Astigmatisme (sistemes òptics)
El astigmatisme en un instrument òptic es referix a una magnitut que medix de manera convencional un cert defecte d'estigmatismo.[1] Un sistema òptic que exhibix astigmatisme enfoca dos eixos ortogonals de llum a dos distàncies diferents. En atres paraules, l'astigmatisme és una aberració òptica que fa que els rajos es propaguen en dos plans perpendiculars en dos focs diferents.[2]
Explicació
[editar | editar còdic]La versió ideal de la lent esfèrica comuna, de la qual una lupa típica és un eixemple, no exhibix astigmatisme. La lent és simètrica en les direccions horisontal i vertical (de fet, totes les direccions), i per lo tant té una potència òptica que no varia depenent de si l'àngul en el que la llum incidix sobre la lent està en el pla vertical o horisontal. Con respecto de l'enfocament, això significa que la llum emesa des d'un sol punt en un objecte i capturada per diferents parts de la lent és redirigida per la refracció de la lent i s'unix en un sol punt.[3]
Les aberracions per astigmatisme són similars a les aberracions comáticas, no obstant estos artefactes no són tan sensibles al tamany de l'obertura i depenen més fortament de l'àngul oblicuo del fes de llum. L'aberració es manifesta per l'image fòra de l'eix d'un punt de mostra que apareix com una llínea o elipse en lloc d'un punt.[4]
Quan un sistema òptic, diafragmado, rep un chicotet fes de llum de rajos que provenen d'una font puntual sensiblement alluntada de l'eix, l'image casi puntual de l'aproximació de Gauss és reemplaçada per una pseudoimagen, açò és, una taca (espot) lluminosa casi circular d'un tamany important. Si es talla el pinzell lluminós emergent en una pantalla es comprova, davant i darrere d'esta taca, l'existència de dos chicotetes rectes lluminoses perpendicular entre sí que són dos focals del pinzell lluminós, és dir, seccions en la pantalla de dos àrees de reducció del chicotet fes lluminós que són elements de superfície d'una càustica. Es demostra que el diàmetro de la pseudoimagen disminuïx quan ho fa la distància entre les focals.[1]
En astigmatisme positiu, la llum d'un meridiano vertical s'enfoca més prop de la lent que la llum a través del meridiano horisontal. Cada punt de l'objecte produïx dos imàgens de llínees perpendiculars. Estos són l'enfocament tangencial i l'enfocament sagital. El foc sagital és a on s'enfoquen els rajos sagitales, i es forma una image de llínea en el pla meridional. El foc tangencial és a on s'enfoquen els rajos tangencials o meridionals, i una image de llínea es forma perpendicular al pla meridional. Situat entre estos focs de dos llínees hi ha un foc circular cridat foc medial.[5]
S'ha preferit caracterisar este defecte de estigmatismo de modo quantitatiu per la distància entre les focals (distància de astugmatismo) o astigmatisme de l'instrument en les condicions d'us especificades.[1]
Els objectius fotogràfics cridats anastigmáticos estan corregits d'este defecte per a tots els punts del camp útil.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 (2004) Diccionari Akal de física, Tres Vores (Madrit): Akal, p. 64. ISBN 9788446012559.
- ↑ «Astigmatism in Optical Systems» (en inglés). Consultat el 30 d'abril de 2018.
- ↑ MIT OpenCourseWare.
- ↑ «Astigmatism». Optical Aberrations, Interactive Tutorials. Optical Microscopy Primer.
- ↑ (2004) Field guide to geometrical optics, Bellingham, Wash.: SPIE Press. ISBN 9780819452948.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astigmatismo (sistemas ópticos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.