Infart

Es denomina infart[1] a la necrosis coagulativa per una lesió isquémica d'un orgue (mort d'un teixit per falta de sanc i posteriorment oxigen), generalment per obstrucció de les artèries que lo irrigan, ya siga per elements dins de la llum del got, per eixemple plaques d'ateroma, o per elements externs (tumors que comprimixen el got, per torsió d'un orgue, hèrnia d'un orgue a través d'un orifici natural o patològic, etc.). L'infart al miocardi es produïx al taponarse una artèria que du la sanc al cor. Els infarts poden produir-se en qualsevol orgue o múscul, pero els més freqüents es presenten:
- En el cor (infart agut de miocardi).
- En el cervell (accident cerebrovascular).
- En l'intestí (infart intestinal mesentèric).
- En el renyó (infart renal).
- En el pulmó (Infart pulmonar).
Si be la majoria dels infarts s'originen per l'obstrucció d'una artèria (braços, cames, intestí, etc.), els infarts pulmonars poden ser d'orige venoso por cuanto la sanc de l'artèria pulmonar procedix directament de la circulació venosa a través de les cavitats dretes del cor i és capaç de dur un trombo des de les venes de les extremitats o abdomen a ocluir un got arterial pulmonar.
En el llenguage coloquial, quan es menciona la paraula infart sense mencionar a quin orgue es referix, es dona per entés que es tracta d'un infart agut de miocardi.
Característiques electrocardiográficas
Sobre la manifestació en l'electrocardiograma (ECG), un infart es caracterisa per la tríade "ILI", encara que no es tracta necessàriament d'un procés llineal, i en alguns casos solament representa un problema cardiovascular i no la génesis d'un infart:
- Isquemia: es definix com la falta de rec sanguíneu i, per tant, d'oxigen que sofrix el cor en obstruir-se les artèries coronarias, i es manifesta en el ECG per una inversió en l'ona T . En ocasions, esta inversió de T no indica necessàriament la presència d'un infart agut de miocardi (IAM), sino tan sol un dèficit de rec sanguíneu al cor sense IAM.
- Lesió: es produïx lesió quan el teixit cardíac ha estat privat de rec sanguíneu efectiu; per lo tant el teixit escomença a necrosarse. En el ECG es manifesta per una elevació del segment ST, per damunt dels paràmetros normals, el qual també pot deprimir-se en l'infart subendocardíaco. Esta elevació del ST informa que el pacient està sofrint un procés agut.
- Infart: es produïx quan el teixit cardíac esta privat de l'aporte sanguíneu per presència de trombo i/o ruptura de placa ateromatosa i/o contractura d'artèria coronaria (angina de Prinz Metal). Cal dir que els infarts de miocardi es produïxen en qualsevol part pero són més freqüents en la part esquerra, per ser esta la de major gruixa miocardial i treball físic. En el ECG s'aprecia, ademés de l'elevació del ST, l'aparició d'ones Q diagnòstiques, que són les que superen en llongitut a 1/3 de les ones R. En determinades derivació és possible trobar ones Q no diagnòstiques, açò és, ones menudes que no impliquen l'existència d'esta patologia.
Primers auxilis
Depenen de l'orgue afectat.
En el cas d'infart en el cor, requerixen els primers auxilis per a infart de miocardi.
En el cas d'infart en el cervell, requerixen els primers auxilis per a accident cerebrovascular.