Iglésies i convents de Goa
Iglésies i Convents de Goa és un conjunt de monuments religiosos localisat en Goa Vella, en l'estat de Goa, en l'Índia, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1986.
Goa va ser l'antiga capital de les Índies portugueses i un centre per a l'evangelización d'Àsia des de el XVI. Les criteris per a incloure els monuments religiosos de Goa en la llista del Patrimoni de la Humanitat són:[1]
1) l'influència dels monuments en la difusió de les formes artístiques occidentals: els estils manuelino, manierista i barroc, en tota Àsia, a on es varen establir les missions catòliques;
2) el valor del conjunt de monuments de Goa com un eixemple excepcional que ilustra el treball de evangelización i
3) el valor específic de la presència en la Basílica de Bon Jesús en la tomba de San Francisco Javier, que ilustra un event d'importància mundial: l'influència de la religió catòlica en l'Àsia de l'edat moderna.
Històric
[editar | editar còdic]La ciutat de Goa Vella va ser fundada en el XV pels governants musulmans del Sultanato de Bijapur com port en el riu Mandovi. L'acort va ser pres en 1510 per Afonso de Albuquerque, primer virrey de l'Índia, en l'ajuda del corsario Timoja, permaneixent casi contínuament baix el domini portugués fins a el XX.
Els misionero jesuïtes, franciscanos i d'atres órdens religioses es varen establir en la Goa de el XVI, utilisada com a centre per a la difusió del catolicisme en l'Índia. Els colonizadores varen ser inicialment tolerants en el hinduismo i atres religions, pero a partir de 1560 la difusió del catolicisme es va vore reforçada per l'arribada de l'Inquisició a Goa, molt temuda en el seu moment.[2] Els sigles XVI i XVII varen ser l'edat d'or de Goa, que va ordenar un floreciente comerç i va aplegar a tindre privilegis administratius similars als de Lisboa.[3] En els primers dos sigles de presència portuguesa, la majoria de les iglésies i convents que encara poblen la ciutat es varen construir, sent una raó d'admiració per als viagers que varen passar per Goa[4][5] Estos monuments reflectixen l'intercanvi cultural entre portuguesos i indis: mentres que les formes arquitectòniques seguixen els cànons europeus, la decoració interna d'altars, retaules, pintures i mobles reflectixen la mà d'obra d'artistes locals. Açò va ser possible gràcies a la gran tradició escultòrica dels artistes indis de la regió de Goa, que no va fer necessari importar mà d'obra artística a gran escala, com ho va fer en la colónia Brasil[6]
Des de finals de el XVII, la competència comercial en els holandesos i els britànics va dur al decliu econòmic de Goa Velha, al mateix temps que Brasil es va convertir en la colónia més important para Portugal. Ademés, vàries epidèmies han afectat a la ciutat i el port del riu Mandovi s'ha tornat inadequat per als barcos més moderns. El virrey es va mudar a Panjim (Nova Goa) en 1759, i Goa Vella va perdre oficialment el seu estatus de capital en 1843.[5]
En el XX, despuix de varis anys d'hostilitats i tractes diplomàtics, les tropes índies varen invadir i varen anexar Goa i les regions circumdants a l'Índia, posant fi a sigles de presència portuguesa en el subcontinent. L'influència cultural, no obstant, continua fins als nostres dies i és evident en els monuments religiosos de Goa, declarats Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO en 1986.
Monuments
[editar | editar còdic]
Iglésia de la Verge del Rosario
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de la Verge del Rosario (Goa).
La Iglésia de la Verge del Rosario, construïda en 1543, és la més antiga de les iglésies en el Goa Vell que encara està en peu. Inicialment era una iglésia parroquial, i després colegiata. Des de l'exterior, la chicoteta iglésia sembla una fortalea; el pòrtic d'entrada flanquejat per chicotetes torres cilíndriques en cúpules és típic del gòtic tardà manuelino portugués, particularment en la regió del Alentejo.[5] En l'interior, destaquen les voltes manuelinas de les capelles. En el presbiteri, ademés del retaule dedicat a La nostra Senyora del Rosario, hi ha un cenotafio d'alabastre tallat en estil persa o hindú, en l'inscripció: "Ací yacer Donya Catarina, esposa de García de Sá, qui prega a quí açò lligga que demane a Deu misericòrdia per a la seua ànima".[7] En el paviment d'avall està la tomba de García de Sá (fallida en 1549), el successor de João de Castro com a governador de l'Índia.[8]
.jpg){kind=link}
Catedral de Goa
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Catedral de Goa.
