Iglésia de Sant Pedro Apòstol (Gaibiel)
L'iglésia parroquial de Sant Pedro Apòstol de Gaibiel, en la comarca del Alt Palancia, en la província de Castelló (Espanya), és un temple catòlic, declarat Be de Rellevància Local, en còdic identificatiu 12.07.065-001, segons consta en la Direcció general de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.[1] Es troba localisada en la plaça de la Constitució s/n del mateix núcleu poblacional de Gaibiel. I pot considerar-se un temple construït seguint l'estil barroc acadèmic.[1][2]
Història
Es considera que varen iniciar les obres de construcció de l'iglésia en 1792, sent bisbe Lorenzo Gómez d'Haedo (1784-1809).[2],[3] seguint els plans de l'arquitecte Diego Cubillas, segons afirma Batista i Garcia.[4] No obstant es conta en documentació que acredita l'existència d'un temple cristià en dates molt més primerenques, 1277.[5] Es tractaria en un primer moment d'un edifici de dimensions moderades que devia ser l'anterior mesquita, que hauria segut reconvertida despuix de la conquista per part de les tropes del rei Jaime I d'Aragó, i administrada com Vicaría de moriscos.
Més tart, ya en el XVI, quan estava eixercitant el càrrec eclesiàstic de Bisbe Gaspar Jofre de Borja,[6] es porta a terme la configuració canònica del lloc sorgint aixina la Rectoría de moriscos i se li posa baix el patrocini de Sant Pedro Apòstol. Pese a això, no és fins a 1597 que no s'erigix com a parròquia, baix el bisbat de Feliciano Figueroa, qui remet la propon la creació de la nova parròquia de Gaibiel al rei Felipe II d'Espanya, en lo que va conseguir donar-li una major categoria a Gaibiel en pujar de ranc i constituir-se en parròquia.[7]
Ya entrat el XVIII, en 1792 es comença a portar a terme la construcció d'un nou edifici que tindrà com poc el doble de les dimensions que presentava el primer temple de la localitat.[3] En l'ampliació del tamany es va poder donar lloc a naus laterals i retranquear el presbiteri, a l'hora que es va realisar una elevació del sostre que serà a partir d'eixe moment abovedado.
Descripció
Els materials utilisats per a la seua construcció en el XVIII varen ser mampostería i sillería, utilisant-se contraforts que se situen per damunt de les capelles laterals i que res més poden apreciar-se des del costat de l'evangeli.[1][2]
La construcció ha quedat encaixada entre unes atres, podent-se considerar com exenta la frontera, que és mixtilínea als peus presentant volutes adossades en els laterals i l'arremate es fa en boles, mentres que la porta d'accés (que és de fusta de mobila recoberta d'una chapa de ferro, que es troba decorada en dibuixos a cincel alusivos al titular del temple), que pot considerar-se per les seues dimensions una portada, és allindarada, estant emmarcada per pilastras que presenten capitel toscano i cos arquitrabado superior. Esta decoració queda arrematada en la presència d'una hornacina novament emmarcada en pilastres, esta volta jòniques, en un frontón curvilíneo decorat en volutes adossades i cossos piramidals.[1][2][8]
Respecte al seu interior, presenta planta basilical en tres naus que es dividixen en quatre crujir o trams i travessia. Els soports estan realisats en pilars i pilastres en arcs de mig punt en les naus, donant orige a voltes de canó,l que presenten lunetos en la nau central i braços en la travessia, mentres que en les naus laterals tenim voltes vaídas. L'àbsit, la sacristia i la cúpula presenten volta de mig canó en decoració diverses, casetones en els dos primers casos, i pechinas i tambor en finestres emmarcades en pilastres en la travessia, en el cas de la cúpula (que exteriormente s'arremata en teixixca ceràmica).[1][2] Per la seua banda, el cor està en alt, als peus de l'edifici, presentant front rebaixat, donant lloc baix a una volta de canó.[1]
