d'una cambra de Schmidt

La cambra de Schmidt, o comunament telescopi de Schmidt, és una cambra astronòmica dissenyada per a proveir amplis rancs de vista en aberracions llimitades. Atres dissenys similars són la cambra de Wright i el telescopi Lurie-Houghton.

Invenció i disseny

La cambra de Schmidt va ser inventada pel estonio Bernhart Schmidt en 1930. Els seus components òptics són un espill primari esfèric senzill i un lent corrector asférico, conegut com a plat corrector, localisat en el centre de la curvatura de l'espill primari. La película o el detector és colocat dins de la cambra en el primer enfocament.

El disseny està preparat per a permetre ràdios focals molt ràpits controlant el menge i l'astigmatisme.

Les cambres de Schmidt tenen plans focals molt curvats, lo que exigix que la película, la placa o un atre detector siguen correspondientement curvos. En alguns casos el detector es fabrica curve; en atres mijos est és mecánicament ajustat a la forma del pla focal per mig de l'us de clips de retenció o pernos, o per l'aplicació de buit.

Aplicacions

El telescopi de Schmidt del observatori Karl Schwarzschild és la cambra de Schmidt més gran del món.

La cambra de Schmidt és usada típicament com un instrument de recopilació de senyes, per a programes d'investigació en els quals una gran cantitat de cel deu ser observada. Estos inclouen investigacions astronòmiques, busques de cometas i asteroides i la busca de novas.

A principis de la década de 1970, Celestron va comercialisar una cambra de Schmidt de 8 polzades. La cambra va ser dissenyada en la fàbrica i va ser feta de materials en baixos coeficients d'expansió. Els primers models requerien que el fotógraf tallara i desenrollara quadros individuals de 35 mm ya que el sostenidor de la película fotogràfica solament podia sostindre un quadro de la película.

Varen ser produïdes al voltant de 300 cambres de Schmidt per part de Celestron.

Ademés, les cambres de Schmidt i els seus dissenys derivats són freqüentment utilisats per a rastrejar satèlits artificials en òrbita terrestre.

El sistema de Schmidt va ser popular, usat a l'inversa, per a sistemes de proyecció de televisió. Grans proyectores de Schmidt varen ser utilisats en els cines i sistemes tan chicotets com de 8 polzades varen ser fets per a us caser.

Un telescopi de Schmidt va ser el cor del satèlit Hipparcos de l'Agència Espacial Europea (1989-1993). Açò va ser usat en l'investigació feta pel Hipparcos que va medir les distàncies de més d'un milló d'estreles en una precisió sense precedents. Açò va incloure el 99% de les estreles de fins a magnitut 11. L'espill esfèric usat en el telescopi era increiblement exacte. Si este fòra comparat en escala en el tamany de l'Oceà Atlàntic, irregularitats en la seua superfície serien d'al voltant d'1 dm d'altura.

Una atra cambra de Schmidt famosa i productiva és la del telescopi Oschin Schmidt en l'observatori Colomer, que va ser usat en la “Colomer Observatory Sky Survey” (POSS, 1958) de la societat National Geographic. El telescopi de Schmidt de l'observatori Karl Schwarzschild és la cambra de Schmidt més gran del món.