Goa va ser elevada a sede episcopal en 1534 pel papa Pablo III, i va ser elevada a catedral una iglésia dedicada a Catalina d'Aleixandria construïda en les primeres décades de colonisació.[7] Esta chicoteta iglésia, insuficient per a servir als fidels, va ser reconstruïda a partir de 1562,[5] durant el govern del virrey D. Francisco Coutinho. La construcció va ser extremadament llenta, ya que en 1619 solament el cos de l'iglésia estava complet, i faltava la frontera, completada en 1631.
La sèu de Goa és l'edifici més gran construït pels portuguesos en Àsia, de 91 metros de llarc i molt ample,[5] lo que provablement va contribuir a la llentitut de les obres.[7] L'iglésia té tres naus d'igual altura, en forma d'iglésia de saló, com atres catedrals portugueses de l'época, com les sèus de Miranda de Duero (començada en 1552), Leiria (començada en 1559) i Portalegre (començada en 1556)[9] La frontera severa, en tres portals, té una sola torre: la de la dreta va ser destruïda durant una tormenta en 1766. Les naus de l'iglésia estan abovedadas i separades per dos órdens de pilars. La decoració interior destaca el magnífic retaule del presbiteri en dorat.
Basílica del Bon Jesús
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Basílica del Bon Jesús de Goa.
La Companyia de Jesús va aplegar a Goa en 1542, sent la seua figura més important en aquells primers temps la de Francisco Javier, considerat el Apòstol d'Orient pel seu treball en la evangelización d'Àsia. Algun temps despuix de la seua arribada, els jesuïtes varen crear un centre educatiu religiós, el Colégio de Sant Pablo Paulo o Sant Roque, que tenia una gran biblioteca i tipografia, pero este complex va ser destruït en 1830.[10] El gran monument jesuïta que va sobreviure és la Basílica de Bon Jesús, iniciada en 1594 i sagrada en 1605, en la que varen treballar l'ingenier goano Júlio Simão i el jesuïta portugués Dumenges Fernandes. Seguint el model[9] d'iglésies jesuïtes portugueses com l'Iglésia de Espírito Sant de Évora i l'Iglésia de São Roque de Lisboa, Bon Jesús és un temple d'una sola nau; està cobert per un sostre de fusta curvat i no té capelles laterals, llevat dos capelles en l'àrea del travessia. La frontera de l'iglésia, dissenyada per Dumenges Fernandes, és d'estil manierista i té tres portals i tres pisos compartimentados per rebancs ; En la frontera hi ha un gran cos escènic en un frontón decorat en una targeta en els braços de la Companyia de Jesús i flanquejat per pergamins.
El major tesor de l'interior de l'iglésia és la capella de la travessia a on, des de 1655, s'han trobat els restants de Francisco de Javier, en una urna d'argent finamente treballada per artistes locals. L'urna es troba en un mausoleu eixecutat per l'artiste florentino Giovanni Battista Foggini en 1697. Este monument, en marbre italià, va ser oferit pel Gran Duc de Toscana, Cosme III de Médici, i creat en l'acte per un artiste enviat especialment, Plagut Francesco Ramponi, qui va aplegar a Goa en 1698 per a este propòsit.[10] El presbiteri té un retaule dorat, datat cap a 1699,[11] dedicat al Chiquet Jesús en una image d'Ignacio de Loyola, el fundador de l'Orde.
La Basílica del Bo Jesús de Goa va ser classificada, en 2009, com una de les Sèt Maravelles d'Orige Portugués en el Món.
Iglésia de Sant Francisco d'Assís
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Iglésia de Sant Francisco d'Assís de Goa.
l'Orde Franciscana va ser la primera en establir-se en Goa, obtenint el permís en 1517 del Rei D. Manuel I per a construir un convent. L'iglésia primitiva es va completar en 1521, pero va anar completament reconstruïda a partir de 1661, pero es va conservar un portal d'estil manuelino, incorporat a la frontera manierista de la nova iglésia. Este portal de pedra obscura té un perfil trilobulado manuelino típic i una vora flanquejada per esferes armilares, símbols de D. Manuel. La frontera és estreta i alta, en dos torres en una secció octogonal. Davant hi ha una gran travessia de granit.[7]
L'interior és d'una sola nau abovedada, en capelles laterals i travessia, cobert en estuc i pintures.[3][7] El pis de l'iglésia, com atres iglésies en Goa, té una gran cantitat de tombes en inscripcions i escuts d'armes. El presbiteri té vàries pintures sobre la vida de Sant Francisco d'Assís i un gran retaule tallat en dorat en data de 1670[11] en una image de Jesús en la creu abraçant a Sant Francisco en un braç. Darrere del retaule, visible a través d'una obertura, hi ha un tabernáculo esculpido, sostingut per estàtues dels Quatre Evangelistes, que es va utilisar per a mostrar el Santíssim Sacrament i el copón.