La decoració de l'interior (que ademés presenta motius en yeserías i rosetes) es va realisar en esta ampliació, fent-se al gust de l'época, que era l' estil barroc. Apareixen aixina finestres regulars baix els arcs dels lunetos en decoració de friso en triglifos i metopas que recorren tot l'interior. També es poden apreciar pintures murals ubicades en les portes d'accés (en el baix cor, sacristia (“Sant Pablo”) i capella de la penitència), aixina com en les voltes en les que es pot destacar uns medallones decorats en pintura valenciana (es tracta de tres medallones del XVIII en escenes de la vida de Sant Pedro). De les pechinas solament una queda en la pintura decorativa (en pintures sobre els “Atributs de l'Iglésia”) i en els fronts dels braços de la travessia pot distinguir-se la pintura de "La Anunciación", "Descans de la Fugida a Egipte". En l'àbsit hi ha una escultura nova de Sant Pedro, mentres que en la travessia, els lunetos representaven les alegoria de les quatre virtuts cardinals estaven en molt mal estat de conservació, en simbologia de la lluna i el sol que les tapaven.[1][2] També presenta els peus del temple una torre campanar (en planta quadra i quatre cossos), construïda en rajola en el costat de l'evangeli, i arrematada en una espadaña de galeria correguda al voltant del campanil, en cinc campanes que es diuen: Santa María del Rosario, Sant Antonio, Sant Pedro, la Divina Pastora i Sant Crist de la Set. Va ser restaurat en 1998.[1][2][8]
Des de 1939 la parròquia posseïx un archiu parroquial.[2] En l'any 2007 s'inicia un procés de restauració (en una inversió de 67.108 euros, a càrrec d'un conveni firmat per la Diputació Provincial de Valéncia, la Generalitat Valenciana i el bisbat de les diòcesis de Tortosa i Segorbe Castelló) en el que es dona una nova llum a la decoració pictòrica del temple que es presupon és obra del pintor valencià barroc Plans.[9]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 http://www. cult. gva. es/dgpa/brl/Detalles_brl. asp? IdInmueble=1482
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «archive. org/web/20141006085147/http://www. gaibiel. es/es/content/patrimonio Copia archivada». Archivat des d'el gaibiel. es/es/content/patrimonio original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 1 d'octubre de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 SARTHOU CARRERES, C. Geografia general del regne de Valéncia. Província de Castelló. Caixa d'aforros i M:P de Castellon, 1989. pp1025-1026
- ↑ BATISTA I GARCIA, J. D., "Adiccions a l'obra de l'arquitecte Vicent Gascó i del mestre pedrapiquer Diego Cubillas: Begís, Gaibiel, Navaixes, Vila-real i Oriola", Archiu d'Art Valencià, 2023, pp. 161-178
- ↑ Cfr. el pleit entre els bisbat de Segorbe, Albarracin i Valéncia. En Notícies de Segorbe i del seu bisbat. Caixa d'aforros i M. P de Segorbe. 1975. T. I pg 110 ss, nn 126-129.
- ↑ Cfr. el pleit entre els bisbat de Segorbe, Albarracín i Valéncia. En Notícies de Segorbe i del seu bisbat. Caixa d'aforros i M. P de Segorbe. 1975. T. I pg 223. Cfr. nn 223- 225 Informació sobre la visita pastoral a la diòcesis entre 1536-1543
- ↑ Cfr. el pleit entre els bisbat de Segorbe, Albarracín i Valéncia. En Notícies de Segorbe i del seu bisbat. Caixa d'aforros i M. P de Segorbe. 1975. T. I pg 316 n 297
- ↑ 8,0 8,1 http://gaibiel. blogspot. com. es/2009/05/el-sacerdote-miguel-leon-nos-acerca-al. html
- ↑ http://www. levante-emv. com/castello/2008/04/10/gaibiel-reestrena-frescos-templo-san-pedro/430981. html
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Iglésia de Sant Pedro Apòstol (Gaibiel).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Iglesia de San Pedro Apóstol (Gaibiel)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.