Iglésia de la Verge del Rosario (Goa)

Iglésia de la Verge del Rosario (Goa)

La Iglésia de la Verge del Rosario (o La nostra Senyora del Rosario) és una iglésia catòlica construïda en 1544-1547, la més antiga encara en peu en Goa Vella, Estat de Goa, Índia. Forma part del conjunt d'iglésies i convents de Goa inclós com Patrimoni de l'Humanitat.

Història

Segons la llegenda, es va construir una chicoteta capella en honor a la Verge del Rosario segons les órdens d'Alfonso de Albuquerque, despuix de habertenido notícies de que els portuguesos varen conquistar Goa en 1510. Es diu que esta chicoteta capella va ser dissenyada, segons Gaspar Correia, pel mestre constructor Antão, Nogueira de Brito en el Mont Sant en Goa Vella.

30 anys despuix, moltes persones ya vivien en el Mont Sant i els governants portuguesos varen reconéixer que l'assentament necessitava establir una parròquia separada en la seua pròpia iglésia. No obstant, sobre la construcció de la mateixa, hi ha poca informació, com que s'iniciaria en 1543, junt en l'Iglésia de La nostra Senyora de la Llum (Plantilla:Lang-pt) i la Capella de Santa Catalina (Plantilla:Lang-pt) Aixina, Goa, que va ser la capital de la colónia portuguesa, contaria en les tres parròquies en tres iglésies.

L'iglésia de la Verge del Rosari es va construir en 1544-1547 complint el vot fet per Afonso de Albuquerque en conéixer la conquista de la ciutat de Goa. Havia promés construir una capella en honor a la Verge del Rosari en el lloc a on va estar i està, en la part superior noroest del Mont Sant, prop de la carretera entre Old Vella i Panaji. Una carta pobla del rei portugués Juan III datada en 1548 i una atra carta datada en 1549 deurien provar que l'iglésia va ser el resultat de l'ampliació de la capella original, que l'iglésia va ser "de nova planta".

L'informació sobre esta construcció no és clara, pero segons un document datat en 1774, els oficials del regne estaven en l'iglésia. En una carta de 1548 al rei Juan III de Portugal, els membres de la Fraternitat de la Verge del Rosario semblen indicar que l'iglésia actual va ser resultat de l'ampliació de la capella l'original.

En 1843, Panaji (Nova Goa) es va convertir oficialment en la sèu administrativa de l'Índia portuguesa, reemplaçant a la ciutat de Goa (que gradualment es va conéixer com Goa Vella o Goa Velha) i després va canviar el seu nom a Nova Goa. Per l'ubicació de l'iglésia, es troba relativament llunt del centre de la ciutat original de Goa Vella: esta iglésia no ha canviat el seu estat d'iglésia des de que es va edificar de facto. En el transcurs del canvi de la capital de Goa Vella a la Nova Goa (hui és Panaji), va perdre l'importància de l'iglésia.

L'iglésia va ser renovada en 1897–1899.

Arquitectura

L'iglésia de la Verge del Rosari en Vell Goa.

Exterior

L'iglésia de la Verge del Rosari es considera els edificis conservats més antics de Goa Vella. Ademés, és l'únic edifici que encara manté una construcció fonamentalment medieval i elements arquitectònics. L'Iglésia és un testimoni de la cristianización anterior de Goa i és provablement l'única raó per la qual, degut a que estava ubicada molt llunt de la ciutat actual (i ho és), per lo que va evitar la modernisació dels portuguesos. Atres edificis que són de la mateixa época s'han reconstruït i remodelat notablement.

La frontera té tres pisos i dos pòrtics almagasenats flanquejats per torres redones en cúpules, coronades en creus. Les finestres en lo alt, prop del sostre, donen l'impressió d'una iglésia fortalea, que és cruciforme en el pla. Ademés, llaugers elements de disseny manual indi són visibles en la frontera, àmplies cordoneres es troben en el rebanc, aixina com les torres individuals. La torre sur té una escala giratòria per a aplegar al cor alt.

Entrada, vista de l'altar principal.

Altar principal de l'Iglésia de la Verge del Rosario.

Destaca la torre de la frontera de tres pisos, en els seus contraforts cilíndrics en els cantons davanters i torres també cilíndriques en els ànguls en la nau. La torre sur conté una escala de caragol d'accés al cor superior, en el segon pis de la frontera de la torre i la torre nort conté en la seua planta baixa la pila bautismal de la capella. En l'últim pis de la frontera de la torre, marcada en els cantons per columnes elegants i llaugeres, òbriga les finestres per complet i per abdós costats, a on estan suspeses les campanes.

L'estil gòtic i manuelino estan presents en l'exterior i l'interior.

Interior

Altar de l'Iglésia de la Verge del Rosario.

L'epitafi commemoratiu de Donya Catalina, dòna Garcia de Sá, un de governadors d'Índia portuguesa (XVI)

L'iglésia té dos capelles i consta d'una sola nau, en un altar principal, i atres dos altars laterals, fent un total de tres altars. L'altar major està dedicat a la verge titular del temple mostrant l'influència del estil gòtic que es veu en la volta de crucería del pòrtic estil manuelino. La nau presenta ara un sostre parcialment obert, despuix de l'afonada de les parts en 1897. Les capelles laterals i l'altar estan disposts per una veta de full abovedada en forma d'estrela.

Mentres que la volta del àbsit correspon a l'estil gòtic, va dissenyar la sala principal de l'Iglésia en gran part d'estil manuelino . En l'àbsit, la làpida en l'inscripció:

Aqui jaz Donya Catarina, mulher de García de Sá, un qual pede a quem isto ler que peça misericórida a Deus per a sua ànima

Ací yacer donya Catarina, esposa de García de Sá, que prega a qui ho lligga que demanen pietat a Deu per la seua ànima.

Retaule de la Crucifixión

Baix del àbsit: García de Sá (fallit en juny de 1549), a la seua volta enterrat, governador colonial de l'Índia portuguesa.