Capella de Santa Catalina
[editar | editar còdic]En 1510, les tropes de Afonso de Albuquerque varen entrar en la ciutat de Goa.[12] Es va erigir una capella prop de la porta del mur musulmà de Goa, a on varen invadir els portuguesos. Esta capella estava ubicada prop del lloc de l'Hospital Real, que s'elevava al nort del Convent de São Francisco, prop de l'Atarassana.[13]
És un edifici rectangular d'una sola nau, en capçalera quadrada. El volum és simple i la frontera en tres cossos separats per pilastres. El cos central té una porta de llindar recta axial, en pedra, en un frontón triangular interromput, coronat per una finestra flanquejada per dos campanars de secció quadrangular i sostre a dos aigües.[12][13] L'interior de l'iglésia és d'una sola nau, el presbiteri està fet de pedra, en un sostre cilíndric en forma de barril, també en pedra.
Ruïnes de l'iglésia de Sant Agustín
[editar | editar còdic]Els agustinos varen aplegar a Goa en el XVI, fundant un convent i construint una iglésia a partir de 1597.[9] Abdós estan actualment en ruïnes; La volta de l'iglésia es va derrocar en 1842 i les fronteres varen caure en 1936. Dels restants de l'iglésia, el més impressionant és una part d'una torre que encara està en peu. Se sap que la frontera original estava flanquejada per dos enormes torres de cinc pisos, i el pla intern era d'una sola nau en capelles laterals i travessia.[5]
Iglésia de la Divina Providència (San Cayetano)
[editar | editar còdic]En 1639, religiosos de l'Orde de Teatinos varen aplegar a Goa per a fundar un convent. Varen construir una iglésia entre 1656 i 1661, dedicada a São Caetano i Nossa Senhora dona Divina Providência, dissenyada pels arquitectes italians Carlo Ferrarini i Francesco Maria Milazzo en un pla en forma de creu grega.[11] La frontera, terminada en 1661, imita la frontera de Carlo Maderno per a la Basílica de Sant Pedro de Roma.[5]
Galeria
[editar | editar còdic]- Iglésies i convents de Goa
-
Frontera de l'Iglésia de S. Francisco
-
Nau de l'Iglésia de S. Francisco
-
Catedral de Santa Catalina
-
Nau de la Basílica de Bon Jesús
-
Tomba de Sant Francisco Javier en la Basílica de Bon Jesús
-
Iglésia de la Divina Providència (San Cayetano)
-
Ruïnes de l'Iglésia de Sant Agustín
-
Capella de Santa Catalina
.JPG){kind=link}
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Relatório dona UNESCO sobre Goa
- ↑ Patricia Souza de FariaAntíteses.Universidade Estadual de Londrina.1(2)
- 283-304.ISSN 1984-3356.
- ↑ 3,0 3,1 Agnelo P. Fernandes(1987).Proceedings of the Indian History Congress.Indian History Congress.48
- 284-293.
- ↑ Pàgina do IGESPAR sobre as Igrejas de Goa.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Carlos de Avezedo(1956).Journal of the Society of Architectural Historians.XV(3)
- ↑ Francisco Lameira(2007).CEPESE - Centre de Estudos dona População Economia i Sociedade.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Manoel José Gabriel Saldanha. História de Goa: (política i arqueològica). Asian Educational Services, 1990. ISBN 812060590X
- ↑ Garcia de Sá no Dicionário Històric de Portugal
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Nunes Pereira, Nuno. Goan and Christian architecture of the 16th century. in Goa and Portugal: their cultural links. Concept Publishing Company, 1997 ISBN 8170226597
- ↑ 10,0 10,1 Pedro Dias
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Pereira, José. Goan architecture no sítio índia-seminar.com
- ↑ 12,0 12,1 Património de Influência Portuguesa per António Nunes Pereira
- ↑ 13,0 13,1 Bispo, A.A. "Ethos de Goa i tradição hospitalar. Santa Catarina de Alexandria i a vitória sobre uma filosofia de vida mercantil do Oriente". Revista Brasil-Europa: Correspondência Euro-Brasileira 131/11 (2011:3).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesias y conventos de Goa